Columba d'Iona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSant Columba d'Iona, o
Columba de Kells
St-columba.jpg
Vitrall al castell d'Edimburg
abat, Apòstol dels pictes
Naixement Colum Cille Ui Neill
7 de desembre de 521
Gartan, comtat de Donegal (Irlanda)
Mort 9 de juny de 597
Iona (Escòcia)
Sepultura Iona; en 849, relíquies traslladades a Dunkel (Escócia) i Kells (Irlanda); desaparegudes
Ocupació monjo
Obres notables Cathach of St. Columba
Commemoració en Totes les esglésies que admeten el culte als sants
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Iona, Gleann Cholm Cille (Donegal)
Festivitat 9 de juny
Iconografia Com a abat, amb un llibre; navegant
Patronatge Copatró d'Escòcia i Irlanda; relligadors, inundacions
Modifica dades a Wikidata

Columba o, en gaèlic, Colum Cille (que vol dir colom de l'església) (Gartan, Dún na nGall, 7 de desembre de 521 - Iona, Escòcia, 9 de juny de 597) va ser un monjo irlandès. L'any 563 es traslladà a Escòcia i predicà el cristianisme als pictes. Fundà un monestir a l'illa d'Iona, davant les costes d'Escòcia, on consagrà el rei dels escots Dal Riada. És copatró d'Irlanda i Escòcia i la seva festivitat és el 9 de juny. No s'ha de confondre amb l'abat irlandès Sant Columbà.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Columba era fill de Fedhlimidh i Eithne del clan Uí Néill de Gartan; per part de pare era besnét de Niall Noigíallach (Niall dels Nou Ostatges), un rei irlandès del segle V que, segons alguna tradició, havia raptat Patrici d'Irlanda quan era un nen, durant una expedició a Escòcia, duent-lo amb ell fins a Irlanda.

Atret per la vida religiosa, Columba es va fer monjo i aviat s'ordenà sacerdot. Va ser un dels Dotze Apòstols d'Irlanda que van estudiar a l'escola de Sant Finnian de Clonard. Va fundar, entre d'altres, l'abadia de Kells.

El saltiri i la Batalla del Llibre[modifica | modifica el codi]

Al voltant del 560, va tenir una disputa amb Sant Finnian de Moville. Essent a l'escola de Moville, al comtat de Down, Columba va copiar, d'amagat i sense permís, un saltiribellíssim. Columba copiava a les fosques, amb la mà dreta, mentre que amb els dits de la mà esquerra es feia llum.

Finnian el descobrí i li demanà la còpia feta, però Columba no volia donar-se-la. Van anar a judici, que va presidir el rei Diarmuid, que va sentenciar:

"A les vaques, les seves vedelles; als llibres, les seves còpies"

Sant Columba va ser obligat a retornar la còpia, però s'ofengué. Quan un dels seus seguidors va ser condemnat a mort per Diarmuid, va convocar els seus parents nobles i inicià una guerra contra ell. L'anomenada "batalla del llibre" va tenir lloc el 561 a Cooldrumman (Cúl Dreimhne), prop de Drumcliff, i hi vencé Columba, provocant 3.000 baixes entre els seus enemics.

Com a penitència per aquest fet, Columba va proposar-se fer de missioner a Escòcia, per convertir tantes persones com n'havia mort. Marxà exiliat d'Irlanda i mai més no hi tornà.

La tradició diu que la còpia del saltiri que havia fet Columba és el conegut Cathach de Sant Columba conservat a la Royal Irish Academy de Dublín.

Missió a Escòcia[modifica | modifica el codi]

El 563 Columba va partir cap a Escòcia, on es diu que va desembarcar a l'extrem meridional de la península de Kintyre, vora Southend. Com que encara se'n veia Irlanda, va allunyar-se més cap al nord, resseguint la costa occidental d'Escòcia. S'establí a l'illa d'Iona, que esdevindria el centre de la seva missió d'evangelització del territori amb l'objectiu de convertir els pictes i els escots.

La fundació era l'únic lloc alfabetitzat de la regió, i va servir com a centre d'ensenyament i estudi. La fama de santedat de Columba va fer que fos triat com a mitjancer entre els clans escocesos en lluita. Tot plegat, va fer que Iona es convertís en un centre de pelegrinatge: els camins que, al voltant, feien servir les processons que hi arribaven estaven marcats amb creus cèltiques.

Mort a Iona, va ser enterrat a l'abadia. El 849, davant del perill de les invasions dels víkings, les restes de Columba van ser dividides: una part anà a l'església de Dunkeld, a Escòcia (d'on desaparegueren durant la Reforma del segle XVI), i altra al monestir de Kells, a Irlanda, fundat pel mateix sant. Les notícies sobre el culte a les relíquies, però, desapareixen al segle XII. L'exèrcit escocès portava un reliquiari construït a Iona al segle viii, anomenat Brechbennoch, on hi havia relíquies del sant i que el protegia en les batalles.

Fonts i tradicions[modifica | modifica el codi]

La principal font sobre la vida del sant és la Vita Columbae d'Adamnà, novè abat d'Iona, mort en 704. En aquesta biografia i en la de Sant Beda el Venerable es narra la visita que Columba va fer a Bridei, sobirà del regne picte de Fortriu. Beda diu que, a més, Columba va convertir-lo al cristianisme.

En aquesta Vita Columba es troba la primera citació històrica del llegendari rei Artús, com a Arturius. Hi apareix com a príncep dels escots, fill d'Áedán mac Gabráin, sobirà en 574 del regne celta de Dál Riata, entre la costa occidental d'Escòcia i la septentrional d'Irlanda.

També a la Vita Columbae hi ha el primer esment conegut al monstre del llac Ness. Segons Adomnà, Columba va trobar un grup de pictes que sebollien un home mort pel monstre; llavors el tornà a la vida. Segons una altra llegenda, va salvar un home que era a l'aigua del llac, tot fent el senyal de la creu i dient: No aniràs més enllà, fent fugir la bèstia i fent que els testimonis quedassin admirats del poder del Déu de Columba. Adomnà especifica que el monstre era al riu Ness, que travessa el llac homònim.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Columba d'Iona Modifica l'enllaç a Wikidata