Casa Ramon de Vilar

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Ramon de Vilar
Imatge
EpònimRamon de Vilar i de Llança Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
ArquitectePere Casals Modifica el valor a Wikidata
Construcció1834 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pau, 56 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 44″ N, 2° 10′ 18″ E / 41.378833°N,2.1717985°E / 41.378833; 2.1717985

La casa Ramon de Vilar és un edifici situat al carrer de Sant Pau, 56 del Raval de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]

Història[modifica]

A finals del segle xviii i principis del xix, en aquest indret hi havia la casa del catedràtic del Col·legi de Cirurgia Esteve Marturià.[2][3] L'octubre del 1833, la vídua Francesca[4] i el seu fill Francesc Marturià i Casaus la van establir en emfiteusi[5][6] a l'agent de negocis Francesc Ferrer i Rossell (vegeu Casa dels Banys Nous).[7][8] Tot seguit, aquest va demanar permís per a reedificar-la de nou amb planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mestre d'obres Pere Casals,[9] un dels deixebles predilectes d'Antoni Cellers a l'Escola de la Llotja i l'afortunat hereu de la seva biblioteca,[10] que acabava d'obtenir el títol a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid.[11] El febrer del 1834, amb l'obra molt avançada, Ferrer va demanar permís per a aixecar la casa fins a l'alçada màxima de 93 pams,[12] i el juny del mateix any, va traspassar la propietat, a títol d'agnició de bona fe,[13] a Rafaela de Llança (també escrit Llanza, Llansa o Llansà) i de Valls, vídua de Francesc de Vilar i de Prat[14][6] i germana de Rafael de Llança. A la seva mort el 1839, la va succeir el seu fill Ramon de Vilar i de Llança,[6] notari[15] i senyor del mas Umbert de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa).[16][17]

El 1846 hi és documentat el molí de pal de campetx i drogues d'Agustí Sala, traslladat el 1863 al barri de Sant Antoni de l'Eixample. Posteriorment hi hagué la Litografía Papelería de Ramon Tarragó: «Toda clase de trabajos relativos a la litografía. Completo surtido de efectos de escritorio y dibujo. Fábrica de pantallas. Etiquetas para vinos y licores. Facturas y adresas. Timbres en relieve y colores. Mapas y planos. Calle S.Pablo 56 Barcelona»,[18] i entre 1885 i 1890 la Litografía Barcelonesa de Ribera i Estany, on es van imprimir els setmanaris La Tomasa (núms. 19 al 103) en català[19] i Barcelona Alegre (núms. 1 al 14) en castellà:[20] «Felicitaciones especiales para dependientes de cafes, fondas, peluquerías, serenos, vigilantes, repartidores, etc., etc., con nuevos y ricos dibujos. Precios sin competencia por ser esta la única que los recibe directamente del extranjero. Ventas al por mayor y menor, San Pablo, 56».[21]

Planta del vapor d'Agustí Sala i façana de la casa de Ramon de Vilar i de Llança al carrer de Sant Pau, 80 (actual 56). Josep Fontserè (1846)
Quarteró núm. 96 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències[modifica]

  1. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ Diario de Barcelona, 11-7-1797, p. 792. 
  3. ↑ Diario de Barcelona, 08-08-1805, p. 1000. 
  4. ↑ Diario de Barcelona, 10-11-1805, p. 1424. 
  5. ↑ AHPB, notari Ramon Santponç, manual 1.241/7, f. 470-472, 3-10-1833.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 RPB, finca 23, llibre 15 d'Occident, tom 18, f. 160.
  7. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 4. 
  8. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 2-7-1858, p. 5906. 
  9. ↑ «Francisco Ferrer i Rossell. Sant Pau 49. Quarter 5, barri 3, illa 15. Reedificar casa». C.XIV Obreria C-116/1833-72. AHCB, 23-10-1833.
  10. ↑ Montaner, Josep Maria. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859), 1990, p. 590-591. 
  11. ↑ Arbaiza, Silvia; Heras, Carmen «Inventario de los dibujos arquitectónicos (de los siglos XVIII y XIX) en el Museo de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (VII)». Academia, 104-105, 2007, pàg. 184-185. ISSN: 0567-560X.
  12. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-118, 6-2-1834.
  13. ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ AHPB, notari Ramon Santponç, manual 1.241/8, f. 274v-276v, 30-6-1834.
  15. ↑ «Documentació sobre Francesc de Vilar i de Prat i el seu fill Ramon de Vilar i de Llansà, notari». Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu.
  16. ↑ Solà i Colomer, Xavier. El santuari de la mare de Déu de la Font de la Salut: Vall d'Hostoles-Collsacabra, 2003, p. 176. 
  17. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1884, p. 983. 
  18. ↑ «Litografía Papelería Ramon Tarragó (cartell)». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
  19. ↑ La Tomasa: actualitats (1872-1907).  Arxivat 2022-05-15 a Wayback Machine.
  20. ↑ Barcelona Alegre. Semanario ilustrado, festivo y literario (1890-1891). 
  21. ↑ La Vanguardia. Diario político de avisos y noticias, núm. 568 (edición de la mañana), 6 -12-1885, p. 1. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Ramon de Vilar
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Ramon_de_Vilar&oldid=32816510»