Coma (plaça forta)
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
Coma (grec: Χῶμα, Khoma) fou una plaça forta romana d'Orient a les portes de l'Anatòlia central que tingué un paper important en el conflicte amb els turcs seljúcides a finals del segle xi i durant el segle xii. Correspon a les ruïnes d'Akkale, al cim rocós d'Akdağ, 4 km al nord de Gümüşsu.[1] No s'ha de confondre amb Coma de Lícia.[1]
Es trobava a la vall superior del riu Meandre, a Frígia. Després de la batalla de Mantziciert esdevingué un post avançat dels romans d'Orient envoltat per territori controlat pels turcs.[2] El regiment dels comencs (Χωματηνοί) tingueren un paper destacat en les campanyes de Nicèfor III Botaniates (r. 1078-1081) i Aleix I Comnè (r. 1081-1118).[2] A causa de la seva ubicació estratègica en una de les carreteres que portaven a l'interior d'Anatòlia, fou una base important per a les campanyes de la dinastia dels Comnens per fer recular els turcs. Al segle xii formà el seu propi districte, el de Coma i Capadòcia, governat per un toparca.[2] Sembla que aquest districte cobria bàsicament el mateix territori que la banda de Lambe.[1]
L'amenaça turca planà sobre Coma durant tot el segle xii. L'emperador Isaac II Àngel (r. 1185-1195 i 1203-1204) la tornà a fortificar el 1193 i li canvià el nom a Anguelókastron (Ἀγγελόκαστρον) en honor de la seva dinastia. Coma caigué en mans dels turcs poc després de la partició de l'Imperi Romà d'Orient per la Quarta Croada el 1204.[2]
Subleu, una fortalesa propera reconstruïda per l'emperador Manuel I Comnè (r. 1143-1180) el 1175, però abandonada després de la batalla de Miriocèfal l'any següent, havia estat identificada amb Coma per William Mitchell Ramsay.[2]
Avui en dia només en perduren alguns vestigis menors.[1] Així mateix, hi ha dues cisternes amb guix vermell.[1] Al vessant oriental, les muralles de la fortalesa s'han ensorrat, llevat de parts d'un edifici rectangular que podria haver estat una torre.[1] Hi ha maons integrats amb morter en l'aparell de doble bloc. A sobre del cementiri s'hi han trobat maons i trossos de ceràmica.[1] W. J. Hamilton trobà columnes trencades d'origen desconegut al lloc de sepultura que hi ha a sota de Homa.[1] 4 km a l'oest hi ha el petit turó de Pınarhüyüğü, on s'han trobat fragments de ceràmica i pedres aspres.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Belke, Klaus; Mersich, Norbert. Tabula Imperii Byzantini Bd. 7. Phrygien und Pisidien (en alemany i anglès). Herbert Hunger, 1988, p. 222. ISBN 3700116985 [Consulta: 7 desembre 2021]. Arxivat 14 de desembre 2021 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Kajdan, 1991, «Choma» (C. Foss).
Bibliografia[modifica]
- Kajdan, A. The Oxford Dictionary of Byzantium (en anglès). Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-504652-8.