Casa de la Caritat (Manresa)

Per a altres significats, vegeu «Casa de la Caritat de Barcelona».
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa de la Caritat
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntoni Rovira i Trias
Alexandre Soler i March: reforma Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióS. XIX
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaManresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça Cots - carrer Verge de l'Alba
Map
 41° 43′ 37″ N, 1° 49′ 45″ E / 41.72706°N,1.829212°E / 41.72706; 1.829212
Bé cultural d'interès local
Data23 gener 1985
Id. IPAC16600 Modifica el valor a Wikidata

La Casa de la Caritat és un edifici aïllat, envoltat de jardí en la zona de l'eixample vuitcentista de la ciutat de Manresa (el Bages) protegit com a bé cultural d'interès local. Té un caràcter monumental, de proporcions considerables i estil classicitzant. El sistema estructural de l'edifici és a base de murs de càrrega i forjat. El sostre és de revoltó ceràmic i biguetes d'acer laminat. Els murs de càrrega són obrats amb blocs de pedra de 50 cm. de gruix.[1]

La façana principal presenta un cos central un xic més elevat que la resta i una torre a cada extrem de façana. La decoració és d'estil neoclàssic. Al cos principal hi ha un portalada de mig punt, flanquejada per unes columnes adossades amb capitell jònic; remata el cos un frontó triangular. El campanar és d'espadanya. La resta de façana és també de línia molt clàssica i regular.[1]

El seu fundador fou el manresà Francesc Cots i Argullol, que no pogué veure acabada l'obra, ja que va morir poc després de començar-se el projecte d'aquesta. El projecte s'encarregà a l'arquitecte barceloní Antoni Rovira i Trias. Es va posar la primera pedra el 3 de maig de 1857 i la part principal de l'edifici s'acabà a l'agost del 1859. El 14 de març de 1879 es van començar les obres de l'església, que fou beneïda el 12 d'octubre de 1881. S'han fet diverses reformes a la construcció, essent la més important la de l'arquitecte Alexandre Soler i March, que reformà la façana principal i construí uns cossos laterals. Actualment es troba en fase de restauració.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Casa Caritat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 juny 2015].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Caritat