Cementiri dels Germans

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Cementiri dels Germans
Brāļu Kapi
Imatge
Vista del cementiri
Nom en la llengua original(la) Brāļu kapi Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCementiri militar
Construcció1915 - 
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaRiga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRiga, Letònia
 56° 59′ 20″ N, 24° 08′ 34″ E / 56.9889°N,24.1428°E / 56.9889; 24.1428Coord.: 56° 59′ 20″ N, 24° 08′ 34″ E / 56.9889°N,24.1428°E / 56.9889; 24.1428

El Cementiri dels Germans ( en letó: Brāļu Kapi) és un cementiri militar i monument nacional a Riga, capital de Letònia. El cementiri és un monument i lloc d'enterrament de milers de soldats letons que van ser morts entre 1915 i 1920 durant la Primera Guerra Mundial i la Guerra de la Independència de Letònia.

Al disseny del cementiri van participar el paisatgista Andrew Zeydak, com a cap d'escultors Kārlis Zāle i entre els arquitectes va destacar Alexander Birzenieks

Història[modifica]

El 1914 la catedral de Riga i la de Sant Pere van oferir una parcel·la de terra, en una part del cementiri destinat als morts de les seves congregacions, per a 146 enterraments de soldats que no pertanyien a cap congregació de Riga. Els primers soldats enterrats allà, el 15 d'octubre de 1915, van ser Andrejs Stūris, Jonas Gavenas y Jekabs Voldemārs Timma. En continuar la guerra es va fer evident que es necessitava més terreny per a més enterraments. El comitè d'organització dels batallons de fusellers letons va demanar més parcel·les a les esglésies, però la sol·licitud va ser denegada. El comitè va fer una sol·licitud a l'ajuntament de Riga, que va assignar el terreny per a cementiri, argumentant que els motius de la negativa de les esglésies eren qüestionables i poc raonables en el moment de la guerra. El conflicte es va solucionar el 1916 quan les esglésies van acceptar donar part dels seus terrenys a la ciutat per a la construcció d'un cementiri separat assignat al comitè.[1][2]


El disseny inicial del cementiri va ser realitzat per Andrejs Zeidaks, tot seguit, nomenat jardiner en cap de la ciutat. El 1920 es va organitzar un comitè per supervisar els cementiris i camps de batalla de la Primera Guerra Mundial que es va convertir en el responsable del desenvolupament del Cementiri dels Germans.[3]

El desenvolupament del monument es pot dividir en dues parts. Primer va ser el període de desenvolupament del paisatge, que va durar fins a 1923, d'acord amb les idees de Zeidaks. Mentrestant s'estava discutint el desenvolupament arquitectònic i artístic del cementiri. El 1921 i en 1922 van tenir lloc dos concursos tancats. L'escultor Kārlis Zāle, que visitava Riga per participar en el concurs de disseny per al Monument a la Llibertat, va ser invitat a participar també al segon concurs per al cementiri, del qual va sortir guanyador i es va iniciar la segona fase del cementiri, que va durar fins al 1936. En aquest període el paisatge es va complementar amb elements arquitectònics i escultòrics fins a formar un conjunt harmònic i unificat segons el disseny de Zāle, també va participar l'arquitecte Aleksandrs Birzenieks junt amb altres arquitectes i escultors. El cementiri va ser dedicat oficialment com un memorial l'11 de novembre de 1936 en presència de l'aleshores president de Letònia Kārlis Ulmanis i el seu govern.[4]

Enterraments[modifica]

Placa que marca la tomba d'un soldat desconegut.

El cementiri conté més de 2.000 tombes, la majoria dels soldats letons que van ser morts entre 1915 i 1920 a la Primera Guerra Mundial i la Guerra de la Independència de Letònia. També conté, una sèrie de tombes de soldats morts de la legió letona durant la Segona Guerra Mundial i dels titulars de l'Orde de Lāčplēsis (en letó: Lāčplēša Kara ordenis), atorgat per mèrits extraordinaris durant la Guerra de la Independència de Letònia.[5]Prop de 200 dels soldats enterrats al cementiri mai no van ser identificats.

Referències[modifica]

  1. Likerts, Valdemārs. Brīvības un kritušo pieminekļi (en letó). Valters un Rapa, 1938. 
  2. Goldmanis, J «Tā radās Brāļu kapi Rīgā» (en letó). Latviešu Strēlnieks, 1934 [Consulta: 22 gener 2015].
  3. Brāļu kapu komiteja, 2002, p. 747.
  4. Pērkone, Daina. «Rīgas Brāļu kapi» (en letó). Rīgas pieminekļu aģentūra. Arxivat de l'original el 2011-10-03. [Consulta: 22 gener 2015].
  5. Brāļu kapi, 2002, p. 746.

Bibliografia[modifica]

  • Brāļu kapu komiteja. Latvijas Enciklopēdija. Vol. I. (en letó). Riga: Valerija Belokoņa izdevniecība, 2002. ISBN 9984-9482-1-8. 
  • Brāļu kapi. Latvijas Enciklopēdija. Vol. I. (en letó). Riga: Valerija Belokoņa izdevniecība, 2002. ISBN 9984-9482-1-8. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri dels Germans