Fortriu
| ||||
|
| ||||
 | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Desconeguda 57° 29′ N, 4° 13′ O / 57.483°N,4.217°O | |||
| Idioma oficial | Picte | |||
| Altres idiomes | gaèlic | |||
| Religió | Paganisme, cristianisme | |||
| Període històric Alta edat mitjana | ||||
| Establiment | 412 | |||
| Dissolució | 848 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | Monarquia | |||
| Rei | ||||
| • 412-452 (primer rei): | Drest I | |||
| • 845-848 (darrer rei): | Drest X | |||
Fortriu és el nom donat pels historiadors a l'antic regne dels pictes, que sovint s'utilitza també com a sinònim de «regne dels pictes» en general. Fortriu es localitzava a la zona de Moray i arribava fins a l'est de Ross, al nord de l'actual Escòcia. Tanmateix tradicionalment sempre se l'ha associat amb Strathearn, a l'Escòcia central.
El nom
[modifica]El terme Fortriu és una reconstitució moderna de l'hipotètica forma nominativa en el vell irlandès d'un mot que només apareix als textos declinat en genitiu o datiu «Fortrenn» (del Fortriu) i «Fortrinn».
La reconstitució de la forma picta del terme és «Uerturio», que és de fet, segons l'historiador romà Ammià Marcel·lí,[1] el nom d'una de les dues principals tribus pictesː els «Uerturiones».[2] Fortriu seria, doncs, el país dels Uerturiones, una de les dues tribus pictes principals documentades a Caledònia durant les guerres dutes a terme pels romans.
La modificació de la consonant inicial està relacionada amb el fet que els locutors gaèlics transformaven quasi sempre el britònic U/V, W o Gw en una F. Per exemple, el gaèlic escocès «Fionn» correspon al gal·lès «Gwyn», i significa en ambdós casos «blanc».
Localització
[modifica]Tradicionalment s'havia localitzat Fortriu a l'Escòcia central amb capital a Strathearn. Aquesta teoria va gaudir del concens general dels especialistes durant més d'un segle.[3] Tanmateix les noves investigacions d'Alex Woolf han posat en dubte aquesta afirmació. Com remarca Woolf, la teoria que localitza Fortriu a l'Escòcia central reposa sobre dues úniques referències de combats aparegudes a la Crònica dels Reis d'Alba i als Annals d'Ulster:[4]
- Constantin mac Aed va governar durant 40 anys. Durant el tercer any (903) els «homes del nord» van pillar Dunkeld i tot Alba. L'any seqüent els «homes del nord » són assassinats al Straith Herenn.[5]
- AU 904: Imar Uí Ímair és assassinat pels «homes de Fortriu» amb una gran massacre relacionada.[6]
La raó és que si els "homes de Fortriu" maten els "homes del nord" a Strathearn, serà aquest lloc una llar pels de Fortriu. Tot i així Alex Woolf estima que aquest és un argument poc convincent en la mesura que filològicament Straith Herenn correspondria a un modern Strath Éireann. A més a Escòcia existeixen dos Strathearn; n'hi ha un al nord de les muntanyes Strathdearn. Per tant la batalla que mencionen aquestes dues fonts, podria molt ben ser que s'hagués desenvolupat en aquest lloc. A més no hi ha cap raó per pensar que, en el cas que es tractés del centre d'Escòcia, la gent de Fortriu anés a guerrejar fora de les seves fronteres.[7]
Una altra prova que situaria Fortriu al nord de l'actual Escòcia ens l'aporta la Historia Regum Anglorum et Dacorum, atribuïda a Simeó de Durham, quan indica que el «Woerteres» (forma anglosaxona de Fortriu) era al nord del Mounth (al nord-est dels Grampians), en una zona visitada per sant Columba d'Iona quan aquest va trobar amb el rei Bridei mac Maelchon.[8]
El text pseudo profètic anomenat Profecia de Berchán, escrit el segle xii però que es presenta com una profecia feta durant l'alta edat mitjana, revela que el rei Dubh va morir a la «Plana de Fortriu».[9] La Crònica dels reis d'Alba indica, per la seva banda, que aquest rei va ser assassinat a Forres, que se situa a Moray.[10] També la Crònica de Melrose confirma que els homes de Moray van assassinar Dubh a Forres.
