Combat de l'Albiol

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgCombat de l'Albiol
Tercera guerra carlina
Data 2 de setembre de 1873
Localitat l'Albiol
Resultat Victòria carlina
Combat de l'Albiol (Catalunya)
Combat de l'Albiol
Combat de l'Albiol
Coord.: 41° 15′ 13″ N, 1° 5′ 27″ E / 41.25361°N,1.09083°E / 41.25361; 1.09083
Bàndols
Carlins Carlins Primera República Espanyola Liberals
Comandants en cap
Carlins Isidre Pàmies, Cercós Primera República Espanyola diputat Bové

Combat de l'Albiol és el nom que porta una acció militar de la tercera guerra carlina.

Antecedents[modifica]

El general Francesc Vallès Roselló fou ferit en l'acció de la Pobla de Granadella i Francesc Tallada i Forcadell prengué el comandament de les seves forces, combatent contra els republicans a Margalef, Cardó i la Palma; féu una incursió a la província de Lleida, i malgrat veure's perseguit per quatre columnes enemigues, el 6 de desembre de 1872 a Móra d'Ebre i el 8 del mateix mes es presentà a l'Ermita de la Providència, entrant després a Montblanc i la Selva del Camp. Desarmà als voluntaris republicans de Riudecols i de El Perelló. En la batalla de la Pileta, el 8 de març de 1873,[1] fou ferit i mort d'un tret de bala.

L'estiu de 1873, Isidre Pàmies, Cercós amb la seva partida va recórrer el camp de Tarragona i el Priorat cobrant contribucions i enderrocant les fortificacions de Marsá. Baró, amb 400 homes, també operava al camp de Tarragona i Pancheta, amb 150 homes, al Bages.[2]

Per la seva banda, els liberals disposaven de les columnes de Picazo i Maturana, entre les províncies de Lleida i Tarragona escoltant combois, i un batalló del regiment d'Astúries.[2]

La batalla[modifica]

Els voluntaris lliberals de Reus volien atrapar la partida carlina dirigida per Isidre Pàmies, Cercós i van sortir cap a l'Albiol el 2 de setembre de 1873 sota el comandament del diputat Bové. Cercós se'n va assabentar, va agafar posicions a les altures i va rebutjar a trets als lliberals quan van arribar. Aquestos, sorpresos, es van desbandar i molts van morir i encara hagueren estat més si no hagués arribat la força anomenada Fijo de Ceuta des de Tarragona.

Conseqüències[modifica]

Isidre Pàmies, Cercós va morir pocs dies després en la batalla de Prades en combat contra el batalló de caçadors de Barcelona comandat pel tinent coronel Maturana, tot i la victòria carlina.[3]

Referències[modifica]

  1. Vallverdú i Martí, Robert. El Tercer Carlisme a les Comarques Meridionals de Catalunya, 1872-1876. Publicacions de l'Abbadia de Montserrat, 1997, p. 400. ISBN 8478267859. 
  2. 2,0 2,1 Cuerpo de estado mayor (1887):p.387
  3. «Isidre Pàmies i Borràs “Cercós”. El guerriller aleixarenc». Albiol.info. [Consulta: 4 gener 2013].

Bibliografia[modifica]