Guerra otomano-mameluca (1515-1517)
| Ottoman wars in the Near East | |||
|---|---|---|---|
 Outline of the Ottoman Empire, from the Theatro d'el Orbe de la Tierra de Abraham Ortelius, Anvers, 1602, updated from the 1570 edition | |||
| Tipus | conflicte  | ||
| Data | 1516 – 22 January 1517 | ||
| Lloc | Anatolia, Levant, Egypt (region) | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
La guerra Otomano-Mameluca de 1516-1517 va ser el segon gran conflicte entre el sultanat Mamluk fundat a Egipte i l' imperi otomà, que va provocar la caiguda del sultanat de Mamluk i la incorporació del Llevant, Egipte i el Hejaz com a províncies de l'Imperi Otomà.[1] La guerra va transformar l'Imperi Otomà d'un regne als marges del món islàmic, situat principalment a Anatòlia i els Balcans, a un enorme imperi que abastava gran part de les terres tradicionals de l'islam, incloses les ciutats de la Meca, El Caire, Damasc i Alep . Malgrat aquesta expansió, la seu del poder polític de l'imperi va romandre a Constantinoble .[2]
Antecedents[modifica]
La relació entre els otomans i els mamelucs havia estat adversària des de la caiguda de Constantinoble als otomans el 1453; tots dos estats van apostar pel control del comerç d'espècies i els otomans aspiraven a acabar amb el control de les ciutats sants de l' islam .[3] Un conflicte anterior, que va durar del 1485 al 1491, va provocar una aturada.
Cap al 1516, els otomans estaven lliures d'altres preocupacions: el sultà Selim I acabava de vèncer als perses safavides a la batalla de Chaldiran el 1514 [2] i va girar tota la seva força contra els mamelucs, que governaven a Síria i Egipte, per completar la Conquesta otomana de l' Orient Mitjà .
Operacions[modifica]
La guerra va consistir en diverses batalles. L'exèrcit de Mamluk era més aviat tradicional, principalment consistent en la cavalleria amb arcs i fletxes, mentre que l'exèrcit otomà, i sobretot els Genissers, era força modern, utilitzant arquebusos.[4] Els mamelucs es van mantenir orgullosos de la seva tradició i van tendir a prescindir de l'ús d'armes de foc.[5][6]
Operacions en el Levant (1516)[modifica]
Els otomans van capturar per primera vegada la ciutat de Diyarbekir, al sud-est d' Anatòlia .[2] La batalla de Marj Dabiq (24 d'agost de 1516) va ser decisiva, i el governant mameluc Kansuh al-Ghuri va ser assassinat. Aparentment els otomans van superar els mamelucs amb un factor de 3 a 1. Síria va caure sota el domini dels otomans amb aquesta única batalla.[6]
La batalla de Yaunis Khan va tenir lloc a prop de Gaza (28 d'octubre de 1516) i va tornar a ser una derrota per als mamelucs.
Operacions dins Egipte (1517)[modifica]
El successor d'Al-Ghuri com a sultà Mamluk, la badia de Tuman, va reclutar frenèticament tropes de diverses classes de la societat i beduins, i va intentar dotar als seus exèrcits d'alguna quantitat de canons i armes de foc, però tot a l'últim minut i a escala limitada.[5][6] Finalment, a la porta del Caire, va tenir lloc la batalla de Ridaniya (24 de gener de 1517), en què el comandant otomà Hadım Sinan Pasha va perdre la vida.[7] En aquesta batalla, Selim I i Tuman Bay es van enfrontar. Les armes de foc i els canons desplegats per la badia de Tuman van resultar ser gairebé inútils, ja que els otomans van gestionar un atac des de la part posterior.
La campanya havia estat recolzada per una flota d'uns 100 vaixells que van subministrar les tropes durant la seva campanya cap al sud.[8]
Pocs dies després, els otomans van capturar i saquejar el Caire,[6] capturant el califa Al-Mutawakkil III .[9] Tuman Bay va reagrupar les seves tropes a Gizeh, on finalment va ser capturat i penjat a la porta del Caire.[10][2]
Com a conseqüència, el Sharif de la Meca també es va sotmetre als otomans, situant les ciutats santes de la Meca i Medina sota el domini otomà.[2] El poder otomà es va estendre fins a la zona sud del mar Roig, tot i que el control del Iemen va romandre parcial i esporàdic.
Conseqüències[modifica]
La cultura i l'organització social de Mamluk van persistir a nivell regional i la contractació i l'educació de soldats “esclaus” de Mamluk van continuar, però el governant d'Egipte era un governador otomà protegit per una milícia otomana.[2][11] La caiguda del sultanat de Mamluk va posar fi a la guerra naval portuguesa-mameluca, però els otomans es van fer càrrec dels intents d'aturar l'expansió portuguesa a l' oceà Índic .
La conquesta de l'Imperi Mamluk també va obrir els territoris d' Àfrica als otomans. Durant el segle XVI, la potència otomana es va expandir encara més a l'oest del Caire, per les costes del nord d'Àfrica. El corsari Hayreddin Barbarossa va establir una base a Algèria i més tard va assolir la Conquesta de Tunis el 1534.[2]
Després de la seva captura al Caire, el califa Al-Mutawakkil III va ser portat a Constantinoble, on finalment va cedir el seu càrrec com a califa al successor de Selim, Suleiman el Magnífic .[10] Això va establir el Califat Otomà, amb el sultà com a cap, transferint així l'autoritat religiosa del Caire al tron otomà.[9]
El Caire va romandre en mans otomanes fins a la conquesta egípcia francesa del 1798, quan Napoleó I va reclamar eliminar els mamelucs.[12]
Altres guerres otomanes[modifica]
- Guerra otomana-mameluca (1485-1491)
- Guerres otomanes a Àfrica
- Guerres otomanes al Pròxim Orient
- Història de l'Egipte otomà
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Dictionary of Battles and Sieges by Tony Jaques xxxiv
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 The Ottoman Empire: A Short History by Saraiya Faroqhi p.60ff
- ↑ Ottoman seapower and Levantine diplomacy in the age of discovery by Palmira Johnson Brummett p.52ff
- ↑ Daily Life in Ancient and Modern Cairo by Joan D. Barghusen, Bob Moulder p.41
- ↑ 5,0 5,1 Firearms: A Global History to 1700 by Kenneth Warren Chase p.104
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 The Cambridge History of Egypt by M. W. Daly,Carl F. Petry p.498ff
- ↑ E. J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913–1936 by Martijn Theodoor Houtsma p.432
- ↑ Ottoman Seapower and Levantine Diplomacy in the age of discovery by Palmira Johnson Brummett p.110
- ↑ 9,0 9,1 Drews, Robert. «Chapter Thirty – The Ottoman Empire, Judaism, and Eastern Europe to 1648». A: Coursebook: Judaism, Christianity and Islam, to the Beginnings of Modern Civilization. Vanderbilt University, agost 2011.
- ↑ 10,0 10,1 Muir, William. The Mameluke; Or, Slave Dynasty of Egypt, 1260–1517, A. D.. Smith, Elder, 1896, p. 207–13.
- ↑ Islamic Monuments in Cairo: The Practical Guide by Caroline Williams p.6
- ↑ Cairo by André Raymond p.189