Casa Erasme de Gònima

De Viquipèdia
Infotaula d'edifici
Casa Erasme de Gònima
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Mas i Dordal Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica
arquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEl Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarme, 106 Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 48″ N, 2° 10′ 01″ E / 41.38°N,2.167°E / 41.38; 2.167Coord.: 41° 22′ 48″ N, 2° 10′ 01″ E / 41.38°N,2.167°E / 41.38; 2.167
Bé cultural d'interès local
Identificador42582
Plànol
Ca l'Erasme.jpg

La Casa Erasme de Gònima és un edifici situat al carrer del Carme, 106 del Raval de Barcelona, declarat Bé cultural d'interès local.[1]

Descripció[modifica]

Aquest edifici formava part d'un conjunt fabril: residència, blocs d'habitatges pels obrers i fàbrica (actualment desapareguda), dedicat a la fabricació de teixits estampats o indianes, a l'illa de cases delimitada per un costat pel Convent de les Jerònimes, i per l'altre, els carrers del Carme i de la Riera Alta.[2] D'aquest conjunt sobresurt la casa-palau del propietari, Erasme de Gònima i Passarell, situada al número 106 del carrer del Carme i que consta en realitat de dos cossos juxtaposats, cadascú amb escala de veïns i pati central propis, corresponents a dues fases constructives diferents.[3] L'obra s'atribueix a les mans de Josep Mas i Dordal, autor del Palau Moja a la Rambla.[4]

A nivell de façana, les obertures es diposen simètricament en eixos verticals. Es tracta en tots els casos de balcons amb llosana i barana de ferro forjat. Els trams cecs del parament estan absents de decoració. Únicament les ménsules que soporten les llosanes dels balcons tenen petits motius decoratius de inspiració vegetal.[2] L'interior, on hi ha un pati barroc d'estil tradicional català, es va veure completament modificat al compartimentar-lo per encabir habitatges de lloguer, tot i que es poden veure restes d'enteixinats originals. Així i tot, s'ha conservat la sala, o saló principal, amb important decoració pictòrica: el sostre pla pintat al fresc amb una escena del carro d'Apol·lo, i diversos plafons murals, realitzats al tremp sobre llenç engantxat al mur, on s'hi explica la història de David. Les pintures del sostre han estat atribuïdes a Joseph Flaugier,[5] i els plafons murals a Marià Illa.[6][2]

Història[modifica]

El 1785, Erasme de Gònima i Passarell (1746-1821) va sol·licitar permís per a construir una fàbrica d'indianes al carrer de la Riera Alta,[7] un edifici de planta baixa i dos pisos amb una façana decorada amb esgrafiats. El 1788, Gònima demanà permís per a edificar el cos de la seva casa més proper a la plaça del Pedró.[8]

A finals del segle xviii, la fàbrica ocupava entre 700 i 1.500 persones (entre els quals hi havia uns 50 nens), una xifra impressionant per a l'època.[9] Al carrer del Carme va construir uns edificis d'habitatges per als obrers, realitzant així parcialment el projecte de Pelegrí de Basteiro de construir-hi una colònia industrial d'uns 90 habitatges al carrer d'en Ferlandina.[10]

La fàbrica va ser llogada a diferents industrials de teixits a mitjan segle xix i, afectada pels bombardeigs de la guerra civil espanyola, fou enderrocada posteriorment. Actualment es conserven l'antic palau i els blocs d'habitatges de lloguer al carrer del Carme, 114-116.[11]

Referències[modifica]

  1. «Casa-fàbrica Erasme de Gònima». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Casa Erasme de Gònima». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 desembre 2017].
  3. Hernández-Cros, Josep Emili; Mora, Gabriel; Pouplana, Xavier. Arquitectura de Barcelona, fitxa 66. Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Barcelona, 1990. 
  4. Alexandre, p. 267.
  5. Fernández, Magda. Passat i present de Barcelona: materials per l'estudi del medi urbà. Edicions Universitat Barcelona, 1983, p. v.2, p.84. ISBN 8475281621. 
  6. Subirana Rebull i Triadó, 2008.
  7. Erasmo Gonima. Comerciant. «Riera Alta. Casa. Planta baixa i dos pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-38/1785-143. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 03-08-1785.
  8. Erasme Gonima. Comerciant. «Carme. Casa. Enderrocar i reedificar. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-49/1788-271. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 14-12-1788.
  9. Estado de las 100 fàbricas de Indianas i casas de particulares en que se pintan lienzos, que por las listas de los Reverendos Párrocos de esta Ciudad se ha podido averiguar hallarse establecidas en ella con el número de jóvenes de siete a quince años de edad que, según resulta de las miosmas listas estan empleados en todas y en cada una de ellas. Edicte/band publicat per l'església per a donar formació cristiana als joves.
  10. «Perfil del frente de las casas que dn. Erasmo Gónima desea edificar en la calle den Ferlandina». Gràfics 03464. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 10-03-1800.
  11. Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Erasme de Gònima