Sensesostre

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sense sostre)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Sensesostre a París.

Les persones sensesostre són individus que viuen al carrer en una situació d'exclusió social per motius de pobresa, sigui per un estat d'indigència o per una catàstrofe natural sobtada. No inclou el nomadisme, l'okupació o fenòmens voluntaris. Sovint s'inclou en el terme el de persones sensellar en què no es disposa de les mínimes condicions d'habitatge que permeten viure amb dignitat.[1]

Es calcula que el problema afecta uns 100 milions de persones,[2] especialment a països subdesenvolupats o àrees urbanes, de les quals més de 30.000 són a Espanya.

El dret a l'habitatge és contemplat com a dret humà fonamental de segona generació, recollit entre altres a la Constitució espanyola. La matisació de tenir un habitatge digne ha estat el lema de moviments antiespeculatius a principis del segle XXI.

La indigència és un estat de pobresa absoluta en el qual l'individu és incapaç d'obtenir els mitjans mínims per procurar-se aliments diaris. La indigència perllongada acaba provocant el fenomen del sensesostre, pel qual la persona perd casa seva per no poder mantenir-ne les despeses. Està associada a la mendicitat, ja que com no es tenen ingressos, usualment per manca de treball, es recorre a l'almoina o l'ajuda social per subsistir.

Història[modifica]

El concepte “sense sostre” té el seu origen des del Neolític, quan es van diferenciar els agricultors i els ramaders, dels artesans i dels comerciants, s’ha establert també una divisió social, segons el grau de riquesa. Tot i que tenen poc a veure les necessitats d’aleshores amb les actuals, la societat estava i està dividida segons el nivell de riquesa, ja que aquest és un dels factors destacats per a tenir una vida satisfactòria o com a mínim digna: de les economies individuals, actualment, en depèn l’accés a la salut, a la formació, ...

Històricament la gent sensesostre es reunia a les ciutats, anomenats alguns cops com a pidolaires perquè vivien de l'almoina. Aquests pidolaires podien causar problemes d'ordre públic pel seu nombre o pels mitjans per demanar diners als vianants, de manera que van sorgir les primeres lleis reguladores que donaven permisos oficials per ser captaire o fixaven els llocs i els modes que podien ser emprats.[3] Aquestes ordenances constitueixen els primers documents on es menciona aquest fenomen com un problema social, encara que dins de la pobresa general.

A partir del segle XVI es va intentar dotar d'habitatge a aquestes persones per part de l'Estat. Al segle XIX van aparèixer les primeres organitzacions dedicades a ajudar a aquest col·lectiu de manera permanent, fet que continuaria durant el segle XX. Un exemple a Catalunya seria Arrels Fundació.

Al llarg de la història s'ha pogut anar evaluant el nombre de casos de persones sense sostre, creant així les següents taxes:

El 2014 s'estimà que hi ha unes 40.000 persones sensesostre a Espanya.[4]

El 2017 Espanya, va finalitzar l'any amb una taxa del 21,6% de la població sensesostre i com a conseqüència en exclusió social.

FEANTSA (Federació Europea d’Organitzacions Nacionals que treballen amb les Persones sense Llar) constata que, des dels anys 90, s’ha produït un augment significatiu del nombre de persones en situació de sense llar i, a la vegada, entre aquest col•lectiu s’ha presentat un augment de les dones i infants i de persones immigrants en situació administrativa irregular i que, a més a més, d’aquests darrers, més d’un 70% són menors de 40 anys.

Vida i salut dels sensesostre[modifica]

Els sensesostres com bé diu el nom són aquelles persones que no tenen una adquisició d'un habitatge digne. En moltes ocasions aquest gran col·lectiu busca un lloc on poder refugiar-se i protegir-se de la seva salut física. Sovint, es concentren en barraques, aquesta forma d'organitzar-se s'anomena barraquisme.[5]

Un altra alternativa que tenen aquesta gent en exclusió social és concentrar-se en pisos il·legals.
Si parlem d'aquestes persones afectades i ens referim a la qualitat de vida que tenen ens trobem que estan excloses i que no tenen els mateixos drets que la resta de societat que no es troba en risc social; així doncs, la realitat d'aquestes persones és un altre a la que molta gent viu.

