Carmen de Santistevan y Avilés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarmen de Santistevan y Avilés
Primeres dames i cavallers de l'Equador Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 maig 1810 Modifica el valor a Wikidata
Daule (Equador) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 març 1904 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Guayaquil (Equador) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri General de Guayaquil Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprimera dama Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFrancisco Robles García Modifica el valor a Wikidata

Carmen de Santistevan y Avilés (Daule, 3 de maig de 1810 - Guayaquil, 30 de març de 1904) va ser la primera dama de l'Equador, entre el 16 d'octubre de 1856 i el 31 d'agost de 1859, pel seu matrimoni amb el militar i president Francisco Robles.

Biografia[modifica]

Va néixer el 3 de maig de 1810 a la ciutat de Guayaquil, mentre encara era domini d'Espanya.[1] Era filla de Gabriel de Santistevan y Olvera i la seva primera esposa, Francisca de Avilés y Castro, dels qui tenia una única germana anomenada Francisca.[2] Després d'enviduar el seu pare va viatjar a Buenos Aires, on va contraure segones núpcies i va tenir nou fills més, i mai tornaria a l'Equador.[2]

Matrimoni i descendència[modifica]

Va conèixer i es va comprometre amb el general Francisco Robles mentre vivia amb la seva germana Francisca, la qual estava casada amb el germà de Francisco, Ciríaco Robles y García.[2] L'enllaç matrimonial va tenir lloc el 5 de novembre de 1835, a la catedral de Guayaquil.[3]

El matrimoni va tenir tres fills, dels quals dos van arribar a la maduresa:[4]

  • Francisco Robles y Santistevan (1838-1841). Mort prematurament.
  • Ignacio Robles y Santistevan (1839-1915). Casat amb Rafaela de Buenaventura i Macías.
  • Dolores Robles y Santistevan (1841-1904). Casada amb José Serafín Baquerizo Vera.

El seu fill Ignacio es va convertir en capità de corbeta, cap civil i militar de Guayaquil (1895), ministre de Relacions Exteriors d'Eloy Alfaro (1895-1896), governador del Guayas (1896-1898), entre altres càrrecs. El matrimoni de la seva filla Dolores es va realitzar el 26 de setembre de 1856 en els salons del Palau de Carondelet.[4]

Darrers anys[modifica]

El general Francisco Robles era conegut per ser faldiller, prova d'això va ser la llarga relació que va tenir amb Manuela Avilés, una parent llunyana de Santiestevan, amb qui tindria quatre fills reconeguts entre el 1852 i 1859: Luis Felipe, Fernando, Victoria i María.[4] Catòlica practicant, Carmen va arribar a defensar al costat d'altres dones de nissagues locals de Guayaquil (entre elles una altra primera dama, Teresa Jado) la causa dels jesuïtes arribats inesperadament a Guayaquil, quan el 1851 van ser expulsats de la República de la Nova Granada.[5]

Santiestevan va morir a la ciutat de Guayaquil el 30 de març de 1904, a l'edat de 93 anys.[1] Va ser sepultada en el Cementiri General, on la família posseïa un mausoleu ricament decorat amb escultures.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Delgado Jordán, Guillermo «Carmen de Santistevan y Avilés» (en castellà). Ancestros navarros y vascos en el Río de la Plata. Sus vínculos y costados [Guayaquil] [Consulta: 27 agost 2015]. «Basado en el Boletín Nº11, pp 177, del Centro de Investigaciones Históricas de Guayaquil.»
  2. 2,0 2,1 2,2 Pérez Pimentel, Rodolfo. «Francisco Robles García». A: Diccionario Biográfico del Ecuador (tomo XII) (en castellà). Guayaquil: Universidad Católica Santiago de Guayaquil. 
  3. «Pruebas de ingreso en la asociación de hidalgos». Revista Hidalguía, núm. 19, 1956, pàg. 741.
  4. 4,0 4,1 4,2 Robles Chambers, Pedro. Contribución para el estudio de la sociedad colonial de Guayaquil (en castellà). Guayaquil: Proyecto de Rescate Editorial de la Biblioteca de la Ilustre Municipalidad de Guayaquil, 2008, p. 88-89. 
  5. Establecimiento de la Compañía de Jesús en la República del Ecuador en el año 1851 (en castellà), junio de 1851, p. 45-47. 
  6. «Rutas patrimoniales del Cementerio General de Guayaquil» (PDF) (en castellà). Instituto Nacional de Patrimonio Cultural del Ecuador. [Consulta: 27 agost 2015].