Vito Volterra
.svg){kind=logo}
Vito Volterra (Ancona, 3 de maig de 1860 - Roma, 11 d'octubre de 1940) va ser un matemàtic i físic italià, especialitzat en biologia matemàtica[1] i en equacions integrals.
Vida i obra
[modifica]Va néixer a Ancona quan aquesta ciutat encara era part dels Estats Pontificis, però uns mesos després del seu naixement la vila va ser assetjada pel general Enrico Cialdini i va passar a formar part del Regne d'Itàlia.[2] El seu pare va morir quan ell només tenia dos anys i va ser educat per la seva mare i el seu oncle, Alfonso Almagià,[3] que, per motius de feina, es va bellugar per diferents indrets d'Itàlia, però va ser a Florència on va rebre la seva primera educació.[4] Després d'algunes diferències familiars sobre el seu futur, el 1878 va ingressar a la Universitat de Pisa i, l'any següent, va ser admès a l'Escola Normal Superior de Pisa.[5] Sota la direcció d'Ulisse Dini, el 1881 va publicar els seus primers articles sobre anàlisi matemàtica,[6][7] i el 1882 es va doctorar en Física amb una tesi d'hidrodinàmica dirigida per Enrico Betti.[8]
L'any següent va ser nomenat professor ajudant de Betti a Pisa, donant classes de mecànica i estàtica.[9] Després de la mort de Betti (1892) també es va fer càrrec de les classes de física matemàtica.[10] Els seus treballs en anàlisi funcional van anar incrementant el seu prestigi i el 1893 va ser nomenat catedràtic de la universitat de Torí i el 1900 de la Universitat de Roma La Sapienza.[11] A Roma, no solament va ser degà de la facultat de ciències (1907-1919), sinó que també es va dedicar al desenvolupament de polítiques de desenvolupament científic, com a senador del Regne d'Itàlia.[12]
Durant els anys 1914-1915 va ser molt actiu en el debat polític sobre la posició d'Itàlia en la Primera Guerra Mundial: era contrari a la neutralitat i defensava l'aliança amb França i Gran Bretanya.[13] Quan Itàlia va trencar la seva neutralitat, Volterra va començar una etapa de recerca científica amb finalitats militars amb científics francesos, britànics i americans. El 1917 es va convertir en el director del Ufficio Invenzione e Ricerche i, amb altres col·legues europeus, va ser impulsor del International Research Council, del que va ser vicepresident.
En arribar a Roma el 1900, va ser invitat a fer la classe inaugural de l'any acadèmic: el títol de la seva conferència va ser Sobre els intents d'aplicar les matemàtiques a les ciències biològiques i socials.[14] El 1926 va publicar els seus primers resultats sobre les variacions del nombre d'individus de les espècies animals concurrents en un territori, amb això va iniciar el camí de les biomatemàtiques[15] i d'aquests estudis va sorgir el model de Lotka-Volterra per explicar la dinàmica de dues poblacions d'animals (depredadors i preses).[16]
Volterra no va ser gens partidari del govern Mussolini i així ho va manifestar públicament des del primer moment.[17] El 1923 es va oposar amb fermesa contra la reforma educativa del ministre Giovanni Gentile, el 1924 es va unir a la coalició lliberal-demòcrata liderada per Giovanni Amendola i el 1925 va ser un dels signants del Manifest dels intel·lectuals antifeixistes.[18] Per aquests motius va ser objecte de persecució policial,[19] tot i que, sorprenentment, el 1924 va ser nomenat primer director del Consiglio Nazionale delle Ricerche.[20] El 1931, en negar-se a prestar el jurament de fidelitat al règim, va ser desposseït dels seus càrrecs acadèmics i obligat a jubilar-se. El 1938 va tenir nous problemes a causa de la seva ascendència jueva, tot i que, en ser senador vitalici, va poder escapolir-se dels seus efectes més durs. Va morir el 1940, uns mesos després que Itàlia entrés a la Segona Guerra Mundial.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Andreozzi, 2000, p. 79 i ss.
- ↑ Coen, 2008, p. 444.
- ↑ Nicotra, 2020, p. 52.
- ↑ Guerraggio i Paoloni, 2012, p. 2.
- ↑ Guerraggio i Paoloni, 2012, p. 7-8.
