Carme Ribé Ferré

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarme Ribé Ferré
Biografia
Naixement 1920
Reus
Mort 1991 (70/71 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Bibliotecària, escriptora i activista cultural
Modifica les dades a Wikidata

Carme Ribé Ferré (Reus, 1920 - Barcelona, 1991) va ser una bibliotecària catalana nascuda a Reus però que es mudà a Barcelona amb la seva família als 9 anys.

Estudià el batxillerat a l'Institut-Escola, on s'aficionà a l'esport i a la vida a l'aire lliure. S'implicà amb l'esport de competició i va participar a l'Olimpíada estudiantil d'Anvers, l'agost del 1936, al començament de la guerra civil. Era una convocatòria que representava una rèplica crítica als Jocs Olímpics organitzats aquell any pels nazis. Allà va batre el record estatal d'atletisme en la prova de 200 metres llisos, però en acabar la guerra el títol no li va ser reconegut pel nou règim feixista. El 1938 va ingressar a l'escola de bibliotecàries quan encara n'era el director Jordi Rubió i Balaguer, però l'escola va restar tancada des del gener al maig de 1939. La major part del professorat s'havia exiliat, i les alumnes van haver de revalidar els estudis que havien fet durant la República i uns anys després va obtenir el títol. Va ser bibliotecària a diverses biblioteques de característiques molt diferents. Es va iniciar a l'empresa privada, a la biblioteca de la companyia Hispano-Suiza del 1943 al 1956. Després va treballar a la Biblioteca Popular d'Olesa del 1956 al 1959, des d'on va iniciar diversos projectes per tal de recuperar els autors catalans i en català a aquella biblioteca i a les biblioteques populars. Organitzà conferències a la sala de la biblioteca en una iniciativa pionera durant aquells anys, i van donar xerrades Carles Soldevila, Pere Bohigas, Josep Romeu, Josep Maria Corredor i altres. El 1959 s'incorporà a la Biblioteca de Catalunya on va treballar a la sala de lectura, al departament de catalogació i al d'adquisicions, des d'on va aconseguir incorporar al fons de la Biblioteca les obres d'alguns autors catalans i internacionals que estaven vetades per la censura. Simultàniament, des de l'inici dels anys seixanta fins a la meitat dels setanta, s'ocupà de la biblioteca particular de Joan Antoni Samaranch, biblioteca especialitzada en temes esportius i en la guerra civil espanyola. Es va incorporar a les classes que Joaquim Molas feia als cursos d'Estudis Universitaris Catalans, i més endavant, el 1970, va ingressar a la Universitat Autònoma de Barcelona per a estudiar Filologia Catalana. Va publicar una novel·la, Del dia a la nit. Barcelona: Cadí, 1968, i va presentar al Premi Prudenci Bertrana una obra autobiogràfica, "Girasol", un testimoni dels primers díes de l'ocupació de Barcelona per les tropes franquistes. Però la producció escrita més important és la que dedicà als temes professionals. Juntament amb Teresa Rovira va publicar una Bibliografia histórica del libro infantil en catalán el 1972, i diversos treballs bibliogràfics sobre revistes catalanes: La Revista (1915-1936): la seva estructura, el seu contingut. Barcelona: Barcino, 1983, tesi de la seva llicenciatura, Índex de Lo gay saber: Barcelona, 1868-1869, 1878-1883. Barcelona: Barcino, 1988, i diversos treballs de bibliografia en revistes especialitzades, entre altres, una llista d'encapçalaments de matèria sobre l'esport i articles sobre el préstec de materials, el servei d'informació o la difusió dels serveis bibliotecaris. Va deixar inèdita una obra de teatre, "El Gos" que havia presentat al premi Josep Aladern.[1]

La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer.[2]

Referències[modifica]

  1. Puyol, Carme. Miralls de lluna: dones als espais urbans de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2008, p. 167-169. ISBN 9788489688421. 
  2. Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 30. ISBN 9788497916929. 

Enllaços externs[modifica]