Agència Espacial Japonesa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: JAXA)
Infotaula d'organitzacióAgència Espacial Japonesa
(ja) 国立研究開発法人宇宙航空研究開発機構 Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtJAXA i ジャクサ Modifica el valor a Wikidata
Tipusagència espacial
editorial acadèmica Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaagència nacional de recerca i desenvolupament Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1r octubre 2003
Activitat
Membre deComité Consultiu Internacional de Radiocomunicació
Consultative Committee for Space Data Systems
Inter-Agency Space Debris Coordination Committee
Federació Internacional d'Astronàutica (2003–) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Entitat matriuMinisteri d'Educació, Cultura, Esports, Ciència i Tecnologia del Japó Modifica el valor a Wikidata
Filial

Lloc webjaxa.jp Modifica el valor a Wikidata
Facebook: jaxa.jp Twitter: JAXA_jp Instagram: jaxajp Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map
Kibo, mòdul experimental de l'agència japonesa.

L'Agència Espacial Japonesa (宇宙航空研究開発機構 , Uchū Kōkū Kenkyū Kaihatsu Kikō?), o JAXA (Japan Aerospace eXploration Agency), és una agència governamental japonesa que dedica les seves investigacions i pressupostos a projectes per a l'exploració de l'espai.

Va ser creada l'1 d'octubre de 2003. El seu eslògan corporatiu és Explore to Realize,[1] i el seu motto és One JAXA.[2]

Història[modifica]

La JAXA va ser creada l'1 d'octubre de 2003 per la unió de l'Agència Nacional de Desenvolupament Espacial (NASDA), el Laboratori Nacional Aeroespacial del Japó (NAL) i l'Institut de Ciència Aeronàutica i Espacial (ISAS).[3]

Abans de la unió, ISAS era responsable de la recerca espacial i planetària, mentre que el NAL se centrava en ciència aeronàutica. La NASDA, fundada l'1 d'octubre de 1969, desenvolupava coets, satèl·lits, i també va construir el mòdul d'experimentació japonès. Les oficines principals de l'antiga NASDA estaven situades al cosmòdrom de Tanegashima, a l'illa de Tanegashima, 115 km al sud de Kyūshū. NASDA també realitzava l'entrenament d'astronautes, que volaren en el transbordador espacial estatunidenc.[4]

El 2012, la nova legislació estengué la remissió de la JAXA, prèviament exclusiva a fins pacífics, per incloure també desenvolupament de tecnologies espacials militars, com un sistema d'alerta anti-míssil. El control polític de la JAXA va passar del MEXT a l'oficina del Gabinet del Primer Ministre.[5]

Coets[modifica]

JAXA utilitza el coet H-IIA (H "dos" A) de l'antic cos de la NASDA i la seva variant H-IIB per llançar satèl·lits de prova d'enginyeria, satèl·lits meteorològics, etc. Per a missions científiques com l'astronomia de raigs X, JAXA utilitza el coet Epsilon. Per a experiments a l'atmosfera superior, JAXA utilitza els coets de sonda SS-520, S-520 i S-310.

Èxits[modifica]

Abans de l'establiment de JAXA, ISAS havia tingut més èxit en el seu programa espacial en el camp de l'astronomia de raigs X durant les dècades de 1980 i 1990. Una altra àrea d'èxit per al Japó ha estat la Very Long Baseline Interferometry (VLBI) amb la missió HALCA. Es va aconseguir un èxit addicional amb l'observació solar i la investigació de la magnetosfera, entre d'altres àrees.

NASDA va ser principalment actiu en el camp de la tecnologia de comunicacions per satèl·lit. No obstant això, com que el mercat de satèl·lits del Japó està completament obert, la primera vegada que una empresa japonesa va guanyar un contracte per a un satèl·lit de comunicació civil va ser l'any 2005. Un altre objectiu principal del cos de NASDA és l'observació del clima de la Terra.

