Mòdul de descens

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Viking Orbiter alliberant el mòdul de descens (protegit per un escut tèrmic).

El mòdul de descens o mòdul d'aterratge (lander en anglès) designa en l'àmbit d'astronàutica un artefacte espacial embarcat en un vehicle espacial destinat a posar-se sobre la superfície d'un astre (o satèl·lit).[1] El mòdul de descens pot ser o no tripulat.

Hi ha dos tipus principals de mòduls de descens:

Quan l'objecte és destinat a percudir un objecte astronòmic a gran velocitat, se l'anomena impactador, com va ser el cas durant la missió Deep Impact.[2]

Depenent del tipus de missió de les sondes espacials, poden contenir un mòdul de descens i/o una nau espacial d'observació (l'orbitador) que observa l'astre des de la seva òrbita. Algunes sondes no efectuen més que un sobrevol de l'astre a observar, la qual cosa els permet observar de manera successiva diversos objectes astronòmics.

Limitacions[modifica | modifica el codi]

Les tècniques d'aterratge són molt variables. Depenen tant de les característiques de l'astre sobre el qual l'artefacte s'ha de posar, de la massa d'aquest últim i de les restriccions de la missió:

  • La presència d'una atmosfera al voltant de l'astre permet reduir fortament la velocitat del mòdul de descens amb les forces d'arrossegament (amb un escut tèrmic i un o més paracaigudes). Quan més espessa és l'atmosfera (Venus, per exemple), més eficaç és la frenada.
  • La massa de la nau. Algunes tècniques no funcionen quan la sonda és particularment massiva.
  • El valor de la gravetat del cos celeste en què es va fer l'aterratge: hi ha grans diferències entre l'aterratge sobre un cometa amb baixa gravetat i sobre un planeta on la gravetat és prop d'aquella de la Terra.
  • La part assignada als combustibles (d'aquí el cost de la missió): la utilització de retrocoets per aterrar suaument augmenta la massa de la nau.
  • La desacceleració experimentada durant l'aterratge: el mòdul de descens pot acceptar una desacceleració més o menys important depenent de la missió. El mòdul lunar Apollo s'havia de allunar, per exemple, amb una velocitat vertical d'alguns metres per segon i una velocitat horitzontal molt petita, sota pena de trencar el mòdul de descens i de no poder enlairar més.
  • La precisió de l'aterratge: algunes tècniques permeten atènyer amb més precisió el lloc de destinació.

Tècniques d'aterratge[modifica | modifica el codi]

Landers a Mart[modifica | modifica el codi]

El següent mapa d'imatge del planeta Mart conté enllaços interns a característiques areogràfiques destacant les ubicacions de «rovers» i mòduls de descens. Feu clic en les característiques i us enllaçarà a les pàgines dels articles corresponents. El nord està a la part superior; les elevacions: vermell (més alt), groc (zero), blau (més baix).

Tharsis Montes Hellas Planitia Olympus Mons Valles Marineris Arabia Terra Amazonis Planitia Elysium Mons Isidis Planitia Terra Cimmeria Argyre Planitia Alba MonsMapa de Mart
Quant a la imatge

Spirit Spirit

Opportunity Opportunity

Pathfinder <<<<<-MPF/Sojourner

Viking 1 Viking 1

Viking 2 Viking 2

Phoenix Phoenix

Mars 3 Mars 3

Curiosity Curiosity

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. CNES/CLF. CILF. Dictionnaire de spatiologie (en francès). ISBN 978-2-8531-9290-3. 
  2. Phil Davis; Kirk Munsell. «Deep Impact Legacy Site: Technology – Impactor» (en anglès). Solar System Exploration. NASA / JPL, 23-01-2009. [Consulta: 26-11-2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mòdul de descens Modifica l'enllaç a Wikidata