Centre de Documentació de l'Orfeó Català

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióCentre de Documentació de l'Orfeó Català
Vista general del Centre de Documentació de l'Orfeó Català 2016.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat biblioteca i arxiu
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Web Lloc web oficial

Modifica dades a Wikidata

El Centre de Documentació de l'Orfeó Català (CEDOC) és un centre especialitzat pel que fa al tractament, difusió i conservació del patrimoni musical català i històric de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.[1] El CEDOC té com a principal missió[2] la conservació, el tractament, l'accés i la difusió del patrimoni documental i bibliogràfic de l'Orfeó Català i del Palau de la Música Catalana, des de la seva creació fins als nostres dies, així com tota aquella documentació ingressada al llarg de la seva història per contribuir a la recerca musicològica i al coneixement de la història de l'Orfeó Català.

Història[modifica]

Amb la creació de l'Orfeó Català en 1891 sorgí la necessitat d'organitzar les partitures del seu repertori cantat, i es va crear l'arxiu de partitures per tal de donar servei tant a l'Orfeó com entitat, com al propi cantaire. Al mateix també hi va haver interès a crear una biblioteca per als socis i cantaires de l'Orfeó. Les primeres dades del que fins fa uns anys rebia el nom de Biblioteca i Arxiu de l'Orfeó Català es troben el 1897,[3] en les primeres memòries de l'Orfeó, en què parla de l'arxiu de partitures i de fomentar la biblioteca.

El 1901, és nomenat director de la biblioteca i de l'arxiu a Francesc Pujol i Pons, que seria director de l'Orfeó a la mort de Lluís Millet i Pagès el 1941.[4] Pujol va tenir un important interès per a l'adquisició d'un important fons de literatura musical, així com l'objectiu d'aglutinar a través de donacions i adquisicions de fons particulars de músics i intèrprets, obres musicals d'una singularitat excepcional i gran interès musicològic, i de 1901 a 1945, la biblioteca i arxiu va adquirir partitures impreses i manuscrites, llibres i diaris especialitzats de l'àmbit francès, anglosaxó i germànic, i fons documental fruit de la pròpia activitat, com programes de concert, llibres d'actes o correspondència[5]

Els fons i col·leccions[modifica]

Des dels seus inicis, el volum documental de l'Arxiu i Biblioteca no ha parat de créixer i en l'actualitat a través dels seus fons i col·leccions musicals podem reconstruir moments cabdals de la historia de la música de Barcelona i Catalunya.

A nivell de biblioteca amb més de 10.000 volums es conserven llibres editats del segle XVI fins a l'actualitat. La biblioteca es desgrana en diferents àmbits temàtics des de monografies, biblioteca tècnica, diccionaris, catàlegs, folklore musical, història de la música, biblioteca especialitzada en el Palau i el modernisme, organologia, tractats, tesis i publicacions en sèrie, obres completes de compositors.

També el CEDOC conserva la col·lecció de programes de concerts del Palau de la Música i dels concerts de l'Orfeó Català que donen una àmplia informació de la història del repertori i dels intèrprets a Catalunya al llarg del segle XX. Les col·leccions de programes, esdevenen un riquíssim recurs documentals per entendre i donar fe, de les actuacions i del repertori que es va donar a conèixer per primera vegada, així com de les nombroses associacions que programaren concerts al Palau, i també els compositors i intèrprets que hi han actuat.

A nivell d'arxiu compta, en primer lloc, de l'arxiu de partitures creat per la pròpia activitat de l'Orfeó Català amb més de 20.000 partitures, les quals comprenen tot el repertori de l'Orfeó Català des dels seus inicis fins avui dia. Entre aquest arxiu es troben obres de totes les èpoques des de la  Renaixença, fins a l'obra coral del modernisme català.