JAXA va rebre el premi d'exploració espacial John L. "Jack" Swigert Jr. de la Space Foundation el 2008.[6]

Missions[modifica]

La primera missió de la JAXA va ser el llançament fracassat del coet H-IIA el novembre de 2003. Després d'un període de 15 mesos, el febrer de 2005 la JAXA va llançar amb èxit el mateix coet des del Centre Espacial de Tanegashima, posant un satèl·lit en òrbita terrestre. La missió Hayabusa, llançada el 2003 per l'ISAS i que el 2010 va retornar a la Terra després de recollir mostres a l'asteroide Itokawa, va ser la primera missió de gran escala que va assumir la JAXA des de la seva formació. El 2007 la JAXA va llançar la sonda lunar SELENE. El 2010 veié el llançament de la sonda Akatsuki, que entrà en òrbita venusiana el 2015, i va ser acompanyada per la sonda experimental IKAROS, propulsada per vela solar. El 2014 la JAXA va llançar Hayabusa 2, successora de la sonda Hayabusa i també amb l'objectiu de recollir mostres d'un asteroide. Entre les missions d'òrbita terrestre de la JAXA en destaquen Akari, d'astronomia infraroja, Hinode, que estudia la física solar, i Hitomi, d'astronomia de raigs X.[7]

El mòdul d'experimentació japonès (JEM), també conegut com a Kibo, va ser llançat per la NASA en tres vols del transbordador espacial entre 2007 i 2009,[8] i va ser integrat a l'Estació Espacial Internacional el 2009. L'estació ha allotjat a varis astronautes japonesos en missions de curta i llarga durada de manera intermitent.[9]

La JAXA participa en les missions en desenvolupament BepiColombo i JUICE en col·laboració amb l'Agència Espacial Europea, i que tenen per objectiu l'estudi de Mercuri i el sistema jovià, respectivament. Entre la resta de missions planejades, en destaquen SPICA, successora del telescopi Akari, les missions lunars SLIM i SELENE-2,[7] i la missió Martian Moons Explorer que explorarà les llunes de Mart.[10]

Programa espacial tripulat[modifica]

El vol del transbordador Spacelab-J, finançat pel Japó, va incloure diverses tones d'equips de recerca científica japonesos.

El Japó té deu astronautes, però encara no ha desenvolupat la seva pròpia nau espacial tripulada i actualment no n'està desenvolupant una oficialment. El projecte HOPE-X del transbordador espacial potencialment tripulat, llançat pel llançador espacial convencional H-II,[11] es va desenvolupar durant diversos anys (inclosos els vols de prova dels prototips HYFLEX/OREX), però va ser posposat. La càpsula tripulada més simple Fuji va ser proposada però no adoptada. També hi ha projectes per a la posada en òrbita d'una sola etapa, l'enlairament horitzontal, el vehicle de llançament reutilitzable i els ASSTS d'aterratge i l'enlairament i aterratge vertical Kankoh-maru, però no s'han adoptat.

El primer ciutadà japonès a volar a l'espai va ser Toyohiro Akiyama, un periodista patrocinat per Tokyo Broadcasting System Television, que va volar en el Soiuz TMA-11 soviètic al desembre de 1990. Va passar més de set dies a l'espai a l'estació espacial Mir, en el que els soviètics van nomenar el seu primer vol espacial comercial que els va permetre guanyar $14 milions.[12]

El Japó participa en programes espacials tripulats nord-americans i internacionals, inclosos vols d'astronautes japonesos amb la nau espacial russa Soiuz a l'EEI. Una missió del transbordador espacial (STS-47) al setembre de 1992 va ser parcialment finançada pel Japó. Aquest vol va incloure el primer astronauta a l'espai de JAXA, Mamoru Mohri, com a especialista en càrrega útil per a Spacelab-J, un dels mòduls Spacelab construïts a Europa. Aquesta missió també va ser designada el Japó.

Una vista del mòdul Kibo completat.

Tres missions més del transbordador espacial de la NASA (STS-123, STS-124, STS-127) el 2008–2009 van lliurar parts de Kibo, mòdul espacial japonès construït per a l'EEI.

Els plans japonesos per a un aterratge lunar tripulat estaven en desenvolupament, però es van arxivar a principis del 2010 a causa de limitacions pressupostàries.[13]

Al juny de 2014, el Ministeri de Ciència i Tecnologia del Japó va dir que estava considerant una missió espacial a Mart. En un document del ministeri va indicar que l'exploració no tripulada, les missions tripulades a Mart i l'assentament a llarg termini a la Lluna eren objectius, per als quals es buscaria la cooperació i el suport internacional.[14]

El 18 d'octubre del 2017, el descobriment japonès d'un túnel sota la superfície de la Lluna va portar a un comunicat de premsa.[15] El túnel sembla adequat com a lloc per a una base d'operacions per a missions espacials tripulades pacífiques, segons JAXA.

