Casa de Berga
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | casa noble  | ||||
| Història | |||||
| Creació | segle XIII | ||||
| Data de dissolució o abolició | segle XVIII | ||||
La casa de Berga fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca originària de Berga i que formava part de les Nou Cases. El segle xv la família es dividí en dues branques principals, que acabaren, totes dues, al segle xviii: Elionor de Berga i Safortesa es casà amb Tomàs Quint Safortesa i Dameto, i els seus fills succeïren a la seva branca; i Mònica de Berga i Canals,[a] casada amb Miquel Vallès d'Almedrà i Reus de Solleric, i els seus fills succeïren a la seva branca. Així la casa romangué integrada en la casa de Safortesa, marquesos del Verger, i en la casa de Vallès d'Almadrà, marquesos de Solleric.[1] Les seves possessions han deixat petja en la toponímia mallorquina al llarg de la història: Son Berga és el nom de possessions a Sant Llorenç i a Palma (a Gènova i Establiments); en aquest darrer, destaquen els jardins de Son Berga Nou, declarats Bé d'Interès Cultural. Per altra banda, la casa dels Berga a Palma, coneguda com a Can Berga, és un casal barroc dels més espectaculars de la ciutat, actualment seu de l'Audiència Provincial de les Illes Balears.
El llinatge dels Berga arribà a Mallorca amb la Conquesta el segle xiii, en la qual participà Ramon de Berga, casat amb Hermínia de Montreal, i Agustí de Berga apareix com a testimoni en una donació reial. El 1372, Bernat de Berga, ciutadà de Mallorca i conseller reial, obtengué una cavalleria a canvi d'oferir-se com a cavall armat. El seu fill Nicolau de Berga i Vida es casà amb Bàrbara de Santiscle, senyora de mitja cavalleria de Bellaguàrdia (Porreres), i el seu fill, Bernat de Berga i de Santiscle, adquirí el 1457 la cavalleria de Costitx. Tengué dos néts, Nicolau i Jaume de Berga i de Caulelles, i d'aquests dos sortiren les dues principals branques de la família.[1]
Nicolau de Berga i de Caulelles, el germà major, testà el 1534, i d'ell descendeixen els senyors de la possessió de Son Berga del Terme, que més tard heretaren Son Anglada del Terme per matrimoni de Gabriel de Berga i Gual amb Beatriu Sanglada i Sanglada, la qual també aportà béns fideïcomissats dels Valentí. A aquesta branca pertanyeren cavallers de l'orde de Malta famosos: els germans Bernat i Ramon de Berga i de Lloscos, de final del segle xvi, i els germans Pere i Jaume de Berga i Sanglada, de mitjan segle xvii. Nicolau de Berga i Lloscos, germà dels anteriors, continuà la línia major, i després el seu fill Gabriel de Berga i Gual, mort el 1672. Es casà amb Beatriu Sanglada i Sanglada, hereva dels vincles dels Sanglada i els Valentí. Foren pares dels anteriors germans, Pere i Jaume de Berga i Sanglada, però l'hereu fou el primogènit Gabriel, qui es casà amb Elionor de Santacília i Togores Muntanyans, hereva de tota la casa de Santacília, que s'incorporà a la família (inclòs el casal de la plaça del Mercat). El seu fill fou el personatge més conegut d'aquesta branca, Gabriel de Berga i Santacília, mort d'un tir el 1706 durant els enfrontaments entre maulets i botiflers durant la Guerra de Successió. El seu nét, Gabriel de Berga i de Berga, morí sense successió el 1756 i els seus béns passaren als Safortesa a través d'Elionor de Berga i Safortesa, la seva tia, casada el 1762 amb Tomàs Quint Burgues Safortesa i Dameto.[1]
Per la seva banda, Jaume de Berga i de Caulelles, germà de Nicolau, fou lloctinent de la governació de Mallorca, i d'ell descendeixen els propietaris del fideïcomís de Son Berga d'Alaró. El seu fill fou l'oïdor i jutge de la Reial Audiència Jaume Joan de Berga i de Sales, qui rebé títol de noblesa el 1605 i morí assassinat el 1619 en el context de les lluites entre Canamunt i Canavall.[b] El seu fill Jaume de Berga i Sureda fou advocat fiscal de Menorca, i al seu torn tengué un fill, Jaume de Berga i de Comelles, el qual fideïcomissà els seus béns el 1678. Es casà dues vegades: amb Esperança de Sala i de Sales, senyora de la cavalleria de la Galera a Felanitx, i amb Magdalena Canals i Martorell, filla del capità Jaume Canals i Penya. El 1740, Jaume Joan de Berga i de Sala, fill de la primera dona, morí sense successió, i tots els seus béns passaren a la seva germana Mònica de Berga i Canals, filla de la primera esposa del pare i casada amb el ciutadà militar Miquel Vallès d'Almedrà i Reus de Solleric, propietari de Solleric, veïna de Son Berga. La representació de la casa passà als Vallès d'Almadrà, que més tard rebrien el títol de marquès de Solleric.[1] Aquesta branca tengué la casa al carrer de Sant Pere Nolasc, davant la qual fou assassinat Jaume Joan de Berga i de Sales. Al segle xvi era dels Sanglada, dels quals l'heretaren els Berga, i una vegada finalitzada aquesta casa passà als Brondo
Notes[modifica]
- ↑ Mònica de Berga i Canals era néta del capità Jaume Canals, famós corsari del segle xvii. El seu nét Miquel Vallès d'Almadrà Reus de Solleric i Orlandis, fou el primer marquès de Solleric; morí sense descendència, i la successió passà als fills de la germana, de la casa de Morell.
- ↑ Aquest assassinat tengué un gran impacte i desencadenà una caça de bruixes per trobar els assassins i els còmplices. D'aquí nasqué la dita Què en som jo, de la mort d'en Berga?, avui encara en ús i que fa referència a la pròpia innocència sobre un fet.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Berga». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 2. Palma: Promomallorca, p. 94. ISBN 84-8661702-2.