Assalt de Terrassa
| Tercera guerra carlina | |||
|---|---|---|---|
  Assalt de Terrassa Assalt de Terrassa (Catalunya) | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 22 de juliol de 1872 | ||
| Coordenades | 41° 36′ N, 2° 00′ E / 41.6°N,2°E | ||
| Lloc | Terrassa | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria liberal | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Front basconavarrè | |
Oroquieta - Mañaria - Amorebieta - Eraul - Udave - Montejurra (1873) - Portugalete - Bilbao (1874) - Somorrostro - San Pedro d'Abanto - Galdames - Abárzuza - Monte Muru - Lácar - Sierra de Izco - Oricáin - Ermita de la Trinidad de Lumbier - Oteiza - Montejurra (1876) - Monte Azcue - Peña Plata - Achallar | |
Front català | |
Terrassa - La Pobla de Granadella - La Pileta - La Gleva - Oristà - L'Albiol - Prades - Puigcerdà (1873) - Alpens - Igualada - Vidrà - Tortellà - Argelaguer - Olot - Castelló - Puigcerdà (1874) - Prats de Lluçanès - columna Moya - Hostal de la Corda - Granollers - Cervera | |
Front del Maestrat | |
L'Assalt de Terrassa fou un conflicte armat que enfrontà les tropes carlines i les liberals el 22 de juliol de 1872 a Terrassa, en el marc de la Tercera Guerra Carlina.
Antecedents[modifica]
Joan Castells, que havia estat detingut després del destronament d'Isabel II d'Espanya i empresonat al castell de Montjuïc, fou alliberat en 6 d'abril de 1872, aixecant-se immediatament i formant una partida de 500 homes,[1] els primers de llençar-se al carrer per defensar la causa de Carles VII, i Joan Castells fou nomenat capità general dels carlins a la província de Barcelona. Després del desastre d'Oroquieta, els carlistes basco-navarresos es van rendir i el pretendent va haver de tornar a fugir a França i després d'això els únics que mantenien la causa carlina armada a Espanya eren els catalans.
Els objectius dels carlins eren hostilitzar les forces de l'ordre i les poblacions fidels al govern, dificultar les comunicacions i imposar la seva legalitat, recaptar fons per al seu manteniment,[2] amb dos tipus de partides, les de reduït nombre i que es dediquen a hostilitzar les petites poblacions, efectuant baixades al pla i evitant l'enfrontament directe amb l'exèrcit o milícies, i les de contingents més nombrosos, que, al comandament de personatges com Martí Miret, Joan Castells o Francesc Savalls, recorren el Principat i són reforçades ocasionalment per les partides «locals» citades anteriorment, de fins a dos mil, però el més freqüent que les partides fossin d'alguns centenars d'homes.[3]
L'assalt[modifica]
El 22 de juliol de 1872 una partida de 500 carlins encapçalada per Joan Castells va arribar en tren[4] i va atacar Terrassa per recaptar la contribució de la vila a l'esforç de guerra, però les autoritats es van negar al pagament i en l'assalt a l'ajuntament, en el que van obtenir un botí de sis-centes pessetes, els assaltants van perdre set homes i els defensors, dos.[5]
Conseqüències[modifica]
Després de la campanya de recaptació de l'estiu el 1872, que inclogué el fracàs de l'assalt de Terrassa,[5] el pretendent carlí Carles VIII impulsà la lluita a Catalunya enviant-hi el seu germà Alfons Carles de Borbó provinent del Vallespir, que va entrar a Catalunya el 30 de desembre, per trobar-se amb Francesc Savalls al santuari de Finestres el 8 de gener de 1873. Un cop al país va destituir el general Joan Castells, comandant general de la Província de Barcelona, nomenant Jeroni Galceran com a comandant en cap de la Província de Barcelona,[6] i que havia estat ferit a Santa Pau el 10 de gener.[7]
El 27 de gener tot l'exèrcit carlí de la província de Barcelona es reuní a Moià des del Penedès,[8] a les ordres de Jeroni Galceran, juntament amb altres cabdills com Vila de Prat, Masachs, Camps o el mateix Miret. En total sumaven 1.000 homes i 50 cavalls.
Referències[modifica]
- ↑ Clemente, José Carlos. Seis estudios sobre el Carlismo. Huerga y Fierro Editores, 1999, p. 54. ISBN 8483741520.
- ↑ Sanllehí (2001):p.145
- ↑ Sanllehí (2001):p.146
- ↑ Canyameres i Casamada, Ferran. . Ferran Canyameres i Casamada, 1961, p. 222.
- ↑ 5,0 5,1 Sanllehí i Bitrià, Enric «Què volien aconseguir els carlins el 22 de juliol de 1872?». Terme, n.17, 2002, p.79 [Consulta: 1r gener 2013].
- ↑ Abellan (2006):p.583
- ↑ Roma, Juan Maria. Recuerdo del Aplech de Vinyolas. Album de Homenaje a Don Jerónimo Galcerán. Biblioteca tradicionalista, 1912.
- ↑ Cuerpo de estado mayor (1887):p.34-35
Bibliografia[modifica]
- Abellan i Manonellas, Joan Anton «Els Galceran: Una nissaga carlina de Prats de Lluçanès». Ausa, vol.22, n.158, 2006.
- Sanllehí i Bitrià, Enric «L'impacte de la tercera guerra carlina a Terrassa». Terme, n.16, 2001, p.145-158 [Consulta: 1r gener 2013].
- Narración militar de la guerra carlista de 1869 a 1876 (en castellà). El cuerpo de estado mayor del ejército, 1887.