- ↑ Dunham, 1990, p. 234-237.
- ↑ Guerraggio i Paoloni, 2012, p. 10.
- ↑ Guerraggio i Paoloni, 2012, p. 13.
- ↑ Coen, 2008, p. 446.
- ↑ Paoloni, 2011, p. 2.
- ↑ Schetzen, 2000, p. 1.
- ↑ Paoloni, 2011, p. 3.
- ↑ Paoloni, 2011, p. 5.
- ↑ Borsellino, 1980, p. 410.
- ↑ Israel i Millán Gasca, 2002, p. 5.
- ↑ Nicotra, 2020, p. 72-74.
- ↑ Nicotra, 2020, p. 59.
- ↑ Paoloni, 2011, p. 8.
- ↑ Guerraggio i Paoloni, 2012, p. 122.
- ↑ Nicotra, 2020, p. 69.
Bibliografia
[modifica]- Andreozzi, Luciano «Vito Volterra organizzatore scientifico e la nascita della biologia matematica in Italia» (en italià). Nuncius, Vol. 15, Num. 1, 2000, p. 79-109. DOI: 10.1163/182539100X00461. ISSN: 1825-3911.
- Borsellino, A. «Vito Volterra and Contemporary Mathematical Biology». A: Claudio Barigozzi (ed.). Vito Volterra Symposium on Mathematical Models in Biology (en anglès). Springer, 1980, p. 410-418. ISBN 978-3-540-10279-3.
- Coen, Salvatore «La vita di Vito Volterra vista anche nella varia prospettiva di biografie più o meno recenti» (en italià). La Matematica nella Societè e nella Cultura, Vol. 1, Num. 3, 2008, p. 443-476. ISSN: 1972-7356.
- Dunham, William «A Historical Gem from Vito Volterra» (en anglès). Mathematics Magazine, Vol. 63, Num. 4, 1990, p. 234-237. DOI: 10.1080/0025570X.1990.11977525. ISSN: 0025-570X.
- Guerraggio, Angelo; Paoloni, Giovanni. Vito Volterra (en anglès). Springer, 2012. ISBN 978-3-642-27262-2.
- Israel, Giorgio; Millán Gasca, Ana. The Biology of Numbers: The Correspondence of Vito Volterra on Mathematical Biology (en anglès). Springer, 2002. ISBN 978-3-0348-9447-0.
- Nicotra, Luca «Vito Volterra: matematico universale» (en italià). Bolletino de l'AFSU, Vol. 3, Num. 2, 2020, p. 51-82. ISSN: 2612-4084.
- Paoloni, Giovanni «Vito Volterra and the Making of Research Institutions in Italy and Abroad» (en anglès). Humana.Mente, Vol. 4, Num. 16, 2011, p. 1-9. ISSN: 1972-1293.
- Schetzen, Martin. «Retrospective of Vito Volterra and his Influence on Nonlinear System Theory». A: C. Corduneanu, I Sandberg (eds.). Volterra Equations and Applications (en anglès). Gordon and Breach Science Publishers, 2000, p. 1-14. ISBN 90-5699-171-X.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Vito Volterra» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Volterra, E. «Volterra, Vito» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 9 agost 2018].
- Paoloni, Giovanni. «Volterra, Vito» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2020. [Consulta: 4 juny 2026].
- «Vito Volterra» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2002. [Consulta: 9 agost 2018].
- Físics italians
- Matemàtics italians
- Persones d'Ancona
- Morts a Roma
- Alumnes de la Universitat de Pisa
- Alumnes de l'Escola Normal Superior de Pisa
- Professors de la Universitat de Pisa
- Professors de la Universitat de Torí
- Professors de la Universitat La Sapienza
- Polítics de les Marques
- Naixements del 1860
- Morts el 1940
- Cavallers de l'orde de Leopold
- Doctors honoris causa per la Universitat d'Estrasburg
- Membres de la Royal Society
- Doctors honoris causa per la Universitat de St Andrews
- Doctors honoris causa per la Universitat de París
- Cavallers de l'orde de la Corona d'Itàlia
- Matemàtics nascuts al segle XIX
- Matemàtics morts al segle XX
- Polítics nascuts al segle XIX
- Polítics italians morts al segle XX