Cementiri de Sarrià

Infotaula d'edifici Cementiri de Sarrià
Dades
Tipus	Cementiri
Construcció	1849
Característiques
Estil arquitectònic	Neoclassicisme, eclecticisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Barcelona i les Tres Torres (Barcelonès)
Localització	C. del Doctor Roux, s/n.; Camí del Cementiri de Sarrià, 10-12 - 08017 Barcelona (Barcelonès)
41° 24′ N, 2° 08′ E
Catàleg del patrimoni arquitectònic de la Ciutat de Barcelona
Identificador	2232

El Cementiri de Sarrià és l'antic cementiri del municipi de Sarrià (Barcelonès), avui barri de Barcelona. Està situat a l'actual barri de les Tres Torres, al districte de Sarrià-Sant Gervasi.

Descripció

És difícil de reconstruir la història del cementiri antic perquè un incendi destruí l'arxiu parroquial. Era el cementiri del poble de Sarrià, situat a la rodalia de l'antic nucli urbà, ja a tocar de Sant Gervasi de Cassoles. Es construí a mitjan segle xix, arran de la reial ordre que prohibia enterrar en els cementiris parroquials. L'ajuntament va comprar uns terrenys a Mateu Sanges i Jaume Artigas i els primers enterraments foren en 1835. La construcció del recinte, però, fou posterior, segons un projecte de Francesc Renart i Arús de 1849.

Sarrià era un poble freqüentat a l'estiu per famílies benestants de Barcelona; tot i això, la majoria d'elles estaven empadronades a la ciutat i, en morir, feien servir els cementiris del Poblenou o de Montjuïc: per això, encara que els veïns del barri fossin grans famílies barcelonines, el cementiri és petit i no s'hi troben grans panteons ni tombes. La part conservada de l'arxiu comença en 1922, un any després de l'annexió del municipi a Barcelona.

Es tracta d'un cementiri petit, de 4.569 m2 de superfície i 2.163 sepultures. El recinte està partit en dos departaments per un eix format pel camí que va de l'entrada a la capella; als murs perimetrals té nínxols, i tombes i panteons a l'interior, i posteriorment s'hi feu una ampliació amb un segon recinte. Conserva l'aspecte d'un cementiri rural, sense moltes tombes monumentals: en destaquen el panteó de la família Mumbrú, obra neogòtica d'August Font i Carreras (1894), i la tomba de Carles Riba i Clementina Arderiu, amb un relleu de Josep Clarà.

Carlos Ruiz Zafón el descriu en la seva novel·la Marina:

"El cementerio de Sarrià es uno de los rincones más escondidos de Barcelona. Si uno lo busca en los planos, no aparece. Si uno pregunta cómo llegar a él a vecinos o taxistas, lo más seguro es que no lo sepan, aunque todos hayan oído hablar de él. Y si uno, por ventura, se atreve a buscarlo por su cuenta, lo más probable es que se pierda. Los pocos que están en posesión del secreto de su ubicación sospechan que, en realidad, este viejo cementerio no es más que una isla del pasado que aparece y desaparece a su capricho”.

«

C. Ruiz Zafón. Marina. Barcelona: Edebé, 2003, p. 35

»

Il·lustres que hi reposen

Cementiri i tomba de C. Riba i C. Arderiu

Entre les persones que hi ha enterrades hi trobem (per ordre cronològic de mort):

• Josep Margenat i Cuyàs (Sarrià, 1807 - 1843), farmacèutic i polític
• Francesc Guasch i Homs (Barcelona, 1861 - 1923) i la seva esposa Emília Coranty Llurià (m. 1944), pintors (nínxols 102 i 103)
• Miquel d'Esplugues, Pere Campreciós i Bosch (Esplugues de Llobregat, 1870 - Barcelona, 1934), frare caputxí, erudit i escriptor (panteó dels caputxins)
• Beat Jaume Gascón i Bordàs (Jaume de Santa Teresa) (Forcall, 1886 - Barcelona, 1936), carmelita descalç (al nínxol d'una família amiga)
• Carles Riba i Bracons (Barcelona, 1893 - 1959), poeta i escriptor (Dep. II, panteó 8, en una tomba amb un relleu de J. Clarà)
• Jaume Mercadé i Queralt (Valls 1889 - Barcelona, 1967), pintor i orfebre
• Josep Obiols i Palau (Sarrià, 1894 - Barcelona, 1967), pintor i gravador (Dep. II, nínxol 607)
• Eusebio Díaz González (Salamanca, 1878 - Barcelona, 1968), rector de la Universitat de Barcelona i magistrat de l'Audiència de Barcelona (Dep. II, nínxol 153)
• Esteve Blanch i Busquets, Evangelista de Montagut (Montagut (Sant Julià de Ramis), 1883 - Barcelona, 1968), caputxí, moralista i escriptor (panteó dels caputxins)
• Emili Ferrer i Espelt (Barcelona, 1899 - 1970), dibuixant i escenògraf (Departament II, illa 3a, núm. 500)
• Maties Solà i Farell (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 1884 – Barcelona, 1973), caputxí i bisbe a Nicaragua (panteó dels caputxins)
• Manuel Urda Marín Urda (Barcelona, 1888 - 1974), dibuixant i historietista
• Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 1889 - 1976), poeta (Dep. II, panteó 8, en la mateixa tomba de C. Riba, son marit)
• Josep Puig i Bosch, Hilari d'Arenys de Mar (Arenys de Mar, Maresme, 1889 — Barcelona, 1976), caputxí i escriptor (panteó dels caputxins)
• Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, 1891 - Barcelona, 1981), arquitecte, paisatgista i escriptor (Dep. II, tomba menor 22)
• Nolasc del Molar, Daniel Rebull i Montanyola (el Molar, Priorat, 1902 — Barcelona, 1983), caputxí i escriptor (panteó dels caputxins)
• Camil Plàcid Crous i Salichs (Calella, 1896 – Barcelona, 1985), frare caputxí i bisbe a Colòmbia (panteó dels caputxins).
• J. V. Foix (Sarrià, 1893 - Barcelona, 1987), poeta i escriptor (en el nínxol 84, "De Josep Foix i Ribera i dels seus")
• Joan Sans i Balsells, Robert de la Riba (la Riba, Alt Camp, 1912 - Barcelona, 1999), caputxí, organista i compositor (panteó dels caputxins)
• Jordi Llimona i Barret (Barcelona, 1924 - 1999), caputxí, teòleg, escriptor i polític (panteó dels caputxins)
• Jaume Planas i Guasch (Barcelona, 1915 - 2004), metge, pioner de la cirurgia estètica.
• José Aldazábal Larrañaga (Azkoitia, 1938 - Barcelona, 2006), professor i liturgista salesià (al panteó dels salesians).