Vés al contingut

Chandrayaan-2

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vol espacialChandrayaan-2
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiónau espacial i satèl·lit artificial Modifica el valor a Wikidata
Operador   Agència Índia d'Investigació Espacial Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2019-042A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT44441 Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data22 juliol 2019
Llocsegona plataforma, Centre de Llançament Satish Dhawan Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentGSLV Mark III Modifica el valor a Wikidata
ContractistaAgència Índia d'Investigació Espacial Modifica el valor a Wikidata
Programa Chandrayaan Modifica el valor a Wikidata

Chandrayaan-2 (sànscrit: चन्द्रयान-२; lit: vehicle lunar[1][2] pronunciation pronunciation (?·pàg.)) és la segona missió d'exploració lunar de l'Índia després de Chandrayaan-1. Desenvolupat per la Indian Space Research Organisation (ISRO), s'ha previst que la missió sigui llançada a la Lluna per un Geosynchronous Satellite Launch Vehicle (GSLV Mk II).[3] Inclou un orbitador lunar, mòdul de descens (Vikram) i astromòbil (Pragyan), tot desenvolupat a l'Índia.

Segons la ISRO, aquesta missió havia de provar diverses noves tecnologies i realitzar nous experiments.[4][5][6] El vehicle rodat s'havia de moure sobre la superfície lunar i realitzar anàlisis químics en el lloc, i les dades retransmeses a la Terra a través de l'orbitador Chandrayaan-2.[7][8]

Missió

[modifica]

La nau espacial va ser llançada a la seva missió a la Lluna des de la segona plataforma de llançament al Centre Espacial Satish Dhawan el 22 de juliol de 2019 a les 2.43 PM IST (09:13 UTC) per un GSLV Mark III.[9][3][10] La nau va arribar a l'òrbita de la Lluna el 20 d'agost de 2019 i va iniciar maniobres de posicionament orbital per l'aterratge del vehicle lunar Vikram.[11] El Vikram i el rover estaven programats aterrar al costat proper de la Lluna, a la regió polar sud[12] a una latitud aproximada de 70° al sud el 6 de setembre de 2019 i dur a terme experiments científics durant un dia lunar, aproximadament dues setmanes terrestres. Una allunament suau hauria fet l'Índia quart país després de l'URSS, els Estats Units i la República Popular China.

Accident

[modifica]

No obstant això, el vehicle lunar es va desviar de la seva trajectòria prevista a partir de 2,1 quilòmetres d'altitud,[13] i havia perdut la comunicació quan s'esperava la confirmació de tocament.[14] Els primers informes que suggereixen un accident[15] van ser confirmats pel president de l'ISRO K. Sivan, afirmant que «devia ser una aterrada dura».[16] El Comitè d'Anàlisi de Falles va arribar a la conclusió que el sinistre va ser causat per una incidència del programari.[17]

Troballa de les restes

[modifica]

El 2019, el Lunar Reconnaissance Orbiter va trobar el lloc de l'accident del vehicle lunar Vikram.[18]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «candra». Spoken Sanskrit. [Consulta: 5 novembre 2008].
  2. ↑ «yaana». Spoken Sanskrit. [Consulta: 5 novembre 2008].
  3. ↑ 3,0 3,1 Shenoy, Jaideep «ISRO chief signals India's readiness for Chandrayaan II mission». The Times of India. Times News Network, 28-02-2016 [Consulta: 7 agost 2016].
  4. ↑ Mallikarjun, Y. «Chandrayaan-2 to be finalised in 6 months». The Hindu, 07-09-2007 [Consulta: 22 octubre 2008].
  5. ↑ «Chandrayaan-II will try out new ideas, technologies». The Week, 07-09-2010 [Consulta: 7 setembre 2010].
  6. ↑ «Landing spots for Chandrayaan-2 identified». DNA India, 21-02-2014 [Consulta: 23 febrer 2014].
  7. ↑ Subramanian, T. S. «ISRO plans Moon rover». The Hindu, 04-01-2007 [Consulta: 22 octubre 2008].
  8. ↑ ; Singh, Jitendra«Question No. 1084: Deployment of Rover on Lunar Surface». Rajya Sabha, 24-11-2016.
  9. ↑ Singh, Surendra «Chandrayaan-2 launch put off: India, Israel in lunar race for 4th position». The Times of India. Times News Network, 05-08-2018 [Consulta: 15 agost 2018].
  10. ↑ «Chandrayaan-2 Launch Mission: Bahubali rocket set to take-off at 2:43 pm today».
  11. ↑ ; Gupta, Swati«India's Chandrayaan-2 moon mission enters lunar orbit». CNN, 20-08-2019. [Consulta: 6 setembre 2019].
  12. ↑ Geological Insights into Chandrayaan-2 Landing Site in the Southern High Latitudes of the Moon. Rishiosh K. Sinha, Vijayan Sivaprahasam, Megha Bhatt, Harish Nandal, Nandita Kumari, Neeraj Srivastava, Indhu Varatharajan, Dwijesh Ray, Christian Wöhler, and Anil Bhardwaj. 50th Lunar and Planetary Science Conference 2019 (LPI Contrib. No. 2132).
  13. ↑ «Extra brake thrust may have sent Vikram out of control in home stretch».
  14. ↑ «Did India's Chandrayaan-2 Moon Lander Survive? The Chances Are Slim».
  15. ↑ «India's Vikram Spacecraft Apparently Crash-Lands on Moon» (en anglès). [Consulta: 7 setembre 2019].
  16. ↑ Vikram lander located on lunar surface, wasn't a soft landing: Isro. Times of India. 8 September 2019.
  17. ↑ How did Chandrayaan 2 fail? ISRO finally has the answer. Mahesh Guptan, The Week. 16 November 2019.
  18. ↑ [enllaç sense format] https://www.ndtv.com/india-news/nasa-says-it-has-found-chandrayaan-2s-vikram-lander-on-moons-surface-tweets-photos-2142334

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chandrayaan-2&oldid=32963651»