Colomà de Lindisfarne
 Ruïnes de l'abadia de Lindisfarne | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Colmán, Colmann ca. 605 Irlanda |
| Mort | 18 de febrer de 675 Abadia de Mayo (comtat de Mayo, Irlanda) |
| Sepultura | Iona  |
| Bisbe de Lindisfarne | |
| 661 – 664 ← Finan of Lindisfarne (en)  – Tuda of Lindisfarne (en) → Diòcesi: bisbat de Durham | |
| Bisbe de Lindisfarne | |
| 661 – 664 ← Finan of Lindisfarne (en) – Tuda of Lindisfarne (en) → | |
| Abat | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (661–), sacerdot catòlic |
| Orde religiós | Columbanians |
| abat i bisbe | |
| Celebració | Totes les esglésies que admeten el culte als sants |
| Canonització | Antiga |
| Pelegrinatge | Mayo, Lindisfarne |
| Festivitat | 18 de febrer; a Irlanda: 8 d'agost |
| Esdeveniment significatiu | Abat i bisbe de Lindisfarne |
| Iconografia | Com a abat |
Colomà de Lindsfarne, en gaèlic Colmán o Colmann (Irlanda, ca. 605 - Abadia de Mayo, comtat de Mayo, 675) fou un monjo gaèlic, abat i bisbe de Lindisfarne. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia
Colomà fou monjo columbanià a l'illa d'Iona (Escòcia), d'on anà a l'abadia de Lindisfarne (regne de Northúmbria, Anglaterra).[1] Donà suport al manteniment del ritu cèltic a l'església, malgrat les pressions de Roma per unificar-lo; pensava que d'aquesta manera es facilitava la conversió dels pagans. Entre 661 i 664 fou bisbe de Lindisfarne, succeint Finà.
El 664 el rei Oswiu de Northúmbria convocà el sínode de Whitby, que opta pel ritu romà a la litúrgia de les illes britàniques. Colomà dimití llavors com a bisbe i amb els seus seguidors, que preferien la litúrgia cèltica, tornà a Iona, portant-hi unes relíquies de sant Aidà de Lindisfarne.
En 668, es traslladà a Inishbofin, illa del comtat de Galway, a la costa occidental d'Irlanda, on fundà un monestir. Arran d'un conflicte intern, dividí el monestir: els monjos escocesos es quedaren a Inishbofin i fundà un nou monestir al comtat de Mayo, on morí en 675.
Notes i bibliografia
- ↑ Beda. Historia ecclesiastica gentis Anglorum
- "The Historical Works of Simeon of Durham", en: Church Historians of England, volume III, Seeley's, 1855.
- Beda Venerabilis, Historia ecclesiastica gentis Anglorum III, Fordham University, NY
- Beda Venerabilis, Historia ecclesiastica gentis Anglorum IV Fordham University, NY
- Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon (BBKL).