El llarg poema conegut amb el nom de Profecia Berchán explica també que "Mac Bethad, el gloriós rei de Fortriu, prendrà [el regne d'Escòcia]".[11] Com que Mac Bethad era Mormaer[12] de Moray abans d'esdevenir rei d'Escòcia, sembla demostrar que Moray s'identificava amb Fortriu durant l'Alta edat mitjana.[13]
.jpg)
D'altres historiadors com el canadenc James E. Fraser asseguren que Fortriú s'estenia pel nord d'Escòcia, centrat a la zona de Moray i a l'est del Ross actuals, on se situen a més la majoria dels monuments pictes que han sobreviscut fins avui.
Història
[modifica]La primera menció de Fortriu a les fonts és als Annals d'Ulster quan explica que l'any 664 hi va haver la "Batalla de Luith Feirnn i.e a Fortrinn".[14] Tot just després s'hi cita la menció del combat entre el rei Egfrit i Bruidhi mac Bili "regis Fortrenn". Aquest rei picte, Bridei mac Bili, és anomenat "rex Fortrenn" quan s'hi cita la seva mort el 692.[15][16] A continució els Annals d'Ulster mencionen Fortriu el 725 amb la mort de "Conghal mac Mael Anfaith, Brecc Fortrend, Oan princeps Ego, moriuntur"[17] i el 736 amb la batalla de "Cnoc Coirpre prop de Calathros" on Talorgan mac Fergusso vencé Muiredach mac Ainbcellaich rei de Cenél Loairn.[18] També es menciona Fortriu amb la mort del rei Bridei mac Uurguist el 763.[19] Fortriú va ser el lloc on van combatre el 768 Áed Find de Dál Riata i el rei dels pictes Cineadh.[20]
El segle IX el terme designa un regne dirigit per membres de la dinastia de Wruigst: Constantí mac Uurguist i el seu germà Unuist mac Uurguist «rex Fortrenn» morts el 820 i el 834 respectivament, i els dos fills d'aquest últim Eóganan mac Óengusa i Bran moriren el 839 encapçalant els «Homes de Fortrenn» durant la batalla de 839 contra els vikings.[21][22] Cináed mac Ailpín, rei de Dál Riata, aprofità la seva condició de fill d'escot i picte per conquerir Fortriu i fer-se proclamar rei dels pictes, fundant el nou regne d'Alba, nom gaèlic d'Escòcia, i traslladant el centre del regne a Dunkeld.
Referències
[modifica]- ↑ Ammià Marcel·líː Llibre XXVII, Capítol 8 § 5
- ↑ Fraser, 2009, p. 50-51.
- ↑ Forbes, 1867, p. CIII.
- ↑ Woolf, 2006, p. 182-201.
- ↑ Forbes, 1867, p. 9.
- ↑ Annals d'Ulster : AU 904
- ↑ Woolf, 2006, p. 192.
- ↑ Woolf, 2006, p. 198.
- ↑ Forbes, 1867, p. 95.
- ↑ Forbes, 1867, p. 151.
- ↑ Forbes, 1867, p. 102.
- ↑ Sobirà regional o provincial en el regne medieval dels escots.
- ↑ Fraser, 2009, p. 50-54.
- ↑ Annals d'Ulster, AU 664
- ↑ Annals d'Ulster, AU 693.1
- ↑ Fraser, 2009, p. 313.
- ↑ Annals d'Ulster, AU 725.7
- ↑ Annals d'Ulster, AU 736.2
- ↑ Annals d'Ulster, AU 763.10
- ↑ Annals d'Ulster, AU 768.7
- ↑ Annals d'Ulster, p. AU 820.3 AU 834.1 i AU 839.9.
- ↑ Woolf, 2007, p. 57-67.
Bibliografia
[modifica]- Ashley, Mike. British Kings & Queens (llibre). Londres: Robinson, 2014. ISBN 1-84119-096-9.
- Forbes Skene, William. Chronicle of the Picts and the Scots (llibre). Edimburg: H.M General Register House, 1867.
- Forbes Skene, William. Celtic Scotland (llibre). Forgotten Books, 2010. ISBN 978-144008053-1.
- Fraser, James E. From Caledonia to Pictland. Scotland to 795 (llibre). Edimburg: The New Edinburgh History of Scotland, 2009. ISBN 978-0748612321.
- Smyth, Alfred P. Warlords and Holy men Scotland AD 80~1000 (llibre). Edimburg: Edinburgh University Press, 1984. ISBN 0-7486-0100-7.
- Woolf, Alex «Dun Nechtain, Fortriu and the Geography of the Picts» (en anglès). The Scottish Historical Review, Vol. LXXXV, 220, 2006, p. 182-201..
- Woolf, Alex. From Pictland to Alba 789~1070 The New Edinburgh History of Scotland. (llibre). Edimburg: Edinburgh University Press, 2007. ISBN 9780748612345.