També dins l'àmbit de partitures custodia una àmplia col·lecció de partitures manuscrites, a l'entorn de 1000 registres que comprenen des del segle XII fins al segle XX, amb manuscrits singulars de l'edat mitjana i del renaixement, alguns d'ells exposats en l'exposició virtual Tresors de la Biblioteca i també d'accés a les col·leccions digitals del Centre.[6] Aquesta col·lecció la conforma una àmplia majoria d'obres entorn segle XVIII i XX amb obres de compositors, intèrprets  i mestres de capella reconeguts a Catalunya com Joan Pau Pujol, Francesc Valls, Francesc Mariner, Antoni Soler Ramos, Carles Baguer, Francesc Tàrrega, Josep Barba, Joan Salvat, Ramón Vilanova, Ramon Carnicer, Pere Miquel Marquès, Benet Juncà, com obra manuscrita i original de compositors internacionals com alguns dels quaderns de la Suite Ibèria d'Isaac Albéniz, obres de Joaquim Malats, Ferran Sor, Domènec Terradellas i també d'Enric Granados, Vincent d'Indy, Joseph Canteloube, Wanda Landowska, entre molts d'altres.[7]

El Centre compta amb una notable col·lecció de manuscrits musicals del segle XII al XX que configuren documents singulars per a l'estudi del repertori medieval i del renaixement al nostre país. Entre els quals destaquen el Manuscrit 1, 2, 5, 6 i 7.[7] Tots ells són accessibles a les col·leccions digitals del Centre.[8]

Per altra banda el Centre conserva un extens i valuós arixu històric i documental[9] creat per la pròpia activitat de l'Orfeó: correspondència, documentació dels viatges que realitzaren, els llibres de comptabilitat, llibres de registres dels socis, fitxes dels primers cantants, també molts retalls de premsa, i tota mena de documentació que ens traslladen a la història d'aquesta institució, tot això sumat a un fons fotogràfic  de més de 15.000 imatges, des d'imatges de l'Orfeó Català i totes les seves activitats i sortides, especialment concerts i viatges, i també un fons fotogràfic de les actuacions del Palau, així com imatges de la seva construcció. D'aquest gruix en destaquem també les imatges que va originar l'activitat dels concerts organitzats pel Patronat Pro Música, que va esdevenir una entitat molt activa, que organitzà nombrosos concerts al Palau entre l'any 1958 i 1984.

Per últim, el Centre també custodia fons privats de diverses procedències que documenten l'activitat musical de Catalunya des del segle XIX. Destaquen, d'una banda, els fons de música de sardanes com el fons Pep Ventura i Juli Garreta i els de músics tant importants per a la nostra història com Anselm Clavé, així com els de directors, compositors i intèrprets catalans  de la primera meitat del segle XX: Josep Rodoreda, Amadeu Cuscó, Joan Baptista Lambert, Carles Gumersind Vidiella, Emili Vendrell, Maria Canals, o el propi fundador de l'Orfeó Lluís Millet i Pagès.

L'espai arquitectònic[modifica]

Amb la construcció del Palau de la Música l'any 1908 es va consolidar la Biblioteca i l'Arxiu, ubicant-se a la planta baixa  de l'edifici, on actualment hi ha el Foyer. La biblioteca, en un principi, tenia com a principal finalitat convertir-se en una biblioteca general pels socis de l'Orfeó Català, és per això que encara actualment una part dels seus fons no són exclusivament musicals, hi podem trobar també molts llibres d'altres temàtiques com: ciències literatura, història, art o geografia, entre altres temes.

Fou, però, a partir de 1982, dins el projecte de remodelació, ampliació i condicionament del Palau realitzat per Òscar Tusquets i Blanca, que es va decidir una nova ubicació per a la Biblioteca i Arxiu, que es va traslladar a la 5a planta del Palau.

Òscar Tusquets va concebre un Centre  amb un disseny molt peculiar, aprofitant la seva nova ubicació a la cinquena planta, que finalitza, a l'extrem, amb una torre en forma de llanterna. L'interior de la llanterna va ser habilitada amb un pis superior i prestatges a tot el seu entorn, donant una imatge imponent del  fons patrimonial. Pel que fa a mobiliari es conserva la taula gran de la biblioteca que era l'antiga taula de la Sala de Juntes de l'Orfeó mentre que la resta de taules de consulta que encara s'utilitzen es trobaven a l'antiga Biblioteca.[10]

 El projecte del Centre de Documentació de l'Orfeó Català[modifica]

A partir de l'octubre de 2012, el que fins aleshores s'anomenava Biblioteca i Arxiu de l'Orfeó Català passa anomenar-se Centre de documentació de l'Orfeó Català. La nova denominació de la biblioteca i arxiu, es fa amb el principal objectiu d'integrar d'una manera més clara el tractament del fons de biblioteca  juntament amb l'arxiu, com alhora mantenir un control de tota la documentació administrativa que genera la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, gran part de la qual és susceptible a convertir-se en documentació històrica. En aquest sentit des del 2013 s'està duent a terme una intensa tasca de classificació i ordenació del fons administratiu de la Fundació.

