Vés al contingut

Cas 4F

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:39, 16 gen 2015 amb l'última edició de TsukinoD12 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
El Palau Alòs, el 2005, abans de la seva restauració

L'anomenat cas 4F és un cas de corrupció policial arran dels fets succeïts el 4 de febrer de 2006, quan la Guàrdia Urbana va detenir diversos joves, que van ser condemnats i van ingressar a la presó per la seva suposada relació amb l'agressió d'un agent de la guàrdia urbana durant el desallotjament del Palau Alòs (Barcelona), fins llavors ocupat. Una d'elles, la psicòloga Patricia Heras, es va suïcidar en un permís penitenciari el 2011.[1][2]. La pel·lícula documental Ciutat Morta narra la història del "Cas 4F".

Fets

El cas es remunta a la nit del 4 de febrer de l'any 2006, quan en el transcurs d'un confús desallotjament per part de la Guàrdia Urbana del Palau Alòs, un agent antiavalot va resultar ferit de gravetat.[3] L'edifici, situat al carrer de Sant Pere Més Baix de Barcelona, era habitat per uns okupes des del 2000 i s'hi feia una festa il·legal. Durant el desallotjament, es produïren enfrontaments entre la Guàrdia Urbana i els okupes i veïns. El balanç foren diverses persones ferides i uns quants detinguts.[4]

La defensa de la desena de persones que van ser detingudes per aquells fets sempre va donar veracitat a la versió que explicava les ferides del policia per l'impacte d'un test que va caure des del terrat del local on es feia la festa.[3] Aquesta versió segons la qual se li havia llançat un test des d'un balcó va ser explicada per l'aleshores batlle Joan Clos.[2] Tot i això, després es va canviar la versió oficial i es va afirmar que les ferides havien estat causades per una pedra.[2] Els policies municipals implicats van assegurar que l'agressió la van protagonitzar els joves que eren a peu de carrer, i arran d'aquesta segona versió nou persones van ser condemnades, quatre de les quals van ingressar a presó.[3][5]

Una d'elles era Patricia Heras —acusada de llançar una tanca contra la policia, cosa que ella negava tot afirmant que ni tan sols era al lloc dels fets— va decidir suïcidar-se en un permís penitenciari el 26 d'abril de 2011.[2][3] Rodrigo Lanza, un dels detinguts, va sortir a finals de desembre de 2012 de la presó de Quatre Camins després de complir cinc anys de condemna acusat de tirar la pedra que hauria impactat al cap d'un guàrdia urbà.[6] Tanmateix, tres metges forenses havien declarat al judici que era impossible que l'impacte que va provocar el traumatisme al cap del policia, que va quedar tetraplègic, vingués d'una pedra llançada en horitzontal a la distància en la que es trobava l'acusat tant perquè el ferit no tenia senyals al front, com per la forma de la caiguda, que no va poder produir-se després d'un desmai.[6]

Reivindicacions arran dels fets

El Palau del Cinema, rebatejat com a Cinema Patricia Heras, arran de l'ocupació del 8 de juny de 2013

El jutge va arxivar les denúncies contra els urbans, els quals van ser acusats de tortures.[7] Amnistia Internacional va denunciar el cas i les tortures que van rebre els detinguts principals.[2]

El 2011 va néixer una plataforma, amb el nom de Des-muntatge 4F, que pretén «desmuntar la versió oficial» del cas 4F.[8] Des d'aleshores, familiars, amics i entitats properes als condemnats han demanat la revisió del cas i han organitzat successius actes de protesta als carrers, com l'ocupació del Palau del Cinema de la Via Laietana, de Barcelona, el 8 de juny de 2013 per projectar-hi el documental 4F: ni oblit ni perdó.[9]. La pel·lícula documental Ciutat Morta narra la història del "Cas 4F".

Referències

Enllaços externs

ca:Cas 4F