Casa de la Cascada

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa Kaufmann
Fallingwater2.jpg
Dades bàsiques
Tipus habitatge immoble
Arquitecte Frank Lloyd Wright
Començament 1936
Característiques
Estil organicisme
Materials utilitzats formigó armat, pedra, vidre i alumini
Sistema constructiu amb materials industrials
Ubicació
Estat Estats Units d'Amèrica
Estat federat Pennsilvània
County of Pennsylvania Fayette County
Municipi Stewart Township
Localització Bear Run, (Pennsilvània)

39° 54′ 22″ N, 79° 28′ 05″ O / 39.906111111111°N,79.468055555556°O / 39.906111111111; -79.468055555556
Registre Nacional de Llocs Històrics
Declaració 11 maig 1976
Registre Nacional de Llocs Històrics
Declaració 23 juliol 1974
Identificador 74001781
Vistes
Fallingwaterfloorplan.jpg
Planta de la casa.
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

La Casa de la cascada o Casa Kaufmann (Anglès: Fallingwater o Kaufmann House) és una casa construïda per a Edgar Kaufmann entre 1935 i 1939 segons els plànols de l'arquitecte americà Frank Lloyd Wright. Wright fou un dels primers a crear terrasses sortints per obrir la casa enmig de la natura, l'adequació a l'entorn era un punt fort de la seva arquitectura.

Fallingwater o la  Residencia Kaufmann es una casa dissenyada per l'arquitecte Frank Lloyd Wright el 1935 en una zona rural del sud de Pennsylvania, 43 milles (69 km) sen el sud-est de Pittsburgh.[1] La casa va ser construida parcialment sobre una cascada sobre el riu Bear run en la secció Mill Run de Stewart Township, Fayette County, Pennsylvania, en les Laurel Highlands de les Allegheny Mountains. La casa va ser dissenyada com a una casa per a la familia de Liliane Kaufmann i el seu marit, Edgar J. Kaufmann, propietari de Kaufmann's department store.

Time la va anomenar un cop finalitzada "el treball més maco";[2] i està a la llista Smithsonian's Life llista dels 28 llocs del món "que cal visitar abans de morir".[3] Va ser designat a National Historic Landmark el 1966.[4] En el 1991, membres del American Institute of Architects la van nomenar la "millor casa de tots els temps entre els treballs de l'arquitectura Americana" i el 2007, va ser col·locada en la posició 29 en la llista de l'Arquitectura favorita Americana segons el AIA.

Historia[modifica | modifica el codi]

La Casa de la Cascada vista des de Bear Run.

A l'edat de 67, Frank Lloyd Wright va tenir l'oportunitat de dissenyar i construir tres edificis. Aquests tres treballs de finals dels 1930s—Fallingwater, el Johnson Wax Building a Racine, Wisconsin, i la casa de Herbert Jacobs a Madison, Wisconsin—lii van portar importancia en la comunitat d'arquitectura.[5]

Edgar Kaufmann, Sr., va ser un home de negocis de Pittsburgh i president de Kaufmann's Department Store. El seu fill, Edgar Kaufmann, jr., va estudiar arquitectura durant poc temps sota Wright.

Edgar Sr. ha prevalgut pel seu fill i Wright per subvencionar el cost d'una maqueta de 12-peus quadrats de Wright's Broadacre City. La maqueta es va mostrar inicialment en una Exposicion Industrial d'Arts en el Forum al Rockefeller Center començant el 15 d'Abril, 1935. Desprlés de l'exposició a New York, Kaufmann Sr. va poder acordar tenir la maqueta exposició a Pttsburgh a una exposició anomenada "New Homes for Old" amb laFederal Housing Administration com a esponsor. L'exposició va obrir el 18 de Juny en el pis 11 de la Kaufmann's store.[6]

Els Kaufmanns van viure a “La Tourelle”, una finca de French Norman dissenyada per l'arquitecte de Pittsburgh Benno Janssen (1874–1964) en el suburbi Fox Chapel en 1923 per Edgar J. Kaufmann.

