Castell de Láchar

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Castell de Láchar
Imatge
Façana principal del castell de Láchar
Nom en la llengua original(es) Castillo de Láchar Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Arquitectevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Construccióc. segle XIV Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura islàmica
Romanticisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaLáchar (Província de Granada) Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 11′ 47″ N, 3° 50′ 08″ O / 37.19652°N,3.83554°O / 37.19652; -3.83554
Bé d'interès cultural
Data12 novembre 1985
IdentificadorRI-51-0011765
Bé d'interès cultural
Data29 juny 1985
IdentificadorRI-51-0011765

El castell de Láchar és un recinte fortificat convertit en palauet i situat en la part baixa de la localitat de Láchar, a la província de Granada, comunitat autònoma d'Andalusia. S'atribueix la seva construcció a la fi de l'època nassarita; no obstant això, l'actual edifici és el resultat d'una reforma historicista d'aspecte arabesc-romàntic dissenyat a la fi del segle xix i començaments del xx.

Ocupa la pràctica totalitat d'una illa de cases en el nucli urbà de Láchar, entre els carrers Real, Castillo, Huerta, Íllora i la plaça Picasso, a 400 metres del riu Genil.

Història[modifica]

Llegenda[modifica]

L'any 709 apareix en les cròniques la construcció d'un palauet visigot per part del comte Don Julián, governador de Ceuta i Tànger. Segons la llegenda, el comte va portar a la seva filla al palau real de Toledo com a dama de companyia de la reina Egilona, i allí suposadament va ser ultrajada pel rei Don Rodrigo; llavors Don Julián va manar construir un palauet en Láchar per ocultar a la seva filla de les arpes del rei. Però, desitjós de venjança, Don Julián va deixar passar als àrabs a la península Ibèrica, els qui van derrotar a Don Rodrigo en la batalla de Guadalete, donant inici així la invasió musulmana de forma imparable.

Època cristiana[modifica]

Carrer Real de Láchar, amb el castell (cen) i la plaça Picasso (der).

El castell de Láchar va ser reconstruït després de la Reconquesta del Regne de Granada i ampliat en diverses etapes durant diversos segles per la família dels Benalúa per crear un palau inspirat en el conte de les Mil i Una Nits.

El duc de San Pedro[modifica]

El període de major esplendor del castell va tenir lloc amb l'arribada a la localitat de Don Julio Quesada-Cañaveral, duc de San Pedro, a la fi del segle xix i principis del xx.

En els anys en els quals va viure el Duc en Láchar van passar pel palau nombroses personalitats de l'època, entre les quals destaca el Rei Alfons XIII, qui es va allotjar en aquest castell en una desena d'ocasions; el duc de San Pedro havia estat amic íntim del seu pare, Alfons XII—, el duc de Connagaugth, fill de la Reina Victoria, acompanyat de l'escriptor britànic Sir Arthur Conan Doyle, creador del detectiu Sherlock Holmes, els ducs d'Alba i Medinaceli, el marquès de Viana, o el pintor Joaquim Sorolla.[1][2] Això es deu al fet que en Láchar i Trasmulas existia per aquell temps un dels vedats de caça de perdius, llebres i ànecs més importants del sud d'Espanya.

Segle XXI[modifica]

Durant la primera dècada del segle xxi va ser propietat privada d'un ciutadà holandès que tenia el càrrec de cònsol honorari de Guinea Bissau, per la qual cosa durant anys va onejar la bandera d'aquest país africà en la façana del castell, al costat de la d'Espanya. Actualment s'estan duent a terme obres de remodelació i recuperació d'elements artístics i històrics que van ser afectats durant la modernització realitzada pels anteriors propietaris. Els seus actuals propietaris ho conservaran com a propietat privada donant accés limitat al públic en dies determinats una vegada que la reparació i redecoración sigui escomesa amb èxit.[3]

Disposició[modifica]

L'àrea construïda és d'1.750 metres quadrats, incloent quatre salons grans equipats completament amb antiguitats d'estil arabesc. Hi ha sis dormitoris més les corresponents habitacions dels servents, així com una enorme terrassa en alt.

Sales[modifica]

L'habitació principal, on s'allotjava el Rei, està decorada amb tapissos que contenen la història del castell i dels senyors de Láchar; aquesta suite està presidida per un enorme llit de bronze.

Jardins[modifica]

El castell es compon a més d'uns amplis jardins —amb uns 6.300 m² de superfície—, envoltats enterament per un mur de 4 metres d'altura.

Obra de Joaquim Sorolla[modifica]

Obra Capella de la finca de Láchar de Joaquim Sorolla, pintada al propi castell el 28 de gener de 1917.

El popular pintor valencià Joaquín Sorolla va realitzar en l'hivern de 1917 l'obra Capella de la finca de Láchar durant la seva vista al castell amb motiu d'una de les caceres del rei Alfons XIII.[4]

Referències[modifica]

  1. Miguel Caballero Pérez, Cronista Oficial de Láchar. Crónica de Once Años de Cacerías Regias en Láchar (1906-1917) (en castelà). 
  2. «Una personalidad inesperada» (en castellà). granadahoy.com, 04-10-2011.
  3. «Un alto ejecutivo mexicano compra el Castillo de Láchar por 250.000 euros» (en castellà). granadahoy.com, 09-10-2014.
  4. «Capilla de la finca de Lachar, Granada» (en castellà). Ministerio de Cultura de España, 2009.