Celtibèria
Celtibèria fou un districte d'Hispània Citerior a la part central del nord de la península.
Límits[modifica]
El país era poblats pels celtibers suposadament resultants de la fusió d'ibers i celtes. Limitava al nord amb els Berons i Vàrduls, a l'oest amb àsturs, vacceus, vetons i carpetans; al sud amb els oretans, bastetans i edetans, i a l'est amb les muntanyes Idubeda.
Divisió interior[modifica]
Els celtibers es dividien segons Estrabó en 4 tribus cadascuna amb el seu territori: els Arevacs, i els lusons són esmentats per Estrabó; els pelèndons són esmentats per Plini; però altres esmenten als Bells i als Tits o Ditans (Polibi i Apià).
Ciutats de Celtibèria[modifica]
- Segòbriga (capital)
- Segeda
- Numància
- Pallantia
- Caravis
- Turiaso (Tarassona)
- Balsio o Belliso (Borja)
- Allobon o Alavona (Alagó)
- Segontia (Epila)
- Segontia o Seguntia (Sigüenza)
- Nertobriga (La Almunia de Doña Godina)
- Bilbilis (Calataiud)
- Aquae Bilbitanorum
- Arcobriga
- Caesada (Quesada)
- Sermo (Muel)
- Carae (Carinyena)
- Agiria (Daroca)
- Albonica (Puerta de Daroca)
- Urbiaca (Molina de Aragón)
- Valebonga o Valeponga (Valsolebre)
- Putea (Conca)
- Saltici (Santa María del Campo o Jorquera)
- Parietinis (San Clemente o Chinchilla de Monte-Aragón)
- Libisosia (Lezuza)
- Ergavica o Ergavia
- Bursada
- Centrobriga
- Attacum (Ateca)
- Contrebia
- Complega
- Valeria (Valera la Vieja)
- Egelasta
- Ocilis
- Belsinum
- Mediolum
- Condabora
- Istonium
- Alaba
- Libana
- Urcesa
- Munda
- Certima
- Belgeda o Belgida
Es coneixen diversos assentaments a l'Aragó, a la Navarra mitjana i meridional, i a altres llocs. A Navarra s'han trobat restes a Monteagudo, Tulebras, Urzante entre altres llocs. A la ribera tudelana un poblat celtibèric de certa importància va ser destruït per a l'explotació d'una fàbrica de totxos.
Història[modifica]
Els celtibers foren sotmesos a Cartago per Anníbal no sense dificultat. Durant la Segona Guerra Púnica (219 aC-202 aC) van donar suport als cartaginesos, però Escipió va aconseguir la seva aliança, tot i que un cos de celtibers va romandre a les ordres dels cartaginesos, com a mercenaris.
L'avarícia d'alguns governadors romans va provocar el seu aixecament el 181 aC. La revolta es va calmar amb les promeses de Tiberi Grac el 179 aC però el 153 aC la resistència de Segeda a les peticions romanes va tornar a portar la guerra; el cap romà M. Marcel era partidària d'un arrengament pacífic però el senat va exigir la rendició incondicional. Amb l'aixecament de Viriat a Lusitània la lluita fou de baixa intensitat durant uns anys però el 143 aC es va reprendre sobretot per part de Numantia. Finalment la guerra va acabar el 133 aC però la submissió dels celtibers era encara poc segura i en temps de Sertori els celtibers li van donar complet suport. La conquesta de Numància va posar fi a la independència i després els celtibers ja van adoptar la llengua, vestit i costums dels romans.