Charles Henningsen

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCharles Frederick Henningsen
Charles Frederick Henningsen.jpg
Biografia
Naixement 21 febrer 1815
Regne Unit
Mort 14 juny 1877 (62 anys)
Washington DC
Activitat
Ocupació escriptor, mercenari, filibuster i expert en municions
Branca militar Confederate States Army Tradueix
Participà en
11 abril 1861Guerra Civil dels Estats Units
Modifica les dades a Wikidata

Charles Frederick Henningsen (Brussel·les o Regne Unit, 1815 - 14 de juny de 1877) va ser un escriptor, mercenari, filibuster i expert en municions. Va participar en les guerres civils i els moviments d'independència a Espanya, Nicaragua, Hongria, i els Estats Units. Va néixer a Brussel·les [1] o a Anglaterra, d'ascendència sueca. Una de les seves germanes era Josephine Amelie de Henningsen, que més tard es va convertir en membre de les Missioneres de l'Assumpció, que establiren l'ordre a Sud-àfrica el 1849.[2]

Lluità a la Primera Guerra Carlina, després d'entrar com a voluntari a les forces del pretendent carlí Carles Maria Isidre de Borbó el 1834. Arribà a ser capità de la guàrdia personal del general Tomás de Zumalacárregui. Després de la signatura del Conveni d'Elliot l'abril del 1835, al qual assistí,[3] Henningsen retornà a Anglaterra.[4]

Tanmateix, Henningsen tornà aviat a Espanya ara amb el rang de tinent coronel i participà en l'Expedició Reial, que arribà als afores de Madrid.[4] Henningsen participà a la Batalla de Villar de los Navarros (24 d'agost del 1837), que guanyaren els carlins, assolint el rang de coronel. Va comandar els llancers carlins i fou atacat als encontorns de Madrid per les forces liberals. Dirigí una columna contra aquestes forces i aconseguí prendre algunes fortificacions dels voltants de la ciutat. Tanmateix, les hagué d'abandonar després d'unes quantes hores, en saber que no rebria reforços.[5]

Finalment, fou fet presoner i alliberat sota paraula de no tornar a servir en aquella guerra.[4] Va narrar les seves experiències en la guerra en l'obra The Most Striking Events of a Twelvemonth's Campaign with Zumalacarregui, que dedicà a Lord Eliot. L'obra creà controvèrsia a la Gran Bretanya perquè enaltia Zumalacárregui i els posicionaments carlins.[3]

Referències[modifica]

  1. Samuel Austin Allibone, A Critical Dictionary of English Literature and British and American Authors (JB Lippincott & Co, 1891), 808.
  2. Alban O'Riley, Notre Mere; A Record of the Life & Times of M. Gertrude Du S. Sacrement (Maskew Miller, 1922). Aquesta font té material sobre la història familiar.
  3. 3,0 3,1 Karl Ferdinand Henningsen. (1815-1877) en la Wayback Machine (arxivat en 2006-setembre-4). 19th Century´s militar history in the Basque Country, Zumalakarregi Museum, archived on 4 September 2006 from the original
  4. 4,0 4,1 4,2 George Ripley, The New American Cyclopaedia (1860: D. Appleton and Company), 79.
  5. Interments in the Historic Congressional Cemetery: Henningsen, Gen. Charles Frederick en la Wayback Machine (arxivat en 2008-setembre-7). Historic Congressional Cemetery, archived on 7 September 2008 from the original