Castell Vell de Rosanes

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Castell de Castellvell de Rosanes)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell Vell de Rosanes
Castell Rosanes IMG 8465.JPG
restes de un mur del castell Vell de Rosanes
Dades bàsiques
Tipus fortificació
Documentat 963
Característiques
Estil Romànic, gòtic
Altitud 369 msnm
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Baix Llobregat
Municipi Castellví de Rosanes
Localització Castellví de Rosanes (Baix Llobregat)

41° 27′ 11″ N, 1° 55′ 12″ E / 41.453056°N,1.92°E / 41.453056; 1.92
Bé cultural d'interès nacional
Declaració 22/04/1949
Identificador BCIN: 669-MH (IPAC: 752)
RI-51-0005456
Modifica dades a Wikidata

El Castell Vell de Rosanes és un castell localitzat a Castellví de Rosanes, al Baix Llobregat. La primera notícia documentada del castell es remunta al 963 com a Castrum Vetulo (Castell Vell), i surt esmentat el personatge Gilelmus com a senyor del castell en una escriptura de confirmació de terres feta al Sant Cugat. Aleshores, els castells i possessions de Castellví de Rosanes i Castellví de la Marca pertanyien a una mateixa família, els Castellví o Castellvell. Aquesta família tingué molta influència a la cort comtal i la ciutat de Barcelona. Actualment també és conegut com a castell de Sant Jaume. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.

Ubicació[modifica | modifica el codi]

El castell de Castellvell està situat a una altitud de 369 metres en una estratègica situació dominant el pas pel corredor de la depressió penedesenca i alhora controlant el pas pel curs del Llobregat camí de Barcelona. Des de la seva situació hi ha una bona visió sobre els altres castells de la marca del Penedès i ben a prop seu hi ha els castells menors del Pairet i de Rocafort, edificats posteriorment.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom de Rosanes prové del cognom originari Rodanes (aquesta denominació fou també la primitiva del castell d'Eramprunyà), i Castellvell derivà amb el temps a Castellví, topònim que es troba a Castellví de Rosanes i Castellví de la Marca, encara que la denominació de «vell» té diverses teories: una d'elles és la necessitat de diferenciar-se del proper castell de Rosanes (o de Pairet), edificat posteriorment; una altra es deu al fet d'existir uns fonaments romans; i la darrera és la que fa referència a la reedificació del castell primitiu (o Vell) després de la seva destrucció feta per Almansor (985).

Descripció[modifica | modifica el codi]

Conserva un gran recinte, amb restes de murs i bestorres, arran de l'espadat, bases d'una torre romana i altres dependències en ruïnes que formavent el cos del castell. El conjunt fou destruït el 1714.[1]

El castell de Sant Jaume consta de dos recintes principals, el primer i més antic dels quals envolta una massissa torre romana de planta circular construïda amb grans carreus escairats, assentats amb un morter duríssim. L'aparell del primer recinte és d'angles roms, d'opus spicatum. El segon recinte, que inclou el lloc on devia haver-hi el poblat, alterna panys de muralla amb bestorres rectangulars i aquestes, soltes, contornegen la part superior de tot el turó. Aquest recinte, d'estructura gòtica, inclou una estança que fins fa poc conservà dues arcades de diafragma ogivals i altres cambres, avui plenes d'enderrocs.[1]

Capella[modifica | modifica el codi]

D'una sola nau, amb absis semicircular ornamentada exteriorment amb bandes i arcuacions llombardes. És construïda amb carreus escairats.[1] La capella de Sant Jaume del Castellvell de Rosanes està situada al pla de sota el castell. L'edifici és molt simple, amb una nau rectangular i un absis semicircular, decorat a la part exterior amb arcuacions llombardes, i amb una entrada lateral amb arc de mig punt. La porta d'entrada que hi ha al costat dels peus és posterior, possiblement del segle XVII o XVIII. Presenta dues finestres al costat de migdia i una al centre de l'absis. Actualment està abandonada i solament s'utilitza com a magatzem.

Tram del recinte jussà[modifica | modifica el codi]

Tram de muralla que en planta és un polígon totalment irregular seguint la natural forma de la muntanya. Fou reformada en diverses èpoques. Els panys més vells es conserven a la part de més difícil accés. El tram que mostren a la fotografia d'inventari es troba a la part de migdia, prop de la cisterna soterrada i prop de la porta antiga del sud-oest, molt inaccessible: és la "Portelleta".[1]

Sala gòtica[modifica | modifica el codi]

Ubicada a ponent del recinte jussà, es troba dins la zona residencial. De planta rectangular amb l'eix longitudinal direcció sud-est/nord-oest. Conserva una paret de tancament i les parets longitudinals separades per dues arcades de diafragma de les quals es conserven només els arrencaments. L'amplada d'ull dels arcs és de 7 m. Eren lleugerament apuntats i possiblement sostenien una coberta planta de fusta. Als murs conservats s'obren 3 portes a diferents nivells. Hi ha una més tardana que les altres, possiblement fruit d'una reforma del segle XVI, d'arc escarser, les altres dues són d'arc de mig punt.[1]

Sembla que era la cambra més noble i el centre de la part d'habitació del castell, la Sala que esmenten els documents, la residència del senyor.[1] La seva cronologia pot ser de finals del segle XIII o principis del XIV, del temps que hi visqué amb continuïtat llargues temporades Guillema de Montcada, senyora de Castellví.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

La baronia de Castellvell comprenia els municipis actuals d'Abrera, Castellbisbal, Castellví de Rosanes, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Sant Esteve de Sesrovires i Olesa (1076). Tot i això, el seu origen cal vincular-lo al procés de fortificació de tota aquesta zona, especialment intens a les darreries del segle IX i, encara més, als inicis del X. És el moment que es veu aparèixer a la documentació els castells de Masquefa, Gelida, Subirats, etc. i que s'ha de relacionar amb un procés de reorganització del territori i de consolidació del que seria l'administració alt-medieval i crearia les bases del procés posterior de feudalització.

En concret, el Castellví de Rosanes és documentat per primer cop el 963. De la torre romana emplaçada al cim del turó cal dir que, versemblantment, estaria relacionada amb la construcció del pont romà del Diable, que creua el Llobregat a Martorell, i amb l'antiga via que, sota Castellví, es dirigia vers el Penedès.[1]

El Castellví de Rosanes fou centre de la baronia de Castellvell, que a la primeria del s. XI pertanyia a Guillem Amat de Castellvell, prohom de la cort de Ramon Borrell i Ermesenda. La baronia seguí en mans del llinatge de Castellvell fins al 1228 que, a la mort de Guilleuma de Castellvell, passà al seu fill, Guillem de Montcada i de Castellvell. A la primeria del s. XIV dels Montcada passà als Foix. Sembla que l'obra principal de fortificació, la gòtica, és d'aquest temps, o sigui, des de Guilleuma fins que pervingué als Foix.[1]

La capella està documentada el 1288 i el 1292. Segons J. Moran, sembla que fou bastida en commemoració de la derrota dels almoràvits l'any 1108. Les fonts narratives diuen que foren derrotats a la batalla del Port (la capella és emplaçada en un coll entre el Montgai i el turó del Castell de Sant Jaume) vora Martorell i, segons les mateixes fonts, els almoràvits no van poder prendre el Castellví.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell Vell de Rosanes Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «Castell Vell de Rosanes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 novembre 2015].