Desenvolupament d'avions supersònics[modifica]

A més dels coets H-IIA/B i Epsilon, JAXA també està desenvolupant tecnologia per a un transport supersònic de nova generació que podria convertir-se en el substitut comercial del Concorde. L'objectiu de disseny del projecte (nom de treball Next Generation Supersonic Transport) és desenvolupar un jet que pugui transportar 300 passatgers a Mach 2. Un model a subescala del jet es va sotmetre a proves aerodinàmiques al setembre i octubre de 2005 a Austràlia.[16]

El 2015, JAXA va realitzar proves destinades a reduir els efectes del vol supersònic sota el programa D-SEND.[17] L'èxit econòmic d'aquest projecte encara no està clar i, com a conseqüència, el projecte s'ha trobat amb un interès limitat per part d'empreses aeroespacials japoneses com Mitsubishi Heavy Industries.

Vehicles de llançament reutilitzables[modifica]

Fins al 2003, JAXA (ISAS) va dur a terme investigacions sobre un vehicle de llançament reutilitzable sota el projecte Reusable Vehicle Testing (RVT).

Altres agències espacials al Japó[modifica]

Japan Space Systems (J-spacesystems) és una agència espacial independent.

Organització[modifica]

La seu central de la JAXA es troba a Chofu, Tòquio. L'agència té varis centres d'investigació i desenvolupament espacial:

Referències[modifica]

  1. «New JAXA Philosophy and Corporate Slogan» (en anglès). JAXA, 09-10-2013. Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 24 setembre 2016].
  2. Keiji Tachikawa. «JAXA in 2006» (en anglès). JAXA. Arxivat de l'original el 2011-05-17. [Consulta: 24 setembre 2016].
  3. «Law Concerning Japan Aerospace Exploration Agency». JAXA. [Consulta: 25 setembre 2016].
  4. Kamiya, Setsuko, "Japan a low-key player in space race", The Japan Times, 30 June 2009, p. 3.
  5. «Japan Passes Law Permitting Military Space Development» (en anglès). Defense News, 22-06-2012. Arxivat de l'original el 21 de gener 2013. [Consulta: 29 octubre 2012].
  6. «Symposium Awards | National Space Symposium». Arxivat de l'original el 3 February 2009. [Consulta: 31 gener 2012].
  7. 7,0 7,1 «Missions Overview» (en anglès). JAXA. [Consulta: 24 setembre 2016].
  8. «ISS Utilization: JEM (Japanese Experiment Module) / Kibo» (en anglès). eoPortal. Arxivat de l'original el 2016-09-27. [Consulta: 24 setembre 2016].
  9. «JAXA Astronauts» (en anglès). JAXA. [Consulta: 24 setembre 2016].
  10. Ogawa, Naoko; Yuichi Tsuda, Yuto Takei, Hiroka Inoue, Shota Takahashi, Yasuhiro Kawakatsu (3-9 de juny de 2017). "Orbit Design for Martian Moons Explorer" a ISTS 2017. [Consulta: 25 abril 2018] 
  11. «HOPE_X 開発から将来宇宙輸送系に向けて» (en japonès). Technical Review. MHI, January 2002. [Consulta: 6 juny 2012].
  12. The mission report is available here: http://www.spacefacts.de/mission/english/soyuz-tm11.htm
  13. McPherson, S. (23 March 2010). Japan Decides Manned Mission to Moon Too Expensive, Nikkei Says. Retrieved from «Archived copy». Arxivat de l'original el 16 de septiembre de 2015.
  14. «Japanese hope to build on Mars». The Tokyo News.Net. Arxivat 2014-06-02 at Archive.is
  15. «Kaguya data suggest large cavity inside moon». Arxivat de l'original el 18 de octubre de 2017. [Consulta: 27 novembre 2019].
  16. «Supersonic jet test hailed a success». Sydney Morning Herald, October 10, 2005.
  17. «D-SEND#2試験サイト | JAXA航空技術部門». www.aero.jaxa.jp. [Consulta: 20 December 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agència Espacial Japonesa