Segons l'ONU, totes les persones suposadament tenim dret a: treball, educació, salut (sanitat), habitatge digne, protecció social, alimentació i desenvolupament de la personalitat i creixement personal.

Aquest dret actualment no és un dret igualitari, ja que moltes d'aquestes persones no tenen la possibilitat de gaudir-ne per diferents circumstàncies que s'han trobat al llarg de la seva vida; així doncs, es diu que hi ha persones excloses dels seus drets.

Segons la Constitució Espanyola, en l'article 47, exposa el dret a una habitatge digne i adequada.[6]

Salut dels sensesostres[modifica]

Els sensesostre acostumen a presentar problemes de salut i addiccions, especialment a l'alcohol. Les malalties més habituals es poden classificar en 4 grups:

  1. Malalties infeccioses: produïdes per microorganismes virus com la verola, fongs com el peu d'atleta i altres malalties.
  2. Malalties cròniques: tuberculosis, hepatitis crònica..
  3. Malalties mentals i d'addiccions: alcohol, substàncies estupefaent: heroïna, cocaïna, cannabis, etc.

Actualment un 50% de la població sensesostre declaren no tenir targeta sanitària. Moltes d'aquestes persones no són conscient de la necessitat de tenir aquesta documentació, i de la facilitat d'aconseguir-la. Probablement molta gent no sap que és fàcil aconseguir-la perquè viuen fora del sistema.

Tot i que acostumen a ser persones que viuen soles, es poden agrupar temporalment en parcs o refugis per dormir. Els llaços familiars i socials previs, però, s'han perdut en el procés d'indigència.

Per intentar sortir de la seva situació, a vegades busquen una feina, sovint precària (a França es calcula que el 30% té treballs esporàdics).[7] La majoria dels sensesostre són homes[8] i gairebé la meitat té fills si bé no viu amb ells.

Possibles recursos[modifica]

El terme sensesostre, és de caràcter molt ampli; tots els sensesostres no han arribat a una situació d'exclusió social de la mateixa manera, ni pels mateixos motius, per tant els recursos han d'anar destinats a resoldre el problema de cada persona segons el nivell d'afectació, de gravetat...

Per tal d’abandonar la situació precària que viuen aquestes persones, és necessari començar per trobar un sostre on puguin viure i des de ençà seguir construint un nou futur per incorporar-les a la societat. Per aquests motius, arreu de Catalunya es realitzen cursos gratuïts d’aprenentatge bàsic per a després optar a feines proposades per l’ajuntament. D'aquesta manera es treballa per la inclusió d'aquestes persones. La majoria d'aquestes feines són treballs temporals i mal remunerats, però proporcionen una sortida digne per aquestes persones.

Actualment la societat cada vegada està més conscienciada d'aquest problema que afecta molta gent i que es pot arribar a caure en l'exclusió social molt fàcilment. Per aquest motiu, hi ha més institucions voluntàries per ajudar a aquestes persones.

Aquestes institucions és centren bàsicament en l'acompanyament de la persona: realitzen un tracte personalitzat amb una flexibilitat a l'atenció, defensen aquests col·lectiu de les situacions de vulnerabilitat i violència que sovint pateixen.

Podem trobar a persones amb diferent situació d'exclusió social, per això es treballa de manera diferent a una persona que la seva situació sigui més greu ( alcoholisme, drogues...

Les persones que es troben en aquest primer grup "situacions menys greu, fora d'addiccions ni alcoholisme" es treballa amb un pla més directe a la inserció a la societat.

Aquest programa el que fa és treballar primerament amb aquestes persones, per dotar-les de certs coneixements i habilitats (si és que no en tenen), després se'ls ajuda a formar part d'una societat digne, buscant-los un habitatge digne i una feina que els hi pugui servir de motivació per tirar endavant amb aquesta situació.

Les persones que es troben en situacions més greus "exclusió social i addiccions a l'alcohol i les drogues, el primer pla que s'engega és la desintoxicació d'aquestes substàncies que perjudiquen la inclusió a la societat. Un cop aquesta ajuda s'ha reduit, segueixen amb el mateix programa o intervenció que les persones que no estaven en risc d'addicions.

Malgrat això, el grau de reincidència és bastant elevat i finalment no són capaços de completar una formació bàsica i tornen al mateix punt on estaven.

