Centre de Llançament Alcántara

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Alcântara Launch Center)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Centre de Llançament Alcántara
Centro de Lançamento de Alcântara

Maranhao Municip Alcantara.svg
Localització del Centre de Llançament d'Alcântara

IATA: n/aOACI: SNCW –

Avion silhouette.svg Accediu al Portal:Aviació

Resum
Tipus d'aeroport Militar: Base de la força aèria i port espacial
Gestor Força Aèria Brasilera
Agència Espacial del Brasil
Localització Alcântara, Maranhão,
Brasil
Construït 1982
En ús 1989 - actualitat
Altura (msnm) 45 m / 148 ft
Coordenades 2° 22′ 23″ S, 44° 23′ 47″ O / 2.37306°S,44.39639°O / -2.37306; -44.39639Coord.: 2° 22′ 23″ S, 44° 23′ 47″ O / 2.37306°S,44.39639°O / -2.37306; -44.39639
Fonts: CLA Airport Info[1]

El centre de llançament d'Alcántara (Centro de Lançamento de Alcântara en portuguès), situat en el municipi homònim de l'estat de Maranhão, és una base espacial brasilera administrada per la força aèria de Brasil juntament amb l'Agència Espacial Brasilera. La seva ubicació propera a l'equador (2°21 de latitud) li dóna un cert avantatge per llançar satèl·lits. És, juntament amb el Port espacial de Kourou (pertanyent a França), l'única base espacial d'Amèrica Llatina.

Història[modifica | modifica el codi]

Alcántara va ser creat per reemplaçar a la base original del Centre de Llançament de Barreira do Inferno (Centro de Lançamento da Barreira do Inferno - CLBI), localitzat en l'estat de Rio Grande do Norte, doncs el creixement urbà al voltant del CLBI, no permetia ampliacions a aquesta base.

En 1979 el govern federal del Brasil va aprovar un projecte de construcció d'una altra base en l'estat de Maranhão.

La construcció d'aquest centre es va iniciar en Alcántara en 1987. Es va crear una zona de seguretat de 236 km² mitjançant expropiacions i relocal·lizació de les famílies residents a l'àrea. Es van crear així mateix set viles amb la infraestructura necessària per acollir les famílies dels involucrats en el projecte.

El dia 22 d'agost del 2003, l'explosió en terra d'un coet va causar la mort de 21 persones i la destrucció de la infraestructura de llançament.

El 24 d'octubre del 2004, Brasil va aconseguir el primer llançament d'un coet VSB-30, desenvolupat en col·laboració amb l'Agència Espacial Brasilera, el Centre Tecnològic d'Aeronàutica i la DLR-Moraba alemanya.

Les primeres temptatives de llançament en 1997 i 1999 havien fracassat. El VSB-30, construït per complet a Brasil, va reemplaçar al britànic Skylark 7 per a experiments en micro-gravetat, a partir de novembre de 2005. El 19 de juliol del 2007, un VSB-30 va llançar la que a la data ha estat l'última missió des del centre de llançament.

Projectes[modifica | modifica el codi]

S'espera que una nova plataforma de llançament, actualment en procés de construcció, sigui acabada a la fi de l'any 2009. Aquesta reemplaçaria a la infraestructura destruïda en l'accident del 2003.

El Centre de Llançament d'Alcántara projecta el llançament del Cicló-4 en col·laboració bi-nacional Ucraïna per desenvolupar la quarta versió del coet plataforma del satèl·lit ucraïnès Ciclone, incloent la construcció de la infraestructura necessària. Així mateix està previst el VLS 1 (Vehicle Llançador de Satèl·lits) que el seu objectiu és realitzar coets per col·locar en òrbita baixa satèl·lits de fins a 350 kg de pes a altituds de 250 a 1000 km.

Una sèrie de VLS 1 seria llançada a partir del 2011 per a vols de trajectòria suborbital. Aquesta versió està en procés de disseny i construcció amb assessoria tècnica russa.

Llista de plataformes de llançament[modifica | modifica el codi]

Les plataformes de llançament d'Alcântara es poden incloure:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]