Conrad Molgosa i Planas

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaConrad Molgosa i Planas
Biografia
Naixement 1883
Barcelona
Mort 25 agost 1917 (33/34 anys)
Activitat
Ocupació Empresari i compositor
Modifica les dades a Wikidata

Conrad Molgosa i Planas (1883 - Barcelona, 25 d'agost[1] del 1917) va ser un músic català.

Biografia[modifica]

De família d'artistes (el seu pare[2] Josep Oriol Molgosa i Valls va ser dramaturg i poeta, el seu oncle Jaume va ser actor i dramaturg, i el seu germà Ramon Molgosa i Planas va ser músic), estudià música al Conservatori del Liceu (violí, 1898; teoria