Les millores en els darrers dos anys, s'han vist reduïdes gràcies a l'aparició de programes públics i privats d'atenció a persones excloses, especialment a persones sense sostre on han participat institucions bàsicament per la cobertura de necessitats primàries (habitatge, menjar i vestimenta).

Aquestes institucions han estat: estructures organitzatives religioses i de caritat: menjadors social i Esglésies i sistemes de benestar social i de lleis de protecció social.

ONG[modifica]

Malauradament aquesta gent que es troba en exclusió social no compten amb ajudes socials, i són poques les persones, organitzacions o institucions  que es disposen a ajudar-los. Les ONG avui dia, tenen un paper molt important en la intervenció d’aquestes persones, el seu principal objectiu és millorar la seva qualitat de vida i reinserir-los en la societat perquè puguin tenir els mateixos drets i oportunitats que la gent que no es troba en aquesta mateixa situació.

El novembre del 2005 es va crear una Red d’Atenció a Persones Sense Sostre per tal de recuperar la seva autonomia total. Van participar un total de 37 entitats, entre elles cal destacar la Creu Roja a Barcelona i Sant Joan de Déu (fent serveis socials).

Actualment són moltes les ONG que lluiten per erradicar aquestes situacions, d’entre les quals cal destacar la següent per la seva implicació i repercussió que té dins de la societat:

  • (ONG Arrels a Barcelona[9]), Arrels a Barcelona va sorgir l'any 1986, arran de la situació social i econòmica que Barcelona estava patint en aquella època. Els membres d'aquesta ONG són exactament 63 persones treballadores, prop de 400 persones voluntàries i 4.300 persones sòcies i donants que actualment treballen amb un únic objectiu: que ningú dormi al carrer. Des de 1987 han donat suport a més d’11.500 persones sense llar, oferint allotjament, alimentació i atenció social i sanitària.

La seva missió es basa en:

  • L'acompanyament i atenció a persones sense llar que es troben en les fases més consolidades d’exclusió cap a una situació la més autònoma possible
  • Sensibilització i conscienciació a la ciutadania respecte els problemes a la pobresa al nostre entorn.
  • Denuncia a situacions injustes i l'aportació de solucions a les administracions i a la societat civil.

Actuacions d'Arrel de Barcelona:

Arrels de Barcelona actualment és l'ONG més important a Barcelona relacionada amb la gent sensesostre, això és un fet que es demostra per les múltiples actuacions que realitza amb la gent més necessitada:

  • Suport emocional a les persones sense sostre; de manera rutinària, cada dia els grups de voluntaris es distribueixen per les zones de Barcelona més afectades per la gent sense llar. El que volen aconseguir amb aquesta actuació es que les persones sense sostre tinguin un vincle de confiança amb aquests voluntaris perquè puguin sentir-se escoltats, i així conèixer més profundament la situació de cadascuna d'aquestes persones amb el fi d'oferir unes alternatives i de millorar el seu estat sòcia.
  • Recerca d'allotjament adequat a les necesitats de les persones sense llar: no totes les persones sense llar, volen canviar el seu estil de vida, per diversos motius ( creació d'un vincle proper amb les persones que comparteixen espai per les nits etc.) per això en aquesta actuació el que es fa es buscar un pis compartit, individual o la planta zero de l'edifici Arrels de Barcelona perquè aquelles persones que vulguin viure sota un sostre, tinguin la possibilitat de millorar el seu estat d'exclusió social i s'integrin més fàcilment a la societat.
  • Recollida d'avisos de la ciutadania: Gràcies a un localitzador, recullen aquells avisos de gent sense llar que passen les nits a l'intemperie. Si la persona sense llar resideix a Barcelona, s'activa l'equip de carrer i s'organitzen per treballar amb altres institucions per coordinar de la millor manera la situació de la persona afectada, per tal de solucionar aquesta problemàtica.
  • Assesorament jurídic: Sovint les persones que resideixen al carrer desoneixen els seus drets i els seus deures. Desde l'ONG Arrels de Barcelona treballen per informar-los d'aquesta aspectes. Gran part d'aquest treball va dirigit als actes inconscients que realitzen les persones sense llar al no tenir un sostre on viure ( dormir, veure alchol o orinar al carrer). També en aquest assessorament jurídic es posa molta emfàsis en la violència física; malauradament gran part d'aquestes persones que viuen al carrer han afirmat que han estat víctimes de violència física i/o verbal.
  • Sensibilització als joves: Per l'ONG Arrels de Barcelona, la sensibilització és el punt clau pel qual la societat pot començar a ajudar; una societat no sensibilitzadora no pot aportar cap bé en aquests aspectes. Per això desde Arrels s'ofereixen visites a les escoles i als instituts, dirigides per voluntaris/es i amb els relats de persones que han viscut al carrer compartint els seus testimonis.

