Rossinyol bord
Cettia cetti  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 17 cm |
| Nombre de cries | 4,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 16 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22714445 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Sylviidae |
| Gènere | Cettia |
| Espècie | Cettia cetti (Temminck, 1820) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Sylvia cetti |
| Distribució | |
 | |
El rossinyol bord o rossinyol bastard (Cettia cetti) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, prou semblant al rossinyol. El seu nom científic prové del zoòleg italià Francesco Cetti. A les Balears també es coneix com a "xifla".[1]
Morfologia[modifica]
Mesura 14 cm de llargària. El seu plomatge és de color castany rogenc al cap, dors, cua i ales, i blanquinós al pit i al ventre. Ostenta un desdibuixat vió superciliar de color clar. Té les ales i la cua arrodonides i d'un to rogenc. No hi ha dimorfisme sexual.
Ecologia[modifica]
Habita tota la península Ibèrica, a l'Europa mediterrània, Romania, Bulgària, nord-est d'Àfrica i Orient Pròxim fins a l'Afganistan. És comú als Països Catalans i, des de 1973, ha colonitzat Gal·les i el sud d'Anglaterra. És essencialment sedentari i es localitza en àrees humides (com ara, rius, séquies, estanys, aiguamolls, etc.), sempre que hi hagi una vegetació abundant a la ribera.[2]
Menja insectes, llavors i mol·luscs. És molt difícil de descobrir entre la vegetació on s'amaga, però en canvi és fàcil de detectar gràcies al cant nupcial, fort i clar. A diferència del mascle, la femella no canta.
Entre els arbusts, la femella construeix un nial complex, emprant gran varietat de materials. Ella sola s'encarrega de la reproducció: pon 3 o 5 ous a l'abril-maig, els cova durant 13 dies i alimenta els pollets fins que aquests deixen el niu al cap de 15 dies.[3]
Referències[modifica]
- ↑ https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000269/00000084.pdf
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 132. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 8473063546
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 91. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 843150434X
