Vés al contingut

Casa i taller Joan Tolrà

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa i taller Joan Tolrà
Imatge
El taller Joan Tolrà, amb la casa al fons
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJoan Amigó i Barriga
Construcciósegle xx (1909)
Característiques
Estil arquitectònicModernisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBadalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Enric Borràs, 19-25.
Map
 41° 26′ 48″ N, 2° 14′ 48″ E / 41.44669°N,2.24654°E / 41.44669; 2.24654
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC20505 Modifica el valor a Wikidata

La casa i taller per a Joan Tolrà són dos edificis d'un mateix conjunt de la ciutat de Badalona (Barcelonès). D'estil modernista, obra de l'arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga, està protegit com a bé cultural d'interès local.

Descripció

[modifica]

Es tracta de dos edificis. L'un és un habitatge que consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes. L'altre, al seu costat, és un cos de tallers, amb soterrani, planta baixa i pis, compost per tres crugies, cobertes al soterrani per volta catalana de maó, atibada, i al pis superior per encavallada de fusta. S'hi intenta una certa homogeneïtzació formal a través de materials i elements formals.[1]

Història

[modifica]

El conjunt està situat en la plana del Corb, que en aquella època tot just comença a urbanitzar-se, i on la classe dirigent i les fàbriques s'instal·len, amb una relació molt propera, com és aquest cas.[2]

Manada construir a l'arquitecte Joan Amigó el 1909. La indústria Tolrà era una fàbrica de teixits i gèneres de punt. Va estar en funcionament entre 1909 i 1926, quan s'hi va instal·lar la Unió Gimnàstica i Esportiva. A la dècada de 1920, fou llogada a Ezequiel Giró, cosí del propietari, quan decidí independitzar-se del negoci familiar, fins que va tenir la seva fàbrica construïda al carrer d'Àngel Guimerà (actual mossèn Anton Romeu).[3]

Galeria de fotos

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Casa i taller per a Joan Tolrà». Generalitat de Catalunya - Direcció General del Patrimoni. [Consulta: 29 gener 2015].
  2. Lladó i Padrós, 1980.
  3. Albadalejo i Bocanegra, 2003.

Bibliografia

[modifica]