Cercle d'Agermanament Occitano-Català
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
|
|||||
.jpg) (2025)  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | organització | ||||
| Ideologia | occitanisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1977 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Seu | |||||
| Lloc web | caoc.cat | ||||
El Cercle d'Agermanament Occitano-Català (Cercle d'Afrairament Occitanocatalan en occità) o CAOC és una associació que vol fomentar les relacions entre les cultures occitana i catalana.[1]
Història
[modifica]L'entitat es va fundar formalment l'any 1978, com a continuador de la tasca iniciada per l'Oficina de Relacions Meridionals, creada el 1928 per Josep Carbonell i Gener i suprimida durant la dictadura franquista. Aquesta oficina, vinculada a la Generalitat de Catalunya, s'encarregava de mantenir els vincles culturals i lingüístics amb Occitània i de promoure-hi la cultura occitana.[1] El CAOC es va crear amb la voluntat de reprendre aquest projecte de retrobament entre les cultures catalana i occitana, i de projectar-les mútuament en els seus respectius territoris.[2]
L'impuls inicial per a la creació del CAOC va sorgir d'una iniciativa de Josep Maria Batista i Roca, amb la col·laboració d'Enric Garriga Trullols i Joan Amorós Pla.[3]
Els estatuts del CAOC, que delimitaven l'àmbit d'actuació a tots els territoris de llengua catalana i establien el català i l'occità com a úniques llengües de l'associació, foren aprovats a l'Estat espanyol el 19 de juny de 1979 i signats per Joan Amorós Pla, president aleshores de l'entitat.[2]
El CAOC té actualment seu a Barcelona —tot i que abans també en tenia a Tolosa de Llenguadoc. De l'any acadèmic 2008–2009 ençà, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, organitza cursos d'occità (nivells A1, A2, B1, B2 i C1), així com tallers de conversa, fonètica, literatura i altres expressions de la llengua i la cultura occitanes.[4][5]
Cada any organitzava esdeveniments conjunts com la convocatòria del Prèmi Rei En Pere i els Fuòcs de Sant Joan al Castell de Montsegur, amb el suport del Centre d'Estudis Catars de Renat Nelli, fundat el 1982.[1] Avui dia, aquestes escaiences han deixat pas a altres manifestacions culturals més recents. Un dels esdeveniments més emblemàtics és l'aplec per la Pujada al Port de Salau, que se celebra des de fa més de vint-i-vuit anys cada any a Esterri d'Àneu per restablir els lligams històrics entre els dos territoris.[6] A més a més, el CAOC convoca cada any el concurs de contes breus en occità «Enric Garriga Truyols» i el concurs d'assaig i articles en occità «D'aura en aura.[7][8]
En el vessant institucional, la secció occitana va tenir inicialment com a president l'historiador Pèire Vilar, seguit per l'escriptor i activista Robèrt Lafont. El primer secretari en fou Pèire Lagarda. Dins la secció catalana, una figura clau ha estat Enric Garriga i Trullols,[9] i dins la secció occitana, entre 2002 i 2018, el provençal Pèire Pessamessa.[10]
Va ser reconegut com a Associació d'Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya per primer cop el 1997[11] i com a entitat de la societat civil que promou l'ús del català el 2003.[12]
Premis Rei En Pere
[modifica]Els Premis Rei En Pere foren instituïts pel Cercle d'Agermanament Occitano-Català el 1978 a Montpeller.
Premiats
 |
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
- 1979. Lliurat a Castelló de la Plana. Missió i Destí de Catalunya-Occitània d'Esteve Albert i Corp d'Andorra.[13]
- 1991. Lliurat a Banyoles. La correspondència entre Loís Alibert i Josep Carbonell i Gener de Manuel Alquezar i Montañés.[14]
Presidents
[modifica]|
|
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
- Secció occitana
- De 1981 a 1986: Robèrt Lafont, escriptor i erudit provençal.[15]
- De 2002 a 2018: Pèire Pessamessa, escriptor provençal.[10]
- Secció catalana
- De 1982 a 1987: Joan Fuster[16]
- De 1987 a 2001: Joan Amorós i Pla[17]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cercle d'Agermanament Occitano-Català». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ 2,0 2,1 «Salau o era importància deth CAOC» (en catalan), 10-01-2022. [Consulta: 8 gener 2026].
- ↑ Tomàs (*), Jordi Manent i. «Enric Garriga Trullols, baula imprescindible entre Catalunya i Occitània - 19 nov 2024». [Consulta: 8 gener 2026].
- ↑ https://projectes.xtec.cat/occita/tag/formacio/
- ↑ «Aprenem l'occitan. A distance» (en francès). [Consulta: 8 gener 2026].
- ↑ «Lo Pòrt de Salau aculhís las culturas catalana e occitana». Nació Digital.
- ↑ https://projectes.xtec.cat/occita/general/ii-concors-de-racontes-breus-en-occitan/
- ↑ «Concors literari del CAOC». [Consulta: 8 gener 2026].
- ↑ «Enric Garriga i Trullols | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 gener 2026].
- ↑ 10,0 10,1 «Pèire Pessamessa, figura atipica de l'occitanisme provençal». Occitanica.
- ↑ https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?documentId=173921&type=01&language=es_ES
- ↑ https://www.parlament.cat/document/nom/06b455.pdf
- ↑ «Missió i destí de Catalunya i Occitània». PagesEditors.cat. Arxivat de l'original el 2016-08-15. [Consulta: 15 juliol 2016].
- ↑ «La correspondéncia entre Loís Alibert e Josep Carbonell i Gener». Google Books. [Consulta: 15 juliol 2016].
- ↑ https://llengua.gencat.cat/ca/robert-lafont/biografia/ Robèrt Lafont: Biografia i obra
- ↑ https://oc-valencia.org/wp-content/uploads/2024/04/Parauladoc22.pdf
- ↑ https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000294/00000041.pdf