Assalt de Terrassa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgAssalt de Terrassa
Tercera guerra carlina
Data 22 de juliol de 1872
Localitat Terrassa
Resultat Victòria liberal
Assalt de Terrassa (Catalunya)
Assalt de Terrassa
Assalt de Terrassa
Coord.: 41° 33′ 40″ N, 2° 0′ 29″ E / 41.56111°N,2.00806°E / 41.56111; 2.00806
Bàndols
Carlins Carlins Primera República Espanyola Liberals
Comandants en cap
Carlins Joan Castells
Forces
500 Desconegudes
Baixes
7 2

L'Assalt de Terrassa fou un conflicte armat que enfrontà les tropes carlines i les liberals el 22 de juliol de 1872 a Terrassa, en el marc de la Tercera Guerra Carlina.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Joan Castells, que havia estat detingut després del destronament d'Isabel II d'Espanya i empresonat al castell de Montjuïc, fou alliberat en 6 d'abril de 1872, aixecant-se immediatament i formant una partida de 500 homes,[1] els primers de llençar-se al carrer per defensar la causa de Carles VII, i Joan Castells fou nomenat capità general dels carlins a la província de Barcelona. Després del desastre d'Oroquieta, els carlistes basco-navarresos es van rendir i el pretendent va haver de tornar a fugir a França i després d'això els únics que mantenien la causa carlina armada a Espanya eren els catalans.

Els objectius dels carlins eren hostilitzar les forces de l'ordre i les poblacions fidels al govern, dificultar les comunicacions i imposar la seva legalitat, recaptar fons per al seu manteniment,[2] amb dos tipus de partides, les de reduït nombre i que es dediquen a hostilitzar les petites poblacions, efectuant baixades al pla i evitant l'enfrontament directe amb l'exèrcit o milícies, i les de contingents més nombrosos, que, al comandament de personatges com Martí Miret, Joan Castells o Francesc Savalls, recorren el Principat i són reforçades ocasionalment per les partides «locals» citades anteriorment, de fins a dos mil, però el més freqüent que les partides fossin d'alguns centenars d'homes.[3]

L'assalt[modifica | modifica el codi]

El 22 de juliol de 1872 una partida de 500 carlins encapçalada per Joan Castells va arribar en tren[4] i va atacar Terrassa per recaptar la contribució de la vila a l'esforç de guerra, però les autoritats es van negar al pagament i en l'assalt a l'ajuntament, en el que van obtenir un botí de sis-centes pessetes, els assaltants van perdre set homes i els defensors, dos.[5]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Després de la campanya de recaptació de l'estiu el 1872, que inclogué el fracàs de l'assalt de Terrassa,[5] el pretendent carlí Carles VIII impulsà la lluita a Catalunya enviant-hi el seu germà Alfons Carles de Borbó provinent del Vallespir, que va entrar a Catalunya el 30 de desembre, per trobar-se amb Francesc Savalls al santuari de Finestres el 8 de gener de 1873. Un cop al país va destituir el general Joan Castells, comandant general de la Província de Barcelona, nomenant Jeroni Galceran com a comandant en cap de la Província de Barcelona,[6] i que havia estat ferit a Santa Pau el 10 de gener.[7]

El 27 de gener tot l'exèrcit carlí de la província de Barcelona es reuní a Moià des del Penedès,[8] a les ordres de Jeroni Galceran, juntament amb altres cabdills com Vila de Prat, Masachs, Camps o el mateix Miret. En total sumaven 1.000 homes i 50 cavalls.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Clemente, José Carlos. Seis estudios sobre el Carlismo. Huerga y Fierro Editores, 1999, p. 54. ISBN 8483741520. 
  2. Sanllehí (2001):p.145
  3. Sanllehí (2001):p.146
  4. Canyameres i Casamada, Ferran. . Ferran Canyameres i Casamada, 1961, p. 222. 
  5. 5,0 5,1 Sanllehí i Bitrià, Enric «Què volien aconseguir els carlins el 22 de juliol de 1872?». Terme, n.17, 2002, p.79 [Consulta: 1 gener 2013].
  6. Abellan (2006):p.583
  7. Roma, Juan Maria. Recuerdo del Aplech de Vinyolas. Album de Homenaje a Don Jerónimo Galcerán. Biblioteca tradicionalista, 1912. 
  8. Cuerpo de estado mayor (1887):p.34-35

Bibliografia[modifica | modifica el codi]