Castell de Ponts

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Ponts
Castell de Ponts IMG 1210.JPG
Ruïnes del castell de Ponts
Dades bàsiques
Tipus castell
Construït Medieval
Característiques
Estil Obra popular
Altitud 524 msnm [1]
Ubicació
Catalunya
Tossal de les Forques. Ponts (Noguera) 41° 55′ 03″ N, 1° 11′ 42″ E / 41.917557°N,1.194867°E / 41.917557; 1.194867Coord.: 41° 55′ 03″ N, 1° 11′ 42″ E / 41.917557°N,1.194867°E / 41.917557; 1.194867
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN:1296-MH-ZA
BIC:RI-51-0006443
IPAC: 1461
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El castell de Ponts és un castell del municipi de Ponts (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Es troba al cim del Tossal de les Forques sobre la vila de Ponts i damunt la confluència del riu Llobregós amb el riu Segre. És un dels més interessants i extensos de la comarca. És format per una torre circular, per un recinte sobirà que, a més de la torre mestra també incloïa altres construccions, i per un recinte jussà.

Història[modifica | modifica el codi]

L'any 888 o 890 apareix, en la dotació de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll l'esment de Ponts, lloc situat a la marca, o regió de frontera, alliberada pel comte Guifré. Però, el lloc va tornar molt aviat a ser terra fronterera i insegura i vers l'any 1000 era considerat altra volta domini sarraí. L'any 1024 apareix citat per primera vegada el castell de Ponts. L'any 1143, el comte Ermengol IV fundà la canònica de Sant Pere de Ponts, situada a prop del castell. L'any 1185, Ermengol VIII d'Urgell donà a la seva muller Elvira, pel seu esponsalici diversos castells, entre ells el de "Pontz". L'any 1243 n'era senyor Berenguer de Puigverd. L'any 1268, el rei Jaume I ordenà a Roger Bernat III, comte de Foix, que li lliurés la potestat dels castells que li tenia infeudats. Llavors el comte de Foix i el vescomte de Cardona uniren les seves hosts i es fortificaren a Ponts. Aquestes hostilitats finalitzaren vers el 1278, Ponts sofrí l'incendi i el seu castell fou destruït. L'11 de desembre del mateix any, el rei donava el comtat en feu a Ermengol, fill d'Àlvar d'Urgell.

Com a resultat de la revolta del comte de Pallars, aliat amb Lluís XI de França i casat amb la filla del senyor de Ponts, el 1491 el castell fou confiscat i incorporat a la corona per Ferran el Catòlic.

En el primer terç del segle XVII pertanyia al comte de Santa Coloma de Queralt, i es trobava dins la vegueria d'Agramunt. Durant la guerra dels Segadors, el mariscal Baltazard hi deixà un destacament a finals del 1655.

L'any 1831 n'era senyor C. de Fernán Núñez, marquès de Ponts. Força malmès després de la guerra de Successió, fou volat el 1839 per les tropes carlines enviades pel comte d'Espanya.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

La torre circular fou construïda en dues etapes. La part central, amb un diàmetre intern de 220 cm i un gruix de 270 cm fou embolcallada per un recobriment extern que té un gruix entre 100 i 170 cm, diferència que es deu a les característiques del terreny. L'alçada actual només és de 2 a 6 m doncs fou destruïda el s. XIX durant les guerres carlines. La torre exterior havia de tenir una alçada força superior als 10 m i la porta d'accés oberta a uns metres del terra. L'aparell és fet amb carreus de 30 per 40 cm i la torre exterior amb carreus de 15 per 30.

El recinte sobirà té una planta gairebé triangular i l'envolta un mur perimetral d'un gruix de 120 cm. El recinte jussà incloïa una superfície molt més gran que el sobirà.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Ponts Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Els Castells Catalans,vol. VI/1 Solsonès, Garrigues, Noguera i la Segarra. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1979. ISBN 978-84-2320-751-0. 
  • Catalunya Romànica,vol. XVII La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, p. 409. ISBN 84-7739-811-9. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]