Casa Pere Villoch
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Plaça del Duc de Medinaceli | |||
| Arquitecte | Francesc Ubach i Corbella | |||
| Construcció | 1851 | |||
| Ús | hotel | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Plaça Duc de Medinaceli, 7 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52444 | |||
| Id. Barcelona | 546 | |||
La casa Pere Villoch és un edifici situat a la plaça del Duc de Medinaceli, 7 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Descripció[modifica]
Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta baixa, entresol i tres pisos. A la planta baixa, les tres obertures s'obren successivament, essent la central la que té la funció de porta d'entrada. Són tres arcs molt rebaixats envoltats d'un parament d'imitació de carreus i amb una ostentosa clau. Les claus dels laterals presenten una voluta sobre la qual es disposa una fulla d'acant, en canvi, la clau central les supera en riquesa, perquè també incorpora un cap antropomorf. Entre arc i arc, la decoració es completa amb un plafó rectangular, motllurat i enfonsat. A l'entresol, auster en comparació amb la resta de la façana, es disposen tres balcons amb barana de ferro forjat i una llosana mínima; entre ells, l'única ornamentació del parament són uns plafons repujats. Sostenint la barana correguda del pis principal, es troben un seguit de mènsules embellides amb un rostre barbat. Aquest nivell és l'únic que alberga una barana que uneix els tres balcons, donat que en els altres dos aquests seran individuals. Tant en el primer pis com en el segon, les llosanes estaran sustentades per mènsules, essent més vistoses les primeres, ja que ostenten un cap femení.[2]
A partir del pis principal i fins al tancament de l'immoble es troba l'element més distintiu de la façana, que no és un altre que la decoració de terracota. En l'extensió compresa entre el pis principal i el primer, es poden veure dos grans plafons rectangulars i verticals, que estan farcits de motius foliacis entrellaçats entre si, formant un carregat conjunt. A les llindes dels balcons continua havent-hi presència de terracota, aquest cop en forma d'un cap masculí barbat envoltat d'elements vegetals disposats com si fossin volutes. Com és d'esperar, el conjunt és més profús en el cas del nivell principal. A l'espai que conforma l'últim pis, els relleus se simplifiquen i se situen en els reduïts plafons entre balcons i en les llindes d'aquests. Finalment, a les golfes de l'edifici s'hi ha obert tres respiralls. Entremig alternen discrets relleus de terracota amb un conjunt de permòdols, que aguanten la cornisa plana.[2]
Història[modifica]
El 1848, l'indià Pere Villoch, propietari d'una plantació a Guayanilla (Puerto Rico),[3] va adquirir una parcel·la procedent de la desamortització de l'antic convent de Sant Francesc per 65.150 duros,[4][5] i el 1851, va encarregar-ne el projecte al mestre d'obres Francesc Ubach.[6][7] L'obra es va contractar pel preu fet de 21.000 lliures barcelonines sense incloure l'estuc ni la terracota, la qual cosa va motivar un litigi entre Villoch i els hereus d'Ubach en quant a la liquidació.[8]
El 2012 va ser reformat per a ampliar-hi l'hotel de l'edifici veí (vegeu edifici de la Companyia Transatlàntica).[9]
Referències[modifica]
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Edifici d'habitatges a la Plaça del Duc de Medinaceli, 7». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Retrats de Pere Villoch i la seva esposa Francesca Saurí». Leland Little.
- ↑ AHPB, notari Manuel Clavillart, 13-4-1848.
- ↑ Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
- ↑ Hoteles con especialización monument. Dossier de prensa 2022 (en castellà). Gremi d'Hotels de Barcelona, 2022.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 25-11-1857, p. 9733.
- ↑ Vendrell, Ramon «El jutge dóna 24 hores als ocupants de l'edifici de la plaça del Duc de Medinaceli perquè l'abandonin». El Periódico de Catalunya, 18-11-2011.
Bibliografia[modifica]
- Barraquer i Roviralta, Gaietà. «Los conventos barceloneses en los tiempos posteriores al incendio». A: Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, tomo IV, libro 3º, 1915.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Pere Villoch |
- «Casa Pere Villoch». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Retrats de Pere Villoch i la seva esposa Francesca Saurí». Leland Little.