Els Kaufmanns eren propietaris de la propietat fora de Pittsburgh amb una cascada i cabines que utilitzaven com a retir. Quan aquestes cabines es van deteriorar, el senyor Kaufmann va contactar Wright.

El 18 de Desembre de 1934, Wright va visitar Bear Run i va demanar que es fes un treball topografic de l'àrea al voltant de la cascada.[7] Un va ser fet per Fayette Engineering Company of Uniontown, Pennsylvania, incloent tots els còdols, arbres, i topografia, i va ser lliurat a Wright el març de 1935.[6]

Tal com va ser escrit en l'informe dels aprenents de Wright a Taliesin, Kaufmann Sr. was a Milwaukee el 22 de setembre, nou mesos després de la seva trobada inicial,i un cop haver cridat a Wright a casa seva un diumenge d'hora al matí per sorprendre'l amb la noticia de que ells el visitarien aquell mateix dia abans de dinar. No podia esperar per veure els plans del Wright. Wright li havia dit a Kaufmann en una comunicació anterior que havia estat treballat en els plans, però que no havia dibuixat encara res. Després de l'esmorzar d'aquell matí, en mig de un grup d'aprenenents molt nerviosos, Wright va dibuixar amb molta calma els plans en les dues hores en les quals Kaufmann va trigar en conduir a Taliesin.[8]

Wright estava disposat a construir la casa per sobre de les cascades,[9] més que per sota d'elles per aconseguir una vista de les cascades com ell volia.[10] Es diu que al principi Kaufmann estava molt preocupat que Wright hagi dissenyat la casa que surti des de dalt de les cascades. Ell hagués volgut que la casa hagués estat localitzada en la part sud de Bear Run, directament en front de les cascades. Li va dir a Wright que això era l'aspecte favorit de la seva propietat de Bear Run.[7]

Disseny i construcció[modifica | modifica el codi]

Un problema de l'edifici era que la localització de la part nord de Bear Run no era prou gran per donar fonaments per a una casa tipica de Wright.[7]

Els Kaufmanns van planejar rebre grans grups de gent, per tant la casa calia que fos major que la que el dibuix permetia. També el senyor i la senyora Kaufmann van demanar banys separats, així com un dormitori pel seu fill adult i una habitació addicional per convidats.[7]

Es va utilitzar una estructura en voladís per fer això.[7] El disseny estructural per Fallingwater va ser fet per Wright en associació amb els enginyers de planta Mendel Glickman i William Wesley Peters, que havien estat responsables de les columnes que caracteritzen el disseny revolucionari de Wright pel Johnson_Wax_Headquarters.

Es van donar els plans preliminars a Kaufmann per a la seva aprovació el 15 d'octubre de 1935,[11] després de la qual cosa Wright va fer una futura visita al lloc i donar un cost estimat pel treball. El desembre de 1935, una vella pedrera es va reobrir cap a l'oest del lloc per tal de proporcionar les pedres que calien per les parets de la casa. Wright només va fer visites periòdiques durant la seva construcció, en lloc d'això li va assignar la feina al seu aprenent Robert Mosher. Ell va ser el seu representant permanent on-site.[11] Wright va lliurar els dibuixos finals el març de 1936 amb feina començant en el pont i en la casa principal en abril 1936.

