Casa Pere Torras i Lleó
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Construcció | 1842 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Riereta, 32 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 8797 | |||
La Casa Pere Torras i Lleó, també coneguda com a Fàbrica Huguet, Petit, Guillamot i Cia, és un edifici situat al carrer de la Riereta, 32 del Raval de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C)[1] arran de la Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic al districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval.[2]
Descripció[modifica]
.jpg)
Es tracta d'un edifici de planta baixa (amb dos locals comercials) i tres pisos amb terrat transitable. Els baixos presenten un revestiment en plaques de pedra, rematat amb un fris o faixa de pedra amb set obertures: un accés a l'escala de veïns amb reixa superior (on figura la data 1842), dos accessos de llinda que permeten accedir als locals comercials i quatre finestres. Als pisos superiors es combinen les finestres (algunes d'ells antics balcons) amb balcons amb llosana de pedra i baranes de ferro. Les obertues estan emmarcades en pedra, i sota la cornisa amb permòdols del coronament hi ha finestres conilleres que denoten la presència d'una cambra de ventilació. A l'interior, es manté parcialment el paviment de rajola borda, els pilars de fosa i capitells en fusta, així com els forjats a base de biguetes i revoltons. Hi destaquen els graons de pedra de l'escala, fets a partir de làpides amb inscripcions en llatí que s'haurien reutilitzat en la construcció.[2]
Història[modifica]
El 1841, l'hisendat Pere Torras i Lleó va adquirir als hereus de l'hortolà Isidre Vendrell una propietat al carrer de la Riereta, que incloïa un passatge que comunicava amb el carrer de Sant Pau (actualment desaparegut),[3] i l'any següent va adquirir la casa veïna a Francesc Aulet i Roig.[4] Sobre aquests solars, va fer construir un nou edifici, i va morir el 1843.[5]
Posteriorment, s'hi establí l'industrial igualadí Narcís Castells i Comas,[6][7] que muntà una fàbrica de cardes cilíndriques en societat amb Manuel Barral.[8] El 1856, els socis es separaren i Barral hi va continuar la producció en solitari.[9][10]
El 1885, Narcís Xifra i Masmitjà, gerent de la Societat Elèctrica N. Xifra i Cia, dedicada a la fabricació de material elèctric,[11] va demanar permís per a instal·lar un motor de gas de 1 CV al seu taller dels baixos.[12] A finals de segle, hi havia la raó social Ramis, Petit, Guillamot i Cia,[13] succeïda per Huguet, Petit, Guillamot i Cia, que el 1900 va demanar permís per a substituir el motor de gas per un d'elèctric de 6 CV i instalar-hi una farga.[12] El propietari de l'immoble era Pere Torras i Baseda.[14]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Fàbrica Huguet, Petit, Guillamon i Cia». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 Modifició del PEPPAHA al districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica). Ajuntament de Barcelona, 2018, p. 49-50.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/9, f. 221-224v, 25-8-1841.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/10, f. 10-11, 15-1-1842.
- ↑ Diario de Barcelona, 05-02-1843, p. 480.
- ↑ Castells i Catasús, 2006, p. 189.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 373.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 145, 197.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 152, 319.
- ↑ Diario de Barcelona, 22-01-1856, p. 640.
- ↑ La Ciencia eléctrica, 01-12-1890.
- ↑ 12,0 12,1 «Narciso Xifra. Riereta 32. Permís per instal·lar un motor a gas en els baixos de la casa». Q127 Foment 906 N. AMCB, 13-04-1885.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1897, p. 964.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 418.
Bibliografia[modifica]
- Castells i Catasús, Conxa «Joan Castells i Boronat i els seus germans. Els orígens d’un llinatge de l’alta burgesia industrial igualadina». Miscellanea Aqualatensia, 12, 2006, pàg. 185-206.