Casa-fàbrica Català-Amigó

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Casa-fàbrica Amigó-Tous)
Vegeu també: Casa-fàbrica Català
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Català-Amigó
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït i renovat Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBasses de Sant Pere, 3 i Pl. Marquilles, 6 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 18″ N, 2° 10′ 49″ E / 41.38824°N,2.18019°E / 41.38824; 2.18019
Bé amb protecció urbanística
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona97 Modifica el valor a Wikidata

La casa-fàbrica Català-Amigó és un edifici de planta baixa, entresol i tres pisos situat al carrer de les Basses de Sant Pere, 3 i plaça de Marquilles, 6 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Història[modifica]

El 1760, els cònjuges Pau Salabert i Raimonda Canyadó (vegeu Can Canyadó) van establir en emfiteusi al tintorer de seda Eudald Llorenç unes cases a la vora del Rec Comtal (actualment carrer de les Basses de Sant Pere) i al costat de la placeta de Marquilles, que incloïen un obrador de tintorer de draps de llana.[2][3] El 1762, es va constituir la societat Isidre Català, Llorenç i Cia, dedicada la fabricació d'indianes i sota el patrocini de Sant Llorenç, amb un capital de 26.000 lliures.[4] Els seus socis eren el teixidor de seda o «veler» Isidre Català (o Cathalà) i Vives,[5] Gertrudis (vídua d'Eudald Llorenç), el botiguer de teles Anton de Gispert, el «veler» Nicolau Sivilla, el comerciant Joan Aran i l'estampador d'indianes Pau Illa.[6][7] La vídua Gertrudis hi va aportar un prat d'indianes a Sant Martí de Provençals, recentment adquirit.[8]

L'any 1768, Gaietà Llaró, tutor dels menors d'Eudald Llorenç, es retirà del negoci,[9] i la societat passà a dir-se Isidre Català i Cia,[7] que aquell mateix any va demanar permís per a obrir-hi un balcó a la fàbrica.[10][7] El 1778, Eudald Llorenç i Vinyas, aleshores major d'edat, va vendre la propietat a Isidre Català, Anton de Gispert i Nicolau Sivilla.[11] El 1779, Català va demanar permís per a obrir una finestra cap a la plaça de Marquilles per a donar llum als teixidors que hi treballaven,[12] i novament el 1784 per a obrir-hi dues finestres més.[13]

Quarteró num. 37 de Garriga i Roca (c. 1860)

A la seva mort el 1788,[5] Nicolau Sivilla se'n feu càrrec de l'administració fins a la seva mort el 1799.[7] El 1800, Francesc de Gispert i Augirot[14] (fill d'Antoni), Maria Àngela Pujol (vídua d'Isidre Català), el seu fill Josep Català i Pujol, i Isabel Arimon (vídua de Nicolau Sivilla) encomanaren la gestió de la fàbrica a Josep Dalmau i Cia.[15] Tanmateix, els efectes econòmics de la guerra amb Anglaterra van fer decidir als socis el cessament de les activitats el 1801, i l'any següent, la fàbrica fou liquidada[16] i l'edifici venut[17] a Josep Amigó i Vilarrúbias (vegeu casa de la Carassa), en nom de la raó social Josep Amigó i Cia,[18] que aleshores tenia una fàbrica d'indianes al carrer de Sant Pere més Baix.[19]

Tot seguit, Amigó va demanar permís per a reconstruir la casa-fàbrica segons el plànol de l'arquitecte Jaume Esteve.[20][21] Segons la carta de pagament, les obres foren encarregades al mestre de cases Josep Fiter (que donà el vistiplau al projecte com a mestre d'obres municipal) i al fuster Joan Pou, i s'efectuaren entre el 15 de novembre del 1802 i el 29 de maig del 1803.[22] El 1829, la fàbrica figurava al Padró General amb tres taules d'estampar,[23] i el 1833, Amigo n'assolí la plena propietat.[24] El 1845, va tornar a posar en lloguer el seu prat de blanqueig, després d'haver conclòs l'arrendament a Domènec Serra (vegeu casa-fàbrica Clarós-Serra).[25]

El 1847, les seves filles Manuela i Maria Amigó i Fages (o Faiges) van vendre la propietat a Francesc Tous i Soler,[26][23] que va encarregar-ne la reforma al mestre d'obres Jaume Feliu i Castelló[24] i hi va establir el seu magatzem de teixits.[27] També hi havia el magatzem del seu cunyat, el fabricant de paper de La Pobla de Claramunt Bartomeu Costas,[28] casat amb Maria Teresa Tous i Soler.[29][30] Posteriorment, hi hagué el despatx de la societat Tous, Guixà i Cia,[31] que tenia una fàbrica de filats i teixits de cotó a Sant Quirze de Besora (vegeu Can Guixà).[32]