Les fortes lineas horitzontals i verticals son una característica distintiva de la casa de la cascada

La construcció va estar plena de conflictes entre Wright, Kaufmann, i el constructor. Incòmode amb el que havia vist com la insuficient experiència de Wright utilitzant formigó reforçat, Kaufmann va fer revisar l'agosarat disseny voladís de l'arquitecte per una firma d'enginyers consultors. Un cop rebut el seu informe, Wright es va ofendre i immediatament va demanar a Kaufmann que li retornés els seus dibuixos i li va manar que es retirés del projecte. Kaufmann va cedir a Wright i l'informe dels enginyers va ser per tant cremat a una paret de pedra de la casa.[11]

Després d'una visita al lloc en juny de 1936, Wright va rebutjar el treball en pedra del pont, que havia de ser reconstruit.[cal citació]

Pels pisos en voladís, Wright i el seu equip van utilitzar bigues en forma de T posades cap per avall integrat dins d'una lloca de formigó monolític que ambdós van formar el sostre de l'espai que hi ha a sota i donava resistència contra la compressió. El contractor, Walter Hall, també enginyer, va fer calcul independents per incrementar l'acer de reforç el la llosa del primer pis. Wright va refusar la suggerència. Mentres algunes fonts afirment que el contratista va doblar subtilment la quantitat de reforç,[12] d'accord a d'altres,[11] a la solicitud del Kaufmann, els seus enginyers consultors van tornar a dibuixar els dibuixos de reforç de Wright i va doblar la quantitat d'acer especificat per Wright.

A més a més, el contratista no va construir lleugerament inclinat cap amunt en l'encofrat pel voladís per compensar per la sedimentació i la deflexió de la volada. Un cop l'encofrat de formigó s'ha tret,la volada va desenvolupar un buit notable. En assabentar-se de l'addició d'acer sense la seva aprovació, Wright va tornar a cridar Mosher.[13]

Amb l'aprovació dels Kaufmann, els enginyers consultors van pactar amb els contratista d'instal·lar un mur de suport sota la principal biga de la terrassa oest. Quan Wright ho va descobrir en una visita al lloc, va fer que Mosher treiés discretament el curs superior de les pedres. Quan Kaufmann més tard va confessar el que havia fet, Wright li va mostrar que havia fet el Mosher i va puntualitzar qu la volada s'havia mantingut durant l'últim mes sota tests de càrregues sense el suport de les parets.[14]

L'octubre de 1937, la casa principal estava completada.

Cost[modifica | modifica el codi]

El cost inicial estimat per la casa de la cascada va ser de US$35,000. El cost final per la casa i la casa de convidats va ser de $155,000,[15][16][17]dividit en: casa $75,000, acabament i mobiliari $22,000, casa de convidats, garatge i diferents sectors $50,000, i la prima de l'arquitecte $8,000. Des de 1938 fins 1941, més de $22,000 es van gastar en detalls addicionals i per canvis en el maquinai i la iluminació.[18]

El cost de la restauració va ser estimat en $11.5 milions en 2001.[19]

Utilització de la casa[modifica | modifica el codi]

La casa de la cascada va ser la residencia de la familia des de 1937 fins 1963, quan Kaufmann, jr., va donar la propietat de la casa a Western_Pennsylvania_Conservancy. El 1964, va ser oberta al public co a un museu. La casa (tal com diu el pamflet informatiu distribuit) rep més de 120,000 visitants cada any.[16]

Anys més tard Kaufmann, jr., va dir, "[Wright] va entendre que la gent eren creatures de la naturalesa, per tant, una arquitectura que s'ajustava a la naturalesa seria conforme al que era bàsic en la gent. Per exemple, malgrat que la casa de la cascada està oberta per finestres amples, la gent de dintre estan resguardats com si estiguessin en una caverna profunda, assegurar en el sentit del turó darrere d'ells."[20]

Disseny[modifica | modifica el codi]

L'interior de la casa de la cascada que representa una sala d'estar amb mobles dissenyats per Wright

La casa de la cascada és una de les gran peces mestres de Wright tant pel seu dinamisme com per la seva integració amb l'entorn natural impactant. La casa de la cascada ha estat descrita com un tour de force d'arquitectura de la filosofia organica de Wright.[21] La passió de Wright per l'arquitectura japonesa es va reflectir d'una forta manera en el disseny de la casa de la cascada, particularment en la importància de la interpenetració exterior i l'espai interior i la forta èmfasi en l'harmonia entre l'home i la natura. L'arquitecte japonès  Tadao_Ando va dir: "Crec que Wright ha aprés l'aspecte més important de l'arquitectura, el tractament de l'espai, de l'arquitectura japonesa. Quan vaig visitar la casa de la cascada a Pennsylvania, vaig trobar la mateixa sensibilitat de l'espai. Però I found that same sensibility of space. But hi va haver els sons addicionals de la naturalesa que em van atreure."[22]

