Cesare Segre

Cesare Segre

Cesare Segre, a la dreta, amb Mirando Haz
Biografia
Naixement	4 abril 1928 Verzuolo (Itàlia)
Mort	16 març 2014 (85 anys) Milà (Itàlia)
Sepultura	Cementiri Monumental de Milà
Dades personals
Formació	Universitat de Torí
Activitat
Camp de treball	Filologia romànica, semiòtica, filologia italiana i crítica literària
Lloc de treball	Pavia Trieste Berkeley
Ocupació	lingüista, romanista, professor d'universitat, filòleg, crític literari
Ocupador	Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat de Pavia Universitat Harvard Universitat de Trieste
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1965–) Accademia della Crusca Accademia Nazionale dei Lincei Reial Acadèmia Espanyola
Alumnes	Paolo Di Stefano, Gabriella Ronchi (en) i Silvia De Laude (en)
Família
Cònjuge	Maria Luisa Meneghetti
Premis (2009)  doctor honoris causa per la Universitat de Santiago de Compostel·la  doctor honoris causa per la Universitat de Ginebra  Premi Feltrinelli  doctor honoris causa per la Universitat de Chicago  doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears  doctor honoris causa per la Universitat de Granada  doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona

Cesare Segre (Verzuolo, Cuneo, Piamont, 4 d'abril de 1928 - Milà, 16 de març de 2014) fou un romanista, medievalista, hispanista i estudiós de la semiòtica italià.

Vida i obra

De família sefardita, Segre va estudiar a la Universitat de Torí, on es va llicenciar el 1950, amb el seu oncle, Santorre Debenedetti, i Benvenuto Terracini i Gianfranco Contini. Va ser professor de 1954 a 1956 a la Universitat de Trieste i de 1956 fins a la jubilació a la Universitat de Pavia. Allà hi va fundar i dirigir el Centro di Ricerca dei Testi e Tradizioni testuali. Va ser membre de nombroses acadèmies, entre elles l'Accademia della Crusca (des del 1974 com a membre correspondent i des de 1988 com a membre numerari), de l'Accademia dei Lincei (1993), i membre corresponent estranger de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1974). Va ser nomenat doctor honoris causa per diverses universitats: Ginebra, Chicago, Universitat de les Illes Balears, Barcelona (2004), Santiago de Compostel·la (2010). Va ser el segon president de la societat International Association for Semiotic Studies fundada el 1969, i de 1985 fins a 1988 president d'honor de la Société Rencesvals. Era editor de les revistes Strumenti critici i Medioevo romanzo. El 1975 va rebre la Medaglia d'oro ai benemeriti della Scuola, della Cultura e dell'Arte italiana. El 1992 va guanyar el premi Antonio Feltrinelli. Estava casat amb la romanista Maria Luisa Meneghetti (Venècia, 1950).

Obres

• Lingua, stile e società. Studi sulla storia della prosa italiana, Milà, Feltrinelli, 1963, 3a ed., 1991.
• I segni e la critica, Torí, Einaudi, 1969.
  • (traducció a l'espanyol) Crítica bajo control, Barcelona, Planeta, 1970.
  • (traducció a l'anglès) Semiotics and literary criticism, Den Haag, Mouton, 1973.
  • (traducció al portuguès) Os signos e a crítica, São Paulo, Editora Perspectiva, 1974.
  • (traducció a l'espanyol) Semiótica, historia y cultura, Barcelona, Aries, 1981.
  • (traducció al romanès) Istorie - cultură - critică, Bucarest, Univers, 1986.
• La tradizione della "Chanson de Roland", Milà/Nàpols, R. Ricciardi, 1974.
• Le strutture e il tempo. Narrazione, poesia, modelli, Torí, Einaudi, 1974.
  • (traducció a l'espanyol) Las estructuras y el tiempo. Narración, poesía, modelos, Barcelona, Planeta, 1976.
  • (traducció a l'anglès) Structures and time. Narration, poetry, models, Chicago, University of Chicago Press, 1979.
• Semiotica filologica. Testo e modelli culturali, Torí, Einaudi, 1979.
  • (traducció a l'espanyol) Semiótica filológica. Texto y modelos culturales, Múrcia, 1990. [també està traduït al japonès 2008).
• Teatro e romanzo, Torí, Einaudi, 1984 (divereses reedicions).
• Avviamento all'analisi del testo letterario, Torí, Einaudi, 1985; 8a ed., 2008.
  • (traducció a l'espanyol) Principios de análisis del texto literario, Barcelona, Editorial Crítica, 1985.
  • (traducció a l'anglès) Introduction to the analysis of the literary text, Bloomington 1988.
  • (traducció al portuguès) Introdução à análise do texto literário, Lisboa, 1999.
• Fuori del mondo. I modelli nella follia e nelle immagini dell'aldilà, Torí, Einaudi, 1990.
• Intrecci di voci. La polifonia nella letteratura del Novecento, Torí, Einaudi, 1991.
• Due lezioni di ecdotica, Pisa, Scuola normale superiore, 1991.
• Notizie dalla crisi. Dove va la critica letteraria?, Torí, Einaudi, 1993.
• La pelle di san Bartolomeo. Discorso e tempo dell'arte, Torí, Einaudi, 2003.
• El buen amor del texto. Estudios españoles, Barcelona, Destino, 2004.
• Tempo di bilanci. La fine del Novecento, Torí, Einaudi, 2005.
• Pittura, linguaggio e tempo, Parma, Università, 2006.
• Dai metodi ai testi. Varianti, personaggi, narrazioni, Torí, Aragno, 2008.
• Dieci prove di fantasia, Torí, Einaudi, 2010.
• Critica e critici, Torí, Einaudi, 2012.
• Opera critica, ed. per Alberto Conte i Andrea Mirabile, Milà, Mondadori, 2014 (pròleg de Gian Luigi Beccaria). Recull de textos de Segre

Edició de textos

• Li bestiaires d'Amours di Maistre Richart de Fornival e Li response du bestiaire, Milà, Ricciardi, 1957.
• (amb Santorre Debenedetti) Ludovico Ariosto, Orlando furioso, Bolònia, Commissione per i testi di lingua, 1960.
• Bono Giamboni, Il libro de' Vizî e delle Virtudi, Torí, Einaudi, 1968.
• (mit Maria Corti) I metodi attuali della critica in Italia, Torí, ERI, 1970.
• La chanson de Roland, Milà, Ricciardi, 1971.
  • La chanson de Roland, Ginebra, Droz, 1989.
• Ludovico Ariosto, Satire, Torí, Einaudi, 1987.

Bibliografia

• Cesare Segre, Per curiosità. Una specie di autobiografia, Torí, Einaudi, 1999 (autobiografia).
• Alberto Conte, Bibliografia degli scritti di Cesare Segre, Florència, SISMEL, Edizioni del Galluzzo per la Fondazione Ezio Franceschini, 2009.

Enllaços externs

• Enciclopèdia Treccani (en italià)
• http://www.treccani.it/enciclopedia/cesare-segre_(Enciclopedia-Italiana)/ (Notícia biobibliogràfica Ignazio Baldelli, 1994, en italià)
• Necrologia, a El País
• Necrologia, a La Vanguardia
• Necrologia en italià. Amb una foto