L'objectiu clar d'aquestes visites és fer prendre consciència als més joves sobre l'impacte i la delicades d'aquest tema i intentar que d'una manera o altre ajudin a aquestes persones a sortir d'aquestes situacions.

Indigència a Catalunya[modifica]

A Catalunya, a causa de la seva gran extensió, es impossible assabentar-se del nombre de persones que dormen al carrer.

  • En diversos estudis sobre aquests casos, s'ha demostrat que hi ha un gran nombre de persones que no tenen un sostre per viure, concretament 1.285 persones. Els 10 municipis on hi ha més nombre de sensesostre són els següents: (Terrassa, Barcelona, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Girona, Tarragona, Lleida, Mataró i Reus).

Desde de l’Agència de l’habitatge de Catalunya, s'han destacat algunes dades sobre l'indigència i el mal allotjament a Catalunya.

  • 5.433 persones viuen a l'intemperie, o bé en centres de baixa exigència. Gairebé el 90% d’aquestes persones són homes i la majoria tenen entre 35 i 64 anys. Més de la meitat són catalans i gairebé el 60% no té ingressos a causa de la seva exclusió social davant del sistema.
  • 8.634 persones no tenen possibilitat de tenir habitatge propi, és a dir, són adults que viuen en albergs o menors que viuen en centres d’acollida.
  • 26.705 persones resideixen en habitatges pèssim; les seves condicions són negligents i molt tenen problemes per pagar el lloguer, amb una ordre de desnonament o bé en casos extres pateixen altres situacions com violència domèstica.
  • 7.682 persones viuen en habitatges inadequats i il·legals com assentaments i barraques, sense subministraments bàsics o sobreocupats moltes vegades pel gran nombre de persones sensesostre.

A Barcelona hi ha unes 3.600 persones sense llar. Aquestes dades s’actualitzen de manera periòdica, gràcies a l’organització del recompte de persones que dormen al carrer que impulsa la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar des de l’any 2008.

Des de l’últim recompte realitzat al maig del 2018 es sap les dades següents:

  • 956 persones viuen, com a mínim, als carrers de la ciutat. Aquesta xifra ha augmentat fins un 45% més respecte fa deu anys.
  • 2.099 persones dormen als recursos públics i privats que existeixen i tenen accés a la ciutat.
  • 536 persones viuen en assentaments ( indrets urbans públics ocupats per la gent que viu al carrer)

De les 956 persones que viuen al carrer a Barcelona, s'han obtingut dades significatives sobre la localització d'assentament, s’ubiquen sobretot a quatre districtes: Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Martí. .

Algunes dades importants que cal destacar sobre el cens i la gent sense sostre que hi ha a Barcelona són:

  • El 59,8% de les persones fa un any o més que dormen al carrer.
  • El 41% diuen tenir problemes de salut física a causa de la situació que pateixen.
  • El 46% afirmen no haver estat ateses per cap treballador/a social ni similar en els darrers sis mesos.
  • El 30,5% de les persones entrevistades afirmen haver estat víctimes de violència física i/o verbal i, en el cas de les persones més vulnerables, aquest percentatge augmenta fins el 71,9%.

Causes i factors[modifica]

Una persona sensesostre no acaba al carrer d’un dia per l’altre, la seva situació es va deteriorant amb el pas del temps i té a veure amb moltes causes: algunes depenen de la pròpia persona i altres tenen a veure amb la societat en la qual vivim. Diversos factors combinats poden convertir una persona en sensesostre.

