Vito Volterra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVito Volterra
Vito Volterra.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 maig 1860 Modifica el valor a Wikidata
Ancona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 octubre 1940 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri d'Ariccia 41° 43′ 32″ N, 12° 40′ 42″ E / 41.725539°N,12.678373°E / 41.725539; 12.678373 Modifica el valor a Wikidata
Senador del Regne d'Itàlia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióScuola Normale Superiore de Pisa
Universitat de Pisa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Tesi doctoralSopra alcuni problemi di idrodinamica  (1882 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiEnrico Betti Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballAnàlisi matemàtica i anàlisi funcional Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic, físic, professor d'universitat i polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Roma La Sapienza (1900–1931)
Universitat de Torí (1893–1900)
Universitat de Pisa (1882–1893) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsUlisse Dini Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFiladelfo Insolera Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralPaul Lévy, Robert Mazet, Joseph Pérès i Cornelia Fabri (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeVirginia Almagià
FillsEdoardo Volterra Modifica el valor a Wikidata
ParesAbramo Volterra i Angelica Almagià
Premis

Vito Volterra (Ancona, 3 de maig de 1860 Roma, 11 d'octubre de 1940) va ser un matemàtic i físic italià, especialitzat en biologia matemàtica i en equacions integrals.

Vida i 0bra[modifica]

El seu pare va morir quan ell només tenia dos anys i va ser educat per la seva mare i el seu oncle que, per motius de feina, es va bellugar per diferents indrets d'Itàlia, però va ser a Florència on va rebre la seva primera educació.[1] Després d'algunes diferències familiars sobre el seu futur, el 1878 va ingressar a la Universitat de Pisa i, l'any següent, va ser admès a la Scuola Normale Superiore de Pisa.[2] Sota la direcció d'Ulisse Dini, el 1881 va publicar els seus primers articles sobre anàlisi matemàtica,[3] i el 1882 es va doctorar en Física amb una tesi d'hidrodinàmica dirigida per Enrico Betti.[4]

L'any següent va ser nomenat professor assistent de Betti a Pisa, donant classes de mecànica i estàtica. Després de la mort de Betti (1892) també es va fer càrrec de les classes de física matemàtica.[5] Els seus treballs en anàlisi funcional van anar incrementant el seu prestigi i el 1893 va ser nomenat catedràtic de la universitat de Torí i el 1900 de la universitat de Roma.[6] A Roma, no solament va ser degà de la facultat de ciències (1907-1919), sinó que també es va dedicar al desenvolupament de polítiques de desenvolupament científic, com senador del Regne d'Itàlia.[7]

Durant els anys 1914-1915 va ser molt actiu en el debat polític sobre la posició d'Itàlia en la Primera Guerra Mundial: era contrari a la neutralitat i defensava l'aliança amb França i Gran Bretanya.[8] Quan Itàlia va trencar la seva neutralitat, Volterra va començar una etapa de recerca científica amb finalitats militars amb científics francesos, britànics i americans. El 1917 es va convertir en el director del Ufficio Invenzione e Ricerche i, amb altres col·legues europeus, va ser impulsor del International Research Council, del que va ser vicepresident.

El 1926 va publicar els seus primers resultats sobre les variacions del nombre d'individus de les espècies animals, amb això va iniciar el camí de les biomatemàtiques.[9]

Volterra no va ser gens partidari del govern Mussolini. El 1923 es va oposar amb fermesa contra la reforma educativa del ministre Giovanni Gentile, el 1924 es va unir a la coalició lliberal-demòcrata liderada per Giovanni Amendola i el 1925 va ser un dels signants del Manifest dels intel·lectuals antifeixistes.[10] Per aquests motius va ser objecte de persecució policial.[11] El 1931, en negar-se a prestar el jurament de fidelitat, va ser desposseït dels seus càrrecs acadèmics i obligat a jubilar-se. El 1938 va tenir nous problemes a causa de la seva ascendència jueva, tot i que, en ser senador vitalici, va poder escapolir-se dels seus efectes més durs. Va morir el 1940, uns mesos després que Itàlia entrés a la Segona Guerra Mundial.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vito Volterra
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Vito Volterra» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Volterra, E. «Volterra, Vito». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 9 agost 2018]. (anglès)
  • «Vito Volterra». Encyclopædia Britannica, 2002. [Consulta: 9 agost 2018]. (anglès)