Chris Gardner

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaChris Gardner
Chrisgardner.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 9 de febrer de 1954 (63 anys)
Milwaukee
Ètnia Afroamericà
Activitat professional
Ocupació Corredor de borsa, orador motivacional, escriptor, financer i empresari
Arma/servei Marina dels Estats Units d'Amèrica

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm2501602
Modifica dades a Wikidata

Christopher Paul Gardner (9 de febrer de 1954) és un milionari emprenedor, conferencista i filantrop nord-americà.

Va lluitar a favor de les persones sense llar als Estats Units mentre criava al seu fill Christopher al començament de la dècada de 1980.[1][2] Resideix a Nova York i Chicago.[1][3]

L'aventura de Gardner de ser un pare sense casa fins a arribar a ser multimilionari s'ha retratat en una pel·lícula que es va estrenar als Estats Units a la fi de 2006, titulada A la recerca de la felicitat, en la qual l'actor que encarna a Chris és Will Smith.[4] La pel·lícula té com a guió una adaptació del llibre de les memòries de Gardner amb el mateix títol que va ser publicat en el mateix any.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Christopher Paul Gardner més conegut com a Chris Gardner, va néixer el 9 de febrer, 1954 en Milwaukee, Wisconsin) un milionari emprenedor, conferencista motivacional i filantrop. Va ser la inspiració per a la pel·lícula “The Pursuit of Happiness” interpretada per Will Smith i guanyadora d'un Oscar.

En la seva infància gairebé no va tenir models masculins positius. Des de l'absència del seu pare Thomas Turner qui vivia a Louisiana, fins al seu violent padrastre Freddie Triplett.

Malgrat ser un matrimoni infeliç; la mare de Gardner, Betty Jean, va ser font d'inspiració i fortalesa per a ell. Ella va animar en Gardner a creure en si mateix i a tenir confiança en si mateix. El propi Christopher la cita: “Només pots dependre de tu mateix, la cavalleria no vindrà a rescatar-te”. Va ser el segon d'una família de quatre, la seva germana Ophelia (la major i filla d'un matrimoni previ), Sharon i Kim (filles del tercer matrimoni amb Freddie Tripplett).

El seu padrastre copejava a la seva mare constantment deixant-la gairebé estabornida i els seus fills tenien por d'intervenir. Fins i tot en una ocasió la va acusar de treballar al mateix temps que rebia diners de Serveis Socials, la qual cosa va provocar que la fiquessin a la presó i els seus fills haguessin d'anar a un centre de menors temporal fins a la seva sortida. A sobre, temps després, va ser empresonada de nou en tractar de cremar la casa amb Tripplett endins.

D'aquesta experiència, Gardner va determinar que l'alcoholisme, la violència domèstica, l'abús a menors i l'analfabetisme eren contra el que lluitaria la resta de la seva vida. Quan Gardner va entrar de nou al centre de menors, tenia amb prou feines vuit anys, va ser violat en una ocasió per un desconegut.

En aquest període va conèixer als seus tres oncles materns: Archie, Willie i Henry. Sent aquest últim la més important influència de Gardner just quan més necessitava la figura d'un pare. Lamentablement, el seu oncle Henry va morir ofegat en el Riu Mississippi mentre la seva mare seguia a la presó.

Entre els anys 60 i 70, Chris va sentir un profund orgull cap a la cultura afroamericana influenciat per Martin Luther King Jr., Malcom X i Eldridge Cleaver, així com un profund interès en temes de racisme i discriminació a Àfrica i EUA.

També va desenvolupar un gust per la música sentint a James Brown i Milers Davis, la qual cosa li va portar a aprendre a tocar la trompeta. Després d'acabar l'institut i inspirat en el seu oncle Henry, s'allistà com a membre del cos mèdic en la Marina Nord-americana. Aquí va conèixer al Dr. Robert Ellis, qui li va oferir treball com a assistent en la clínica de recerca al Centre Mèdic de la Universitat de Califòrnia i l'Hospital de veterans en Sant Francisco. Gardner va acceptar el treball i es va mudar a Sant Francisco en 1974. Durant dos anys, va aprendre com manejar el laboratori i fins i tot va col·laborar en articles de recerca amb el Dr. Ellis.

