Casa-fàbrica Amigó-Tous

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Amigó-Tous
Imatge
Dades
TipusCasa i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït i renovat Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBasses de Sant Pere, 3 i plaça Marquilles, 6 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 18″ N, 2° 10′ 49″ E / 41.38824°N,2.18019°E / 41.38824; 2.18019Coord.: 41° 23′ 18″ N, 2° 10′ 49″ E / 41.38824°N,2.18019°E / 41.38824; 2.18019
Bé amb elements d'interès

La casa-fàbrica Amigó-Tous és un edifici de planta baixa, entresol i tres pisos situat al carrer de les Basses de Sant Pere, 3 i plaça de Marquilles, 6 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

El 1802, el comerciant Josep Amigó va demanar permís per a construir un edifici de planta baixa i tres pisos a la cantonada del carrer del Molí (actualment de les Basses) de Sant Pere i la plaça de Marquilles, segons el projecte del mestre de cases Jaume Esteve.[2] El 1804, Amigó hi establí una fàbrica d'indianes, i el 1829 figurava al Padró general de fabricants amb tres taules d'estampar.[3]

El 1847, Manuela i Maria Amigó i Pages van vendre la propietat a Francesc Tous i Soler,[4][3] que hi va establir el seu magatzem de teixits.[5] També hi havia el magatzem del fabricant de paper de La Pobla de Claramunt Bartomeu Costas,[6] casat amb Maria Teresa Tous i Soler.[7][8] Posteriorment, hi hagué el despatx de la societat Tous, Guixà i Cia,[9] que tenia una fàbrica de filats i teixits de cotó a Sant Quirze de Besora (vegeu Can Guixà).[10]

A principis del segle xx, els baixos de l'edifici eren ocupats pel cine Moderno.[11]

Entre el 2010 i el 2011, l'empresa mitxa Foment de Ciutat Vella SA (FOCIVESA) va reformar l'edifici per a acollir habitatges socials i un centre de dia per a gent gran, conservant-ne únicament la façana.[12][13] Arran de les obres s'hi va efectuar una intervenció arqueològica que va posar de manifest les restes d'una antiga adoberia de pells, en funcionament des de finals del segle xiii fins al xvi.[14][15]

Referències[modifica]

  1. «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. Josep Amigó. Comerciant. «Marquilles i Molí de Sant Pere. Cases. Enderrocar i reedificar de nou amb balcons». C.XIV Obreria C-89/1802-134. AHCB, 9 novembre del 1802.
  3. 3,0 3,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  4. AHPB, notari Josep Marzola i Prats, 8 octubre del 1847.
  5. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 148, 285. 
  6. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 149, 357. 
  7. Romaní, Carlos. El carrer dels senyors, 2019, p. 265. ISBN 978-84-17848-71-2. 
  8. González, Isaura Paz. Las Terciarias Franciscanas de la Madre del Divino Pastor. Contribución al estudio de la vida religiosa en España durante el último cuarto del siglo XIX, 1978, p. 71. 
  9. Anuario-Riera, 1896, p. 276. 
  10. Anuario-Riera, 1896, p. 742. 
  11. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1908, p. 1554. 
  12. Memòria 2008-2010 - Foment de Ciutat Vella, SA. Ajuntament de Barcelona, 2011, p. 38. 
  13. «Dotze nous habitatges públics a l’edifici rehabilitat del carrer Basses de Sant Pere». Foment de Ciutat Vella, 2011. Arxivat de l'original el 15 juliol del 2011.
  14. Triay Olives, Vanesa; Plans Canal, Jordi. Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada a la finca Basses de Sant Pere 3, Districte de Ciutat Vella, Barcelona. Mataró: Atics SL, desembre del 2012, p. 29. 
  15. «Carrer Basses de Sant Pere 3». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona.

Bibliografia[modifica]