Vés al contingut

Caroline Espinet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCaroline Espinet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Caroline Jacquier Modifica el valor a Wikidata
març 1844 Modifica el valor a Wikidata
Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1912 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Nantes (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball An Oriant Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansÉlodie La Villette Modifica el valor a Wikidata

Caroline Espinet (nascuda Caroline Jacquier, Lió (departament del Roine), 29 de març de 1844 - Nantes (Chantenay), 3 de novembre de 1912) fou una artista pintora francesa.[1][2]

Biografia

[modifica]

Caroline Espinet és la filla d'un metge de l'exèrcit de terra, Pierre Victor Jacquier (1799-1881), i de Marie-Louise El Nézet, la seva esposa.

Durant la dècada de 1860, les dues germanes, Élodie i Caroline Jacquier, van estudiar a l'escola secundària de Lorient i van prendre lliçons de dibuix amb el pintor i fotògraf Ernest Corroller (1822-1893). Després Caroline Jacquier va seguir els cursos del pintor orientalista Hippolyte Lazerges (1817-1887). Ernest Corroler, amb una formació molt acadèmica, tindrà una gran influència en les carreres de les dues artistes.[2]

Caroline Espinet es casà al 1868 amb Paul Durand, que moriria al desembre de 1869. Es va tornar a casar el 1873 amb Charles Espinet, tinent de la marina, que era capità de fragata.[3]

Flambage d'un lougre, 1877.
Pintura d'una barca

Caroline Espinet seguirà una carrera artística una mica més discreta que la de la seva germana. La seva pintura és tanmateix més audaç, amb enquadraments molt moderns per a la seva època. Com la seva germana, exposa regularment als Salons.

Quan van anar a viure a Portivy als anys 1880, les dues germanes pinten marines, així com escenes de la seva vida quotidiana. Al 1881, impulsada per Hélène Bertaux es crea la Union des femmes peintres et sculpteurs, decidida a organitzar els seus propis Salons. Elodie La Villette en serà la viceprésidenta et Virginie Demont-Breton, la présidenta. El 26 de gener de 1882 exposen en aquest Saló.[2]

Vora del mar

Mor a Nantes al 1912. L'any 1943, la casa familiar va ser bombardejada i així van desaparèixer una part molt gran de les teles i dibuixos de l'artista.

Salons

[modifica]

Exposicions

[modifica]
  • 1994: retrospectiva Élodie La Villette (1842-1917) - Caroline Espinet (1844-1910), Lorient.
  • 2013: Dones artistes a Bretanya, Museu du Faouët (Morbinhan), del 29 de juny al 13 d'octubre de 2013.
  • 2014: Elodie La Villette & Caroline Espinet, soeurs et peintres, Musée des Beaux-arts de Morlaix, del 14 de juny al 31 d'octubre de 2014.[2]

Obres en col·leccions públiques

[modifica]
  • Lorient, museu de la Companyia de les Índies: Flambage d'un lougre, 1877, oli sobre tela.

Obres no localitzades

[modifica]
  • Barque devant l'usine,, oli sobre tela.[4]
  • Crépuscule, les menhirs de Kerbougnec, oli sobre tela.
  • Jeune bretonne assise sur l'escalier, oli sobre tela.
  • La chaloupe ételloise, Fête-Dieu, oli sobre fusta.
  • Pêcheur à la vareuse blanche, oli sobre fusta.

Referències

[modifica]
  1. «Archives Municipales de Nantes».
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Dossier de presse. Sœurs & peintres, Elodie La Villette (1842-1917), Caroline Espinet (1844-1912)» (en francès). Musée de Morlaix, 2014. [Consulta: febrer 2024].
  3. M. Martinie, Deux sœurs peintres : Élodie La Villette, Caroline Espinet, Collection « L'art du temps », 2008.
  4. Denise Delouche, Élodie La Villette et Caroline Espinet, sœurs peintres, Quimper, Éditions Palantines, 2014.

Bibliografia

[modifica]
  • Diccionari Bénézit, 1976.
  • François Lotz, « Louise Madeleine Élodie La Villette », in Nou diccionari de biografia alsaciana, 23, pàg. 2257.
  • Martinie, Marie-Madeleine. Élodie La Villette, Caroline Espinet. Hengoun Éditions, 2008. ISBN 978-2-916976-02-0. 
  • Denise Delouche, Élodie La Villette i Caroline Espinet, germanes pintores, Quimper, Editàvem Palantines, 2014