Cino da Pistoia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCino da Pistoia
Cino da Pistoia.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Guittoncino dei Sinibaldi
1265
Pistoia (Toscana)
Mort 1337[1]
Pistoia
Sepultura Pistoia Cathedral
Altres noms Cino dei Sinibaldi
Cinus de Sighibuldis
Nacionalitat Toscana
Alma mater Universitat de Bolonya
Es coneix per Dolce stil nuovo (estilnovisme)
Activitat professional
Ocupació Poeta, jurista
Deixebles Bàrtolo de Sassoferrato
Dades familiars
Cònjuge Selvaggia
Modifica dades a Wikidata

Cino da Pistoia o Guittoncino dei Sinibaldi (Pistoia, 1265-1337[2]) fou un escriptor i polític toscà (Itàlia).[3]

Son pare era un noble de la casa de Sinibaldi i sa mare una noble de la casa de Càndia. Cino estudià a la Universitat de Bolonya a la qual obtingué el doctorat, sota Dinus de Rossonis, i a les universitats de Siena, Florència, Perusa i Nàpols. El 1334 va ser elegit gonfanoner de Pistoia, però no va acomplir la funció.

Al nivell jurídic ecriví Lectura in codicem (1312-1314), un comentari al Corpus Juris Civilis que mesclava d'un costat el dret romà i d'altre costat lleis i usos contemporanis i dret canònic. Al nivell literari escrigué uns dos-cents poemes lírics, quasi tots dedicats a una dona Selvaggia i coneguts per la seva puresa lingüística i l'harmonia de la rima. Era molt ben introduït al cercle literari dels stilnovistes: Giovanni d'Andrea i Francesco Petrarca. Dante Alighieri, un seu amic, l'elogià a la seva obra De vulgari eloquentia.[1]

Obres[4][modifica | modifica el codi]

  • Lectura in codicem
  • Glosse contrarie
  • Additiones et apostillae super prima parte
  • Infortiati, la Quaestio disputata per Cynum in Civitate Senarum

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cino da Pistoia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Stil Novo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Brand, Peter; Pertile, Lino. The Cambridge History of Italian Literature (en anglès). Cambridge University Press, 1999, p. 25. ISBN 0521666228. 
  3. «Cino da Pistoia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Cino dei Sinibuldi», Siena, Facoltà di Diritto Civile, [consulta 20 de gener de 2013]