Sojourner

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula vol espacialSojourner
Sojourner on Mars PIA01122.jpg Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missióMars rover i vehicle solar Modifica el valor a Wikidata
OperadorNASA logo.svg   NASA Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA IDMESURPR Modifica el valor a Wikidata
Lloc webWeb oficial (anglès) Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
Massapes sec:
11,5 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions30 (alçària) × 48 (amplada) × 65 (longitud) cm
Potència13 W Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data6 desembre 1996
LlocComplex de llançament 17, la Força Espacial de Cap Canaveral Modifica el valor a Wikidata
ContractistaMcDonnell Douglas Modifica el valor a Wikidata
Desplegat des deMars Pathfinder
Data de desplegament5 juliol 1997
Fi de la missió
Últim contacte27 setembre 1997 Modifica el valor a Wikidata

Sojourner rover a Mart, tal com es veu des d'un dels pètals del mòdul
Una imatge en color presa pel Sojourner rover de la seva roda deixant el seu pas a Mart
Vista del Sojourner del mòdul Mars Pathfinder (Sagan Memorial Station) després de sortir de la rampa cap al sòl marcià

Sojourner va ser un Mars rover robòtic de la missió Mars Pathfinder part del Programa Discovery de la NASA que va aterrar el 4 de juliol de 1997[1] a la regió d'Ares Vallis, i va explorar Mart durant tres mesos. Va comptar amb càmeres i maquinari frontal i posterior per realitzar diversos experiments científics. Dissenyat per a una missió de 7 sols, amb possible ampliació a 30 sols,[2] però de fet va romandre actiu 83 sols. L'estació base va tenir la seva última sessió de comunicació amb la Terra a les 3:23 a.m. Temps del dia del Pacífic el 27 de setembre de 1997.[1][3] El rover necessitava l'estació base per comunicar-se amb la Terra, tot i que encara funcionava en el moment en què les comunicacions van finalitzar.[3]

El Sojourner va recórrer una distància de poc més 100 m en el moment que es va perdre la comunicació.[4] Es va instruir a romandre estacionari fins al 5 d'octubre de 1997 (sol 91) i després va ser conduït cap al mòdul.[5]

Mapa de Mart[modifica]

El següent mapa d'imatge del planeta Mart conté enllaços interns a característiques geogràfiques destacant les ubicacions de Rovers i mòduls de descens. Feu clic en les característiques i us enllaçarà a les pàgines dels articles corresponents. El nord està a la part superior; les elevacions: vermell (més alt), groc (zero), blau (més baix).

Tharsis MontesHellas PlanitiaOlympus MonsValles MarinerisArabia TerraAmazonis PlanitiaElysium MonsIsidis PlanitiaTerra CimmeriaArgyre PlanitiaAlba MonsMapa de Mart
Quant a la imatge


Beagle 2
Bradbury Landing
Deep Space 2
Columbia Memorial Station
InSight Landing
Mars 2
Mars 3
Mars 6
Mars Polar Lander
Challenger Memorial Station
Mars 2020
Green Valley
Schiaparelli EDM lander
Carl Sagan Memorial Station
Columbia Memorial Station
Tianwen-1
Thomas Mutch Memorial Station
Gerald Soffen Memorial Station

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Nelson, Jon. «Mars Pathfinder / Sojourner Rover». NASA. [Consulta: 2 febrer 2014].
  2. «Mars Pathfinder FAQs - Sojourner».
  3. 3,0 3,1 «Mars Pathfinder - Mars - Sol 86 Images».
  4. «Sojourner». Arxivat de l'original el 2015-03-20. [Consulta: 24 juliol 2017].
  5. «Mars Pathfinder - Mars - Sol 89 Images».

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sojourner