D'aquesta manera el Centre de Documentació engega una nova etapa, en què es concilien les directrius que es duien a terme fins al moment, amb l'impuls de noves actuacions: es redacta un nou reglament i un nou pla director amb nous objectius i activitats a introduir. Els principals objectius del principal del pla director 2012-2015 són:[11]

1. Normalització del funcionament del Centre de Documentació de l'Orfeó Català amb una nova normativa i bones pràctiques.

2. Implantació d'un Sistema de Gestió Documental i de l'arxiu administratiu de l'entitat, com a primer pas per a una millora de l'eficàcia dels processos administratius i l'eficiència dels recursos d'informació.

3. Impulsar i afavorir el tractament documental, tant bibliogràfic com arxivístic, per afavorir la investigació, amb la millora dels processos d' implantació de les TIC.

4. Vetllar per a la preservació adient del fons documental i, alhora, establir criteris de conservació preventiva, segons les diferents tipologies documentals, tot impulsant els processos de restauració i digitalització.

5. Afavorir l'accés a la documentació al públic, tant general com especialitzat, així com crear un programa de difusió del ric patrimoni musicològic.

Així doncs amb la nova reorientació del CEDOC, la direcció del Centre pretén que el Centre esdevingui un espai dinàmic i de referència, tant pel que fa al tractament i conservació del patrimoni documental, com també per esdevenir un centre de fàcil accés i consulta per tots els seus usuaris i investigadors, tot impulsant activitats per la difusió del ric patrimoni documental que custodia.[11]

Referències[modifica]

  1. Bergadà, 2007, p. 80.
  2. Millet i Loras, 2005, p. 30.
  3. Orfeó Català. Memòria administrativa i artística corresponent a l'any 1897. Barcelona: Estampa "La catalana", 1898, p. 11. 
  4. Baldelló, Francesc. Petites biografies de grans barcelonins (en català), 1965, p. 191. 
  5. Bergadà, 2007, p. 80-84.
  6. «Col·leccions digitals del Centre de Documentació de l'Orfeó Català».
  7. 7,0 7,1 Millet i Loras, 2005, p. 30-31.
  8. «Col·leccions digitals CEDOC».
  9. Cararach, Joan Anton. El Palau de la Música Catalana: simfonia d'un segle (en català). Barcelona: Edicions 62, 2007, p. 59. ISBN 9788429760521. 
  10. Pedres vives: Palau de la Música Catalana: patrimoni de la humanitat (en català). Barcelona: Barcino, 1998. 
  11. 11,0 11,1 Dávila, Ana María «Tresors musicals que volen sortir a la llum». Revista Musical Catalana nº336, Desembre 2013, p.16-17.

Bibliografia[modifica]

  • ARTÍS I BENACH, Pere; MILLET I LORAS, Lluís. Orfeó Català: llibre del centenari.Barcelona: Fundació Orfeó Català: Barcino, 1991. 356 p.
  • ARTÍS I BENACH, Pere. Pedres vives: Palau de la Música Catalana: patrimoni de la humanitat. Barcelona: Barcino: Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana, 1998. 262 p.
  • Bergadà, Montserrat «Biblioteca del Orfeó Català. En el Centenario del Palau de la Música Catalana» (en castellà). Boletin Asociacion española de documentació musical, 11, 2007, pàg. 80-84 [Consulta: 29 juny 2015].
  • CARARACH, Joan Anton. El Palau de la Música Catalana: simfonia d'un segle (en català). Barcelona: Edicions 62, 2007, p. 59. ISBN 9788429760521.
  • MILLET i LORAS, Lluís. “[El llegat històric de l'Orfeó Català [1991-1936]” dins Recerca Musicològica, XIX-XV, 2004-2005 p. 139-153
  • Millet i Loras, Lluís «Un singular patrimoni cultural al mateix cor del Palau». Revista Musical Catalana, 240, octubre 2004, pàg. 30-33 [Consulta: 29 juny 2015].

Enllaços externs[modifica]