Acció d'Alpens

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Batalla d'Alpens)
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla d'Alpens
Tercera guerra carlina
Data 9 de juliol de 1873
Localitat Alpens
Resultat Victòria carlina
Batalla d'Alpens (Catalunya)
Batalla d'Alpens
Batalla d'Alpens
Coord.: 42° 7′ 14″ N, 2° 6′ 8″ E / 42.12056°N,2.10222°E / 42.12056; 2.10222
Bàndols
Carlins Carlins Primera República Espanyola Liberals
Comandants en cap
Carlins Alfons Carles de Borbó

Carlins Francesc Savalls i Massot

Primera República Espanyola Josep Cabrinetty i Cladera
Forces
1.000 aprox. 1.200 soldats, 2 canons i 40 cavalls
Baixes
900 presoners

L'acció d'Alpens fou un fet d'armes de la Tercera guerra carlina, per la qual les forces carlines de l'Infant Alfons i de Savalls derrotaren la columna republicana del brigadier Cabrinetty, que hi perdé la vida, els dies 9 i 10 de juliol del 1873. Com a conseqüència de l'acció, el poble d'Alpens fou pres per la facció.

Transcurs de la batalla[modifica]

A l'entorn d'Alpens, els carlins havien aplegat forces de les partides de Savalls, Huguet, Camps, Miret i d'altres. En total sumaven un miler de combatents. Unitats experimentades i coneixedores del terreny. Els carlins varen situar tiradors d'elit al campanar de la població.

Els lliberals van arribar al poble cap a les vuit del vespre. Cabrinetty no sospitava l'emboscada i morí en els primers intercanvis de trets. Les tropes republicanes varen plantar cara sense comandament durant vuit hores en plena nit. Duríssims combats que van deixar més d'un centenar de morts, la majoria lliberals, al so dels valsos i les marxes militars interpretades per un grup de músics carlins. Alguns republicans varen poder escapar, però els carlins feren presoners 900 soldats. També aconseguiren un abundant botí, en armes, munició i 10.000 duros.[1]

Bibliografia[modifica]

  • de Portugal, Maria de les Neus. Mis Memorias. Sobre nuestra campaña en Cataluña en 1872 y 1873 y en el Centro en 1874. Primera parte, de 21 Abril 1872 a 31 Agosto 1873 (en castellà). Madrid: Espasa-Calpe, S. A., 1934. 

Referències[modifica]

  1. HISTÒRIA MILITAR DE CATALUNYA (VOL. IV): TEMPS DE REVOLTA (en català). Barcelona: Rafael Dalmau, 2004, p. 142. ISBN 9788423206735.