La seva residencia privada dissenyada orgànicament es va intentar que fos un retir natural pels seus propietaris. La casa és ben coneguda per la seva connexió construida en la part de dalt d'una cascada que flueix per sota de la casa.

La xemeneia de la llar de foc a la sala d'estar conté còdols que es troben en el lloc i sobre la qual es va construir la casa. Wright havia previst inicialment que la lleixa havia de ser tallada arran de terra. La pedra dels terres havia estat encerada, mentres que el cor es deixa sense format, donant la impressió de roques seques que sobresurten d'un corrent.

La integració amb l'entorn s'estén fins i tot als més petits detalls. Per exemple, on el vidre es troba a les parets de pedra no s'utilitza marc de metall; més aviat, el vidre i els seus divisors horitzontals es van dur a terme en un buit en la pedra calafatament de manera que les parets de pedra apareixen interrompudes. Des de la d'estar en voladís, una escala condueix directament a la corrent a baix, en un espai connectat que uneix la casa principal amb la dels convidats i el nivell dels servents, un riu natural deixa caure aigua dins, que llavors es canalitzada un altre cop cap a l'exterior.

Les habitacions son petites, algunes amb sostres baixos per animar a la gent a anar cap a fora cap a les àrees socials més obertes. Bear run i el so de de la seva aigua impregna tota la casa, especialment durant la primavera quan la neu s'està fonent, i localment les pedres dels murs i de les terrasses en voladís semblen formacions rocalloses que estan en harmonia. El disseny incorpora amplies finestres i balcons que arriben als seus voltants. L'escala que porta a baix des de la sala d'estar al riu s'accedeix per panells de vidre que es mouen horitzontalment.

Camí que porta a l'entrada de la Casa de la Cascada

En conformitat amb la visió de Wright, l'entrada principal està lluny de les cascades. En el vessant per sobre de la casa principal es troba un garatge de quatre badies, dependències de servei, i una casa d'hostes. Aquests edificis van ser construits dos anys més tard utilitzant la mateixa quantitat de material i d'atenció al detall com en la casa principal. Les cambres d'hostes tenen una piscina alimentada per un rierol que es desborda i es drena cap al riu avall.

Wright va planejar al principi tenir una casa unida amb el seu entorn natural en la rural Pennsylvania.[23] Fent això, va limitar la tria de colors a dos colors, l'ocre clar per al formigó i el vermell per l'acer.[24]

Després que la Casa de la Cascada fos escripturada pel public, tres cotxeres van ser adjuntades a la direcció de Kaufmann, jr., per ser utilitzades pels visitants del museu per veure una presentació al final de les seves visites guiades en Western Pennsylvania Conservancy (a qui se li va confiar la casa). Kaufmann, jr. va dissenyar l'interior ell mateix, sots les especificacions trobades en els interiors de la Casa de la Cascada perWright.

Treballs de reparació[modifica | modifica el codi]

Voladisos a la Casa de la Cascada

Western Pennsylvania Conservancy va dur a terme un programa intensiu per a preservar i restaurar la Casa de la Cascada. Des de 1988, una firma d'arquitectura i enginyeria basada a Nova York va ser la responsable dels materials de conservació de la Casa de la Cascada. Durant aquest temps, la firma va revisar els documents de construcció originals i els subsequents informes de reparació, va avaluar les condicions i els problemes, va analitzar els materials seleccionats, va dissenyar la nova teurada i la impermeabilitat de les teulades i terrasses, especificant la restauració de finestres i portes abatibles d'acer original, reconstruccions de formigó fallits reconstruïdes, obra reconstruida, acabats de pintura interior analitzats, metodes de treure la pintura interior especials, metodes de reparació dissenyats per formigó i estucco, i desenvolupat un nou sistema de revestiment pel formigó.

