Casal de cultura Robert Brillas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casal de cultura Robert Brillas
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Úscentre cultural Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1808 construcció
1973 ampliació
segle XX reforma Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme català Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEsplugues de Llobregat Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióÀngel Guimerà, 32-46 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ N, 2° 05′ E / 41.38°N,2.08°E / 41.38; 2.08
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC18895 Modifica el valor a Wikidata

El Casal de Cultura Robert Brillas és un equipament cultural del nucli urbà d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat). Està integrat per l’antiga masia de Can Brillas, el nou edifici bastit com a casal i els 2000 m² de jardí que l’envolta en tres dels seus costats, on hi ha ubicades una sèrie d’escultures.[1] L'antiga masia, reformada en un estil modernista i historicista, està declarada bé cultural d'interès local.[2]

Descripció[modifica]

L’antiga masia és un edifici de tres crugies, i consta de planta baixa, planta pis i golfes. Es cobreix amb teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta està composta segons tres eixos, amb la portalada d’entrada en l’eix central, resolta en arc escarser, la qual té una imposta on figura la inscripció: “ANNO DOMINI MDCCCVIII” (1808). Destaca el coronament mixtilini d’influència barroca, limitat en tot el seu perímetre per una motllura que acaba en una gran flor, d’inspiració modernista. En la finestra geminada de les golfes hi trobem un capitell neogòtic. Els buits de la planta pis són balcons, el central amb llosa que emfasitza la portalada d’entrada, limitat amb barana de barrots verticals de perfil corb. Els laterals són balconeres amb barana de ferro. La façana està revestida i pintada de color rosat.[1]

A principis del segle xx, la masia va experimentar una transformació modernista, sobretot pel coronament en arc mixtilini en la zona central i acabat amb volutes i amb florons; així, van quedar unificats els tres cossos d’edifici que en origen la constituïen: el central era més elevat sense que fos una masia del tipus basilical. Es mantingué el rellotge de sol, esgrafiat, del costat esquerre de la façana, però en canvi es transformà el balcó del cos més elevat per una finestra geminada, amb la inclusió d’un capitell neogòtic. Els balcons de brèndoles verticals i llises foren substituïts per d’altres de formes inspirades en el modernisme, per les línies corbades i la inclusió d’elements florals. Com a element modernista figura en l’interior de la planta baixa una porta de fusta amb el passamà daurat, que reprodueix el característic “coup de fouet”. La seva situació actual és fruit d’una reubicació.[1]

El nou edifici del casal, de planta baixa i dues plantes pis i de coberta plana, és un volum cúbic que trenca el seu rigor per la inclusió, en la cara frontal, d’un finestral corbat situat a la primera planta i, al lateral dret per la inclusió d’un altre finestral que recorre les dues plantes pis com un “bow-window” vertical. Aquest edifici, bastit el 1973, es va construir amb uns carreus de material prefabricat, disposats en franges grises i blanques.[1]

L’espai del jardí conté algunes escultures i monuments:
1.- “Dona guitarra” (1986), de Montserrat Sastre, realitzada en bronze i disposada sobre una peanya prismàtica de granit.
2.- La peça escultòrica de Joan Sanagustín que té inscrita en la petita peanya de suport “Commemoració de l’arribada de la Flama del Canigó. III Congrés dels Focs de Sant Joan. Països Catalans. Juny 1985”, està realitzada en ferro.
3.- El ginjoler, plantat per recordar els instruments musicals, com la gralla, realitzats amb la seva fusta i inserint-se en la recuperació de la Tradició i Costums de Balls Populars. Durant la Festa Major de Sant Mateu, entorn d’ell s’hi efectuen ballades.
4.- El darrer monument va ser la col·locació, el 1999, d’una placa sobre un fragment de pedra devastada, com homenatge a totes les entitats, dedicat a Àngels Sardà Camprubí, on es reprodueix un fragment de la cançó popular El cant dels ocells.[1]

Història[modifica]

L’antiga masia de Can Brillas, amb els seus terrenys d’explotació agrícola, es construí probablement el 1808, tal com indica la data que figura en la façana. Fins a a finals del segle xix era la primera casa que es trobava venint de l'Hospitalet.[2]

Malgrat que no se n’han trobat permisos d'obres, se sap que el 1888 el propietari Josep Brillas i Batllori[3] va adaptar la masia com a celler.[1] Des de 1906 fins al 1923 esdevingué estatge social de l'Entitat Cultural i Recreativa L'Avenç.[2] A partir d'aquesta data, Can Brillas va començar la producció de vins escumosos, convertint-se en la marca Cavas Marguery, l’activitat de la qual va perviure fins a la dècada de 1960. Encara en el subsòl hi ha tot el seguit de túnels dedicats a la fermentació del vi.[1]

El 1973, l’Ajuntament d’Esplugues adquirí la finca convertint-la en casal de cultura. Es construí un edifici nou, dedicat a sala d’actes, en les plantes pis. Les dependències es destinaren a llocs de reunió i s’hi ubicà l’Arxiu Històric d’Esplugues (AMEL). En d’altres cossos annexos a l’antiga casa pairal hi ha instal·lada l’Escola Municipal de Ceràmica. Els espais de la planta baixa funcionen com a sala d’exposicions.[1]

El 2004, el Casal de Cultura Robert Brillas va ser objecte d’una remodelació, motivada per la conversió del carrer Àngel Guimerà en zona de vianants; la tanca que encerclava aquest espai exterior va ser suprimida i només se’n va conservar la porta amb la reixa de ferro, corresponent al barri exterior. Aquesta porta és flanquejada per dos pilars de carreus coronats per una sanefa de ceràmica vidriada decorativa.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «I.E.04/005». Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i ambiental d'Esplugues de Llobregat. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, 2006-2007.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Casal de cultura Robert Brillas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
  3. Jaume MARUNY. «Josep BRILLAS BATLLORI». geneanet.

Enllaços externs[modifica]

  • «Can Brillas». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casal de cultura Robert Brillas