Casimiro Lana Sarrate

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCasimiro Lana Sarrate
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

Biografia
Naixement 1892
Sariñena
Mort data desconeguda.
valor desconegut
Activitat
Ocupació Polític i enginyer químic
Altre
Membre del partit polític Partit Radical Socialista Independent
Modifica dades a Wikidata

Casimiro Lana Sarrate (Sariñena, 1892 - ?) va ser un enginyer químic i polític aragonès.

Llana va ser un enginyer químic de gran prestigi. Va desenvolupar, amb altres col·legues, el projecte Hispano Suiza d'automòbils a Espanya. Era professor de l'Escola Industrial de Barcelona i viatjava amb freqüència, en la dècada de 1920, a Alemanya on va contactar amb Albert Einstein. Allí estava el seu germà Isabelino Lana, també enginyer i catedràtic d'Hidràulica a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, ampliant amb una beca els seus coneixements sobre aeronàutica.

En 1923 amb el suport de les escoles citades, de la Generalitat de Catalunya i dels seus amics Rafael Campalans i Puig i Bernat Lassaleta i Perrín, entre altres, va aconseguir portar Einstein a Catalunya. Casimiro, molt aficionat a la fotografia, va immortalitzar Einstein i a la seva esposa a Poblet amb altres amics.

Va realitzar un informe sobre la situació dels Pirineus d'Osca, en el que va apilar una relació de les infraestructures per, a continuació, veure'n les necessitats. Va destacar la incipient indústria turística a la qual li va augurar un bon futur. A Broto, on s'acabava de construir el primer hotel amb cinc plantes, va proposar la creació de paradors nacionals i va explicar com l'Estat Major de l'Exèrcit posava constants traves per permeabilitzar el Pirineu. La resta de les seves publicacions van ser de caràcter científic. Va traduir de l'alemany i de l'anglès, juntament amb Antonio García Banús, moltes de les obres de química fonamentals anteriors a la guerra civil.

Durant la Segona República va ser membre del Partit Republicà Radical Socialista i més tard de Izquierda Republicana, així com amic personal de Manuel Azaña. Va resultar escollit diputat en les eleccions de 1931 i eleccions de 1936, ambdós cops per Osca. Va fundar en 1932 un setmanari republicà a la capital monegrina, Adelante, dirigida per José Bruned. També es va preocupar de dotar l'escola pública sarinyanenca de mobiliari i material didàctic.

Després de l'inici de la Guerra Civil i veient-la perduda va marxar amb el seu germà a l'exili argentí. Allí va seguir els seus treballs d'enginyer i les seves publicacions.

Bibliografia[modifica]