Donat l'entorn humit directament sobre el rierol, els fongs han estat un problema. La condensació sota membranes del sostre era també un problema, degut a la manca de protecció contra la humitat o trencament de pont tèrmic .[25]

El sistema estructural de la Casa de la Cascada inclou una serie de formigó reforçat a les balconades en voladís que tenien problemes des d'un bon principi. Es va observar una desviació pronunciada dels voladissos de formigó tan aviat com encofrat es va eliminar en l'etapa de construcció. Aquesta desviació va continuar incrementant-se amb el temps, i en el algun cas va arribar a 7 polzades.

En 1995, Western Pennsylvania Conservancy va encarregar un estudi de la integritat estructural de la Casa de la Cascad. Enginyers estructurals van analitzar el moviment dels voladisos i van fer estudis de radar en ells per a localitzar i quantificar el reforçament. Això va mostrar que el contratista havia afegit un reforç al plan de Wright; malgrat això, els voladisos estaven encara massa poc reforçats. Es va llogar una firma d'arquitectura per arreglar el problema.[26] Tant el formigó com el seu reforç en acer estaven propers als seus límits. Com a conseqüència, en 1997, bigues temporals es van instal·lar sota els voladissos per portar al seu pes.[27]

El 2002, l'estructura va ser reparada permanentment utilitzant formigó pretesat. Els blocs de terra de pedra de la sala d'estar van ser etiquetats i extrets un a un Els blocs es van unir a les bigues en voladís de formigó i bigues de pis,es van posar cables d'acer entre els blocs i els murs exteriors de formigó, i llavors els cables es van tensar utilitzant jacks. Els pisos i els murs van ser arreglats, deixant l'aparença de l'interior i l'exterior de la Casa de la Cascada sense canvis. Els voladisos tenen ara el suficient suport i la desviació s'ha aturat.[28]

Les representacions de la cultura popular[modifica | modifica el codi]