El 18 de juny de 1977, Chris Gardner es va casar amb Sherry Dyson, experta educativa en matemàtiques. Amb 10 anys d'entrenament mèdic, el més segur era que Chris triés en el futur una carrera mèdica. No obstant això, a causa de la llarga durada dels estudis i els notables canvis tecnològics que es produirien para quan acabés, ja no podria servir-li tot l'après.

D'aquesta manera, li van aconsellar buscar una altra carrera, per la qual cosa en complir 26 anys va anunciar a la seva esposa que ja no volia ser doctor. Això provocà un refredament en la relació amb Sherry, agreujat per altres diferències ideològiques. Tres anys després Jackie Medina, una estudiant d'odontologia, quedaria embarassada per ell. Gardner va deixar a la seva esposa per cuidar de Jackie i el seu fill. No seria fins a 9 anys després que es consumaria el divorci amb Sherry.

Christopher Jarrett Medina Gardner, fill de Chris, va néixer el 28 de gener de 1981. Quan amb prou feines va complir un any, Gardner per poder mantenir-se econòmicament va haver de prendre altres treballs. Entre ells com a representant de vendes de CMS, companyia d'equip mèdic amb un sou menor de $30,000 dòlars a l'any. Després es canviaria para Van Waters & Rogers, companyia més estable.

Motivat per les preguntes del seu fill, Gardner va decidir localitzar al seu pare biològic, a qui coneixia només per telèfon. Gràcies al seu nou treball en el qual guanyava més diners, va poder viatjar a Louisiana per conèixer-ho per primera vegada. Al final d'aquest viatge va decidir que ell sí que aconseguiria ser un home d'èxit.

Després d'anar a una de les seves vendes, la vida de Gardner va canviar. Va conèixer a un home impecablement vestit amb un Ferrari vermell. Curiós, Gardner li va preguntar que feia per viure, al que va respondre que era corredor de borsa. A partir d'aquí Gardner va decidir al que volia dedicar-se en el futur. Aquest home del vestit era Bob Bridges, qui el va introduir al món de les finances. Immediatament li va presentar al director de la signatura per parlar-li de programes de capacitació.

Durant els següents dos mesos, Gardner va cancel·lar totes les seves cites de vendes i va posposar les seves multes d'estacionament acumulades, inclosa la que li van posar quan estava parlant amb ells. Gardner va aconseguir una oportunitat en ser acceptat en un programa de capacitació en I. F. Hutton. De cop va renunciar al seu treball per dedicar-se a temps complet a la preparació per ser corredor de borsa.

Quan per fi es va presentar a l'oficina el primer dia, es va trobar amb la sorpresa que havien acomiadat una setmana abans al director que el va contractar. Sense experiència ni llicenciatura ni connexions, va aconseguir que li fessin una entrevista en la borsa de valors Dean Witter Reynolds, però una setmana abans va ser detingut per no pagar 1.200 dòlars en multes de cotxe i va passar 10 dies a la presó.

Quan va sortir, va descobrir que la Jackie se n'havia anat amb el seu fill i totes les seves pertinences, inclosa la seva roba. L'endemà, amb la mateixa roba amb què va entrar a la presó es va decidir a presentar-se. La tàctica va fer efecte i va aconseguir una ocupació com a aprenent per 1.000 dòlars al mes, que amb prou feines serien prou per viure.

Quatre mesos després que Jackie desaparegués, va tornar per deixar-li de nou el seu fill perquè ell es fes càrrec del nen. En les pensions no s'acceptaven nens, però així i tot va acceptar la seva custòdia.

Malgrat tenir treball, el seu fill i ell vivien desemparats sense llar mentre estalviaven per llogar una casa en Berkeley, Califòrnia. Cap dels seus companys de treball sabia que ell i el seu fill van estar un any vivint sense casa. Tot el seu sou s'anava en els bolquers, el jardí infantil i el menjar.