Quan parlem de les causes que fan que una persona acabi sensesostre, no ens referim solament a un condicionant, ja que va lligat a altres raons socials. Per això podem trobar les següents causes:

  • Causes estructurals: Relacionades a la situació econòmica (Atur sobtat dels mantenidors de la família, pèrdua de feina,. ), el mercat immobiliari (preu del lloguer, desnonaments) .que fa impossible que les famílies amb sous baixos hi puguin accedir,
  • Causes institucionals: Vinculades amb la rigidesa dels serveis socials, els mecanismes d’ajut i els procediments institucionals.
  • Discriminació o absència d’un estatut legal: Relacionades amb les situacions particulars que poden viure les persones immigrades i algunes minories
  • Causes relacionals: Tenen relació amb la situació familiar i a la xarxa social que la persona té com a suport (per exemple, un divorci o la mort d’un familiar).
  • Causes naturals: Causades per l'aparició de destastres naturals que destrueixen la casa que serveix de refugi habitual o guerres entre d'altres

Indigència a la cultura[modifica]

Els sensesostre apareixen per primer cop com a personatge rellevant a les novel·les del naturalisme. Abans eren personatges secundaris d'algunes obres literàries però no es tractava la seva situació de forma específica. El conte popular de La venedora de llumins és l'antecedent més clar d'aquest interès. L'obra teatral Els baixos fons de Maksim Gorki recull aquesta tradició.

Al cinema, la pel·lícula de Charlie Chaplin The little tramp (1914) presenta un heroi tràgic que manté la seva dignitat malgrat la seva situació d'indigència. Ken Loach va reprendre el tema a Cathy, come home (1966), que també esdevé tema central a La recerca de la felicitat, amb Will Smith. Els documentals s'han apropat al col·lectiu en diverses ocasions al llarg de tot el segle XX.

Altres exemples cinematografics són:

  • Sense sostre, dirigida per Xesc Cabot i Pep Garrido i coproduïda per Alhena Production i Atiende Films. (2018),presenta la situació en fets reals d'una persona que viu al carrer.
  • Sense sostre ni llei, dirigida per Agnès Varda al 1985.
  • Vides sense sostre, dirigida per Ferran Pla (2013)

En l'àmbit documental trobem diversos resportatges relacionats també amb els sensesostre, un exemple que va tenir un gran impacte televisiu va ser: Reporteros 360: Personas sin hogar, presenta diverses situacions de gent sensesostre que porten més de 10 anys al carrer.

Actualment, i cada vegada més s'han trobat exemplars literaris com: Sin Techo, Caminando en un mundo que prohíbe sueños, de Lagarder Danciu on recull testimonis, realitats i somnis de les persones 'sense sostre.

Fent un anàlisi de la indigència dins de la cultura; entesa dins del cinema i en gran part de la literatura, podem veure que cada cop el terme "sensesostre", està dia a dia més present, que queden emmarcats com s'ha demostrat en la cultura actual.

Referències[modifica]

  1. Diccionari del Termcat
  2. Capdevila, Gustavo, "HUMAN RIGHTS: More Than 100 Million Homeless Worldwide", IPS, Geneva.
  3. Marjorie Keniston McIntosh (1998). Controlling Misbehavior in England, 1370-1600. Cambridge University Press. ISBN 0-521-89404-2
  4. Mateos, Raquel «Al Minuto Internacional Política Opinión Vida Deportes Economía Local Gente Cultura Sucesos Temas Vida Natural Big Vang Tecnología Salud Qué estudiar Gente con alma Junior Report Bienestar Ecología Catalunya Religió Catalunya Sigue aquí en directo toda la actualidad en el choque entre Gobierno y Generalitat por el referéndum España cuenta con 40.000 personas sin hogar y un millón y medio de familias en infraviviendas». La Vanguardia, 2014 [Consulta: 25 setembre 2017].
  5. «barraquisme | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 gener 2019].
  6. «DERECHO A LA VIVIENDA (Art. 47 de la Constitución). Mecanismos de protección». [Consulta: 10 febrer 2019].
  7. Pour les sans-abri, l'hiver commence aujourd'hui, Tonino Serafini, Libération, 1er novembre 2004
  8. [enllaç sense format] http://www.ine.es/prensa/np398.pdf
  9. «Historia» (en es-es). [Consulta: 23 gener 2019].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sensesostre