  • Fallingwater inspired the architecture and the "carrot juice" waterfall of Bugs Bunny's mansion in the 1979 Compilation_film The Bugs Bunny Road Runner Movie.
  • Composer Michael Daugherty's 2013 concerto for violin and string orchestra, "Fallingwater," was inspired by the house.[30]
  • The design of Fallingwater was used by Gerry_Anderson and Derek_Meddings in designing Thunderbirds' base of Tracy Island, specifically the main house.
  • The house also appears in Dan Simmons' science fiction novel Endymion.
  • Fallingwater is featured as a landmark set in the Lego product range Lego Architecture (set number 21005 from 2009).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [1]
  2. «Usonian Architech». TIME magazine Jan. 17, 1938, 17-01-1938 [Consulta: 27 gener 2008].
  3. «Smithsonian Magazine — Travel — The Smithsonian Life List». Smithsonian magazine January 2008. [Consulta: 19 agost 2010].
  4. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta nhlsum
  5. McCarter, Robert. «Wright, Frank Lloyd». A: The Oxford Companion to United States History. Oxford: Oxford University Press, 2001. 
  6. 6,0 6,1 Hoffmann, Donald. Frank Lloyd Wright's Fallingwater: The House and Its History. 2. New York: Dover Publications Inc., 1993, p. 11–25 [Consulta: January 3, 2014]. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Toker, F. Fallingwater Rising: Frank Lloyd Wright, E. J. Kaufmann, and America's most extraordinary house. New York: Knopf, 2003. ISBN 1400040264. 
  8. Tafel, Edgar. Apprentice to genius: Years with Frank Lloyd Wright. New York: McGraw-Hill, 1979. ISBN 978-0070628151. 
  9. "[W]hy did the client say that he expected to look from his house toward the waterfall rather than dwell above it?" Edgar Kaufmann, jr., Fallingwater: A Frank Lloyd Wright Country House, New York: Abbeville Press, p. 31. (ISBN 0-89659-662-1)
  10. McCarter, page 7.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 McCarter, page 12.
  12. Feldman, Gerard C. (2005). "Fallingwater Is No Longer Falling". Structure magazine (September): pp. 46–50.
  13. McCarter, pages 12 and 13.
  14. McCarter, pages 13.
  15. McCarter, page 59.
  16. 16,0 16,1 Plushnick-Masti, Ramit «New Wright house in western Pa. completes trinity of work». Associated Press, 27-09-2007 [Consulta: 9 octubre 2007].
  17. Los Angeles Times
  18. Hoffman, page 61
  19. Lowry, Patricia «Restoration of drooping Fallingwater uncovers flaws amid genius» (en en). , 08-12-2001 [Consulta: 17 juny 2015].
  20. Curtis, William J. R.. Modern Architecture Since 1900. Englewood Cliffs, N.J: Prentice-Hall, 1983. 
  21. Error en el títol o la url.«». The Columbia Encyclopedia. Columbia University Press. [Consulta: October 1, 2013].
  22. «Tadao Ando, 1995 Laureate: Biography». The Hyatt Foundation, 1995. Arxivat de l'original el 23 August 2009. [Consulta: 5 novembre 2009].
  23. Mims, SK «Teacher Residency at Fallingwater». Experiencing Architecture, vol. 45-46, 1993, pàg. 19–24 [Consulta: September 25, 2013].
  24. «Fallingwater». [Consulta: September 22, 2013].
  25. "Fallingwater Part 2: Materials-Conservation Efforts at Frank Lloyd Wright's Masterpiece", by Pamela Jerome, Norman Weiss and Hazel Ephron  ©2006 Association for Preservation Technology International (APT).http://www.jstor.org/pss/40004684
  26. Saffron, Inga, To keep Fallingwater from falling down, Philadelphia Inquirer Magazine, September 8, 2002, pp. 13-15
  27. Silman, Robert and John Matteo «Repair and Retrofit: Is Falling Water Falling Down?» (PDF). Structure Magazine, 01-07-2001 [Consulta: 20 setembre 2007].
  28. Meek, Tyler. «Fallingwater: Restoration and Structural Reinforcement». [Consulta: 18 octubre 2011].
  29. «The top houses from the movies». .
  30. "From the Stage: Michael Daugherty's Fallingwater - November 2013", Retrieved August 27 2014.

Bibliography[modifica | modifica el codi]

  • Trapp, Frank. Peter Blume. Rizzoli, New York, 1987. 
  • Hoffmann, Donald. Frank Lloyd Wright’s Fallingwater: The House and Its History. 2nd. Dover Publications, 1993. ISBN 0-486-27430-6. 
  • Brand, Stewart. How Buildings Learn: What Happens After They're Built. Penguin Books, 1995. ISBN 0-14-013996-6. 
  • McCarter, Robert. Fallingwater Aid (Architecture in Detail). Phaidon Press, 2002. ISBN 0-7148-4213-3. 

Further reading[modifica | modifica el codi]

  • Donald Hoffman, Fallingwater: The House and Its History (Dover Publications, 1993)
  • Edgar Kaufmann, Jr., Fallingwater: A Frank Lloyd Wright Country House (Abbeville Press 1986)
  • Robert McCarter, Fallingwater Aid (Architecture in Detail) (Phaidon Press 2002)
  • Franklin_Toker, Fallingwater Rising: Frank Lloyd Wright, E. J. Kaufmann, and America's Most Extraordinary House (Knopf, 2005)
  • Lynda S. Waggoner and the Western_Pennsylvania_Conservancy, Fallingwater: Frank Lloyd Wright's Romance With Nature (Universe Publishing 1996)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de la Cascada Modifica l'enllaç a Wikidata