Usava dos vestits, un de #gris i un de #blau, que carregava en la seva borsa. Al principi dormien en motels barats, però no es podien donar aquest luxe durant tot el mes. Més endavant dormien on poguessin, com en la seva oficina, albergs, parcs i fins a banys públics. Chris va rebre ajuda de les persones que menys esperava, les prostitutes en veure-ho empenyent l'atrotinat caminador del seu fill, li regalaven al petit bitllets de cinc dòlars. El reverend Cecil Williams, en veure la dedicació de Gardner al seu fill, els va permetre quedar-se per uns quants mesos en el refugi de mares indigents.

Avui dia quan se li pregunta a Christopher Gardner, Jr. com va ser viure sense sostre, ell respon: “No podria dir-te que fóssim sense-sostre, jo només sabia que sempre havíem d'anar-nos. Així que, si m'acordo d'alguna cosa, és de nosaltres movent-nos, sempre movent-nos”. Gardner sempre va ser el primer a arribar a l'oficina i l'últim a anar-se'n, fent persistents cridades als clients prospecte. En 1982, per fi va passar el seu examen per obtenir la llicència i va obtenir ocupació en Dean Witter Reynolds.

Cinc anys després, Chris Gardner va establir la seva pròpia signatura de borsa de valors Gardner Rich & Co, a Chicago, Illinois. Va escollir aquest nom a causa que considerava a Marc Rich, com un dels homes i empresaris més reeixits del món. Consistia en una borsa de valors institucional especialitzada en deutes, les transaccions d'algunes de les institucions més grans del país i plans per a pensions públiques.

La seva nova companyia va començar en el seu petit pis amb una inversió inicial de $10,000 dòlars i una taula de fusta que servia per a l'hora del menjar en família. En el 2006 va vendre Gardner Rich & Co. en un tracte multimilionari, i es va convertir en fundador de Christopher Gardner International Holdings, amb oficines a Nova York, Chicago, i Sant Francisco.

Ara està fent inversions a Sud-àfrica que crearan centenars de treballs i introduiran milions en inversions estrangeres per a la nació. En l'actualitat també coopera en diverses organitzacions filantrópicas com a Cara Program i l'Església Metodista de Sant Francisco qui més el van ajudar quan ho van necessitar ell i el seu fill.

També va fundar un projecte milionari en Sant Francisco que crea cases de renda baixa i oportunitats d'ocupació. A Chicago dóna assistències per a vacants d'ocupació, orientació laboral i capacitació a gent sense llar ni recursos. També coopera amb el National Fatherhood Initiative per a ensenyament dels nens. Ha rebut el premi al Pare de l'Any en 2002, el 25 Premi Anual Humanitari i en 2006 el Premi a Amics d'Àfrica.

La seva història va passar inadvertida fins a aparèixer en una part del programa 20/20, en 2003. Una editorial es va interessar i va fer un llibre basat en la seva vida, que va ser adaptat per a la pantalla gran en la pel·lícula “The Pursuit of Happyness” produïda per Columbia Pictures i protagonitzada per Will Smith, qui va ser nominat a l'Oscar per la mateixa pel·lícula.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chris Gardner Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Christopher Gardner. «Página Oficial» (en anglès). [Consulta: 31 desembre 2006].
  2. Gandossy, Taylor «From sleeping on the streets to Wall Street». Falta indicar la publicació, 17-12-2006 [Consulta: 19 desembre 2006].
  3. [Chicago, Il «Oprah Winfrey»] Cal comprovar el format |url= (ajuda). The Oprah Winfrey Show (TV Show). 7 juny 2006. Consulta: 14 de desembre de 2006.  Paràmetre desconegut |idioma= ignorat (ajuda);
  4. Sony «The Pursuit of Happyness» (en anglès). Falta indicar la publicació, diciembre 2006 [Consulta: 19 dicimebre 2006].