A principis del segle xx, els baixos eren ocupats pel cine Moderno.[33]

Entre el 2010 i el 2011, l'empresa mitxa Foment de Ciutat Vella SA (FOCIVESA) va reformar l'edifici per a acollir habitatges socials i un centre de dia per a gent gran, conservant-ne únicament la façana.[34][35] Arran de les obres s'hi va efectuar una intervenció arqueològica que va posar de manifest les restes d'una antiga adoberia de pells, en funcionament des de finals del segle xiii fins al xvi.[36]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ AHPB, notari Joan Albareda, manual 1.1017/11, f. 221-222v, 27-05-1760.
  3. ↑ Triay Olives i Plans Canal, 2012, p. 12.
  4. ↑ Grau i Fernández i López, 1974, p. 49.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Casa-fàbrica Català-Amigó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ AHPB, notari Carles Carbonell, manual 1.068/3, f. 357-361, 28-11-1762.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 141-143.
  8. ↑ AHPB, notari Carles Carbonell, manual 1.068/3, f. 361v-363, 29-11-1762.
  9. ↑ AHPB, notari Fèlix Campllonch, 12-8-1770. Àpoca de Gaietà Llaró, com a tutor i curador dels menors d'Eudald Llorenç, de 14.371 lliures 18 sous i 10 diners pel capital i beneficis resultants a 24-12-1768.
  10. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-26, 22-02-1768. Llicència a Isidre Català i Cia a la casa-fàbrica d'indianes sita davant lo garbellador del molí de Sant Pere per a posar un balcó al primer pis de 3 pams de volada.
  11. ↑ AHPB, notari Jaume Mas i Navarro, manual 978/18, f. 126-134, 4-7-1778.
  12. ↑ «Isidre Cathalà. Plaça Marquilles. Fer una finestra». C.XIV Obreria C-19/1779-45. AHCB, 13-03-1779.
  13. ↑ «Isidro Cathalà y Companyia. Teixidor de llana i Fabricant d'Indianes. Plaça de Marquilles. Fàbrica. Obrir dues finestres». C.XIV Obreria C-35/1784-91. AHCB, 19-07-1784.
  14. ↑ «Francesc GISPERT-AUGIROT». geneanet. Torredembarra.
  15. ↑ AHPB, notari Francesc Portell, 7-11-1800.
  16. ↑ AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/13, f. 351-354, 23-8-1802.
  17. ↑ Triay Olives, 2012, p. 12.
  18. ↑ AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/13, f. 466v-470, 11-11-1802.
  19. ↑ Diarioa de Barcelona, 25-08-180, p. 952. 
  20. ↑ «Josep Amigó. Comerciant. Marquilles i Molí de Sant Pere. Cases. Enderrocar i reedificar de nou amb balcons». C.XIV Obreria C-89/1802-134. AHCB, 09-11-1802.
  21. ↑ «Cuaderno de casas rehedificadas desde 1803 inclusive en adelante». Cadastre I-36. AHCB, pàg. 21.
  22. ↑ AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/16, f. 486v-488v, 23-12-1805.
  23. ↑ 23,0 23,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 245-247.
  24. ↑ 24,0 24,1 AHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/5, f. 224v-225, 27-12-1848.
  25. ↑ Diario de Barcelona, 03-02-1845, p. 480. 
  26. ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/28, f. 404-408v, 8-10-1847.
  27. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 148, 285. 
  28. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 149, 357. 
  29. ↑ Romaní, Carlos. El carrer dels senyors, 2019, p. 265. ISBN 978-84-17848-71-2. 
  30. ↑ González, Isaura Paz. Las Terciarias Franciscanas de la Madre del Divino Pastor. Contribución al estudio de la vida religiosa en España durante el último cuarto del siglo XIX, 1978, p. 71. 
  31. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 276. 
  32. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 742. 
  33. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1908, p. 1554. 
  34. ↑ Memòria 2008-2010 - Foment de Ciutat Vella, SA. Ajuntament de Barcelona, 2011, p. 38. 
  35. ↑ «Dotze nous habitatges públics a l’edifici rehabilitat del carrer Basses de Sant Pere». Foment de Ciutat Vella, 2011. Arxivat de l'original el 15-07-2011.
  36. ↑ «Carrer Basses de Sant Pere 3». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Català-Amigó
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Català-Amigó&oldid=32407381»