Cesare Arzelà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 març 1847 Santo Stefano di Magra (Regne de Sardenya-Piemont) |
| Mort | 15 març 1912 Santo Stefano di Magra (Regne d'Itàlia) |
| Formació | Escola Normal Superior de Pisa Universitat de Pisa |
| Tesi acadèmica | Sobre la teoria del potencial (1869) |
| Director de tesi | Enrico Betti |
| Es coneix per | Teorema d'Ascoli-Arzelà |
| Activitat | |
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Palerm Universitat de Bolonya |
| Membre de | |
| Professors | Ulisse Dini |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Leonida Tonelli |
| Premis | |
Cesare Arzelà (1847-1912) va ser un matemàtic italià, especialitzat en anàlisi matemàtica i funcions de variable real.
Vida i obra
[modifica]Arzelà va fer els seus estudis secundaris als instituts de Sarzana i de Pisa fins al 1861 en que va ingressar a l'Escola Normal Superior de Pisa.[1] Després d'un any fent classes al institut de Macerata, retorna a la universitat de Pisa per seguir el cursos que impartien Ulisse Dini i Enrico Betti.[2] A partir de 1873 és professor de matemàtiques als instituts de Savona i de Como i al institut tècnic de Florència, on va tenir com alumne Vito Volterra.[3]
El 1878 va ser nomenat professor de la universitat de Palerm i dos anys més tard de la de Bolonya,[4] on romandria la resta de la seva vida, treballant fonamentalment en els camps de l'àlgebra i de la teoria de les funcions reals.[5]
La seva obra científica és particularment difícil perquè quasi sempre els seus treballs estan dedicats a completar resultats, a eliminar les més subtils imprecisions o a ampliar i generalitzar teories.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Martini, 1999, p. 207.
- ↑ Letta, Papini i Pepe, 1992, p. xiv.
- ↑ Letta, Papini i Pepe, 1992, p. xv.
- ↑ Martini, 2002, p. 165.
- ↑ Marchisotto i Smith, 2007, p. 63.
- ↑ Virgopia, 1962, p. Diz..
Bibliografia
[modifica]- Letta, G.; Papini, P.L.; Pepe, L. «Cesare Arzelà e l'Analisi reale in Italia». A: Unione Matematica Italiana. Opere Complete: Cesare Arzelà (1847-1912) (en italià). Ed. Cremonese, 1992. ISBN 978-8870837186.
- Marchisotto, Elena Anne; Smith, James T. «Cesare Arzelà (1847-1912)». A: The Legacy of Mario Pieri in Geometry and Arithmetic (en anglès). Birkhäuser, 2007, p. 63. ISBN 978-0-8176-3210-6.
- Martini, Laura «The First Lectures in Italy on Galois Theory: Bologna, 1886–1887» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 26, Num. 3, 1999, pàg. 201-223. DOI: 10.1006/hmat.1999.2249. ISSN: 0315-0860.
- Martini, Laura. «An episode in the Evolution of Mathematical Community: The case of Cesare Arzelà at Bologna». A: Karen Hunger Parshall, Adrian C. Rice (ed.). Mathematics Unbound (en anglès). American Mathematical Society, 2002, p. 165-. ISBN 0-8218-2124-5.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Cesare Arzelà» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Virgopia, Nicola. «Arzelà, Cesare» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1962. [Consulta: 30 desembre 2017].
- Matemàtics italians
- Matemàtics del segle XIX
- Matemàtics del segle XX
- Alumnes de la Universitat de Pisa
- Alumnes de l'Escola Normal Superior de Pisa
- Professors de la Universitat de Palerm
- Professors de la Universitat de Bolonya
- Morts a la Ligúria
- Persones de La Spezia
- Científics ligurs
- Naixements del 1847
- Morts el 1912