Cedrela angustifolia
,_Parque_Nacional_Barit%C3%BA,_Salta_Province,_Argentina_1.jpg)  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 61794858 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Meliaceae |
| Gènere | Cedrela |
| Espècie | Cedrela angustifolia Sessé i Moc. ex DC. |
| Nomenclatura | |
| Exautor | Moc. i Sessé |
Cedrela angustifolia és una espècie botànica, fanerògama de la família de les meliáceas.
Distribució i hàbitat[modifica]
Es troba a Argentina, Bolívia, Brasil, el Paraguai, el Perú, Equador; fins als 3.400 msnm. Està amenaçada per pèrdua d'hàbitat.
Descripció[modifica]
És un arbre inerme, de 7 a 17 m d'altura, amb fust recte, de fins a 12 dm de diàmetre. Floreix australment, de novembre a gener; fructifica de febrer a març. Summament explotat per la seva fusta. Fulles, en refregar-les, donen olor desagradable.
Ús[modifica]
Molt apreciada per la seva fusta: pes específic de 460 kg/m³, és lleugera i bastant dura.
Per obertures exteriors i interiors, persianes, mobles fins, xapes i llistons.[1]
Taxonomia[modifica]
Cedrela angustifolia va ser descrita per Sessé & Moc. ExDC. i publicat en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 1: 624. 1824.[2]
Cedrela: nom genèric que és un diminutiu de Cedrus.
angustifolia: epítet llatí que significa "amb fulles estretes".[3]
- Sinonímia
- Cedrela boliviana Rusby
- Cedrela herrerae Harms
- Cedrela lilloi C.dc.
- Cedrela steinbachii Harms
- Pterosiphon multivenius Turcz.
- Surenus angustifolia (DC.) Kuntze[4]
Nom comú[modifica]
- Atoc cedre, cedre bayo, cedre coya, cedre d'altura, cedre de Tucumán, cedre del turó, cedre pelut, cedre verge.[5]
Referències[modifica]
- ↑ https://web.archive.org/web/20060529100405/http://www.hardwoods.com.ar/esp/fichas/cedro.htm
- ↑ «Cedrela angustifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 19 juny 2014].
- ↑ En Epítetos Botánicos
- ↑ Cedrela angustifolia en The Plant List
- ↑ http://www.unep-wcmc.org/species/tree_study/americas/esp/2-21.htm Arxivat 2008-02-10 a Wayback Machine.
Bibliografia[modifica]
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. {{format ref}} http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?9683 (4 ena 2008)
- Arce, S., C. Estenssoro, S. Ergueta. 1987. Diagnòstic de l'estat de la flora, fauna i communidades importants per a la conservació. Bolívia, La Pau, Centre de Dades per a la Conservació. 98pàg.
- Bernardi, L. 1985. Contribució a la dendrologia paraguaiana: Secunda part. Boissiera 37: 7–294.
- CONABIO. 2009. Catàleg taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Macbride, J. F. 1949. Meliaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(3/2): 717–777.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
- Neill, D. A. & C. Ulloa Ulloa. 2011. Addicions Fl. Equador: Segon Supl., 2005-2010 1–202. Fundació Jatun Sacha, Quito.
- Pennington, T. D. & A. N. Muellner. 2010. Monogr. Cedrela 1–112. dh books, Milborne Port, UK.