Cascada de gel

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
La cascada de gel Khumbu, a la muntanya Everest

Una cascada de gel és, com el seu nom indica, una cascada de trossos de gel que forma part d'algunes glaceres que es caracteritzen per tenir un flux ràpid i una superfície caòtica molt esquerdada. Potser la conseqüència més notable del flux glacial, les cascades de gel, ocorren quan s'inclina el jaç de les glaceres o s'estrenyen. El terme «trencada de gel» s'empra per analogia amb les cascades d'aigua, un fenomen de flux similar encara que de molta més velocitat. Sol reservar-se l'expressió trencada gelada per a aquelles cascades d'aigua que en certes èpoques de l'any estan congelades.

Descripció[modifica]

La velocitat del flux de gel de les glaceres és d'uns pocs centenars de metres per any o menys; no obstant això, el flux de gel en una cascada de gel es pot mesurar en km/any. Aquest fluir tan ràpid no pot ser satisfet per la deformació plàstica del gel i per això, es fractura formant esquerdes. La intersecció d'aquestes fractures forma columnes de gel o seracs. Aquests processos són imperceptibles en la majoria de les glaceres i no obstant això, un serac pot col·lapsar o caure abruptament i sense previ avís. Aquest comportament suposa sovint el major risc per als muntanyencs que escalen una cascada de gel.

Per sota de la cascada de gel, el jaç de la glacera es aplana o amplia i redueix el flux de gel. Les esquerdes es tanquen i la superfície de la glacera es torna molt més suau i més fàcil de recórrer.

Les cascades de gel varien molt en l'altura. La cascada de gel de la glacera Roosevelt, en la cara nord de la muntanya Baker (en la serralada de les Cascades, EE.UU.), té uns 730 m d'altura. El penya-segat de gel de la part esquerra de la cascada de gel cau sobre els derrubios i cobreix la glacera amb una altura de 20 a 40 m. Típic de les glaceres de muntanya, aquesta cascada de gel es forma quan el gel flueix des d'un altiplà de gran altitud o zona de conca d'acumulació a una zona inferior de la vall d'ablació. Cascada de gel molt majors poden trobar-se en la sortida de les glaceres de les capes de gel continentals. La cascada de gel que alimenta la glacera Lambert, en l'Antàrtida, té 7 km d'ample i 14 km de llarg, encara que la diferència d'elevació és de 400 m, una mica menys de la meitat que la cascada de gel de la glacera Roosevelt.

Les cascada de gel s'escalen a causa de la seva bellesa i al desafiament que plantegen. En alguns casos, una cascada de gel ofereix l'única ruta possible o la més fàcil fins a una cara d'una muntanya. Un exemple és la cascada de gel de Khumbu, en el costat nepalès de la muntanya Everest, descrita com a «traïdora» i «perillosa». Es troba a 5500 m sobre el nivell del mar.

Exemples[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  • Post, Austin; Edward R. LaChapelle (Maig de 2000) [1971]. {{{títol}}}. University of Washington Press. ISBN 0-295-97910-0.  ()