Combat de l'Albiol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarCombat de l'Albiol
Tercera guerra carlina
Combat de l'Albiol (Catalunya)
Combat de l'Albiol
Combat de l'Albiol
Coord.: 41° 15′ 13″ N, 1° 5′ 27″ E / 41.25361°N,1.09083°E / 41.25361; 1.09083
Tipus batalla
Data 2 de setembre de 1873
Coordenades 41° 15′ 13″ N, 1° 05′ 27″ E / 41.25361111°N,1.09083333°E / 41.25361111; 1.09083333
Lloc l'Albiol
Resultat Victòria carlina
Bàndols
Carlins Carlins Primera República Espanyola Liberals
Comandants en cap
Carlins Isidre Pàmies, Cercós Primera República Espanyola diputat Bové
Modifica les dades a Wikidata

Combat de l'Albiol és el nom que porta una acció militar de la tercera guerra carlina.

Antecedents[modifica]

El general Francesc Vallès Roselló fou ferit en l'acció de la Pobla de Granadella i Francesc Tallada i Forcadell prengué el comandament de les seves forces, combatent contra els republicans a Margalef, Cardó i la Palma; féu una incursió a la província de Lleida, i malgrat veure's perseguit per quatre columnes enemigues, el 6 de desembre de 1872 a Móra d'Ebre i el 8 del mateix mes es presentà a l'Ermita de la Providència, entrant després a Montblanc i la Selva del Camp. Desarmà als voluntaris republicans de Riudecols i de El Perelló. En la batalla de la Pileta, el 8 de març de 1873,[1] fou ferit i mort d'un tret de bala.

L'estiu de 1873, Isidre Pàmies, Cercós amb la seva partida va recórrer el camp de Tarragona i el Priorat cobrant contribucions i enderrocant les fortificacions de Marsá. Baró, amb 400 homes, també operava al camp de Tarragona i Pancheta, amb 150 homes, al Bages.[2]

Per la seva banda, els liberals disposaven de les columnes de Picazo i Maturana, entre les províncies de Lleida i Tarragona escoltant combois, i un batalló del regiment d'Astúries.[2]

La batalla[modifica]

Els voluntaris lliberals de Reus volien atrapar la partida carlina dirigida per Isidre Pàmies, Cercós i van sortir cap a l'Albiol el 2 de setembre de 1873 sota el comandament del diputat Bové. Cercós se'n va assabentar, va agafar posicions a les altures i va rebutjar a trets als lliberals quan van arribar. Aquestos, sorpresos, es van desbandar i molts van morir i encara hagueren estat més si no hagués arribat la força anomenada Fijo de Ceuta des de Tarragona.

Conseqüències[modifica]

Isidre Pàmies, Cercós va morir pocs dies després en la batalla de Prades en combat contra el batalló de caçadors de Barcelona comandat pel tinent coronel Maturana, tot i la victòria carlina.[3]

Referències[modifica]

  1. Vallverdú i Martí, Robert. El Tercer Carlisme a les Comarques Meridionals de Catalunya, 1872-1876. Publicacions de l'Abbadia de Montserrat, 1997, p. 400. ISBN 8478267859. 
  2. 2,0 2,1 Cuerpo de estado mayor (1887):p.387
  3. «Isidre Pàmies i Borràs “Cercós”. El guerriller aleixarenc». Albiol.info. [Consulta: 4 gener 2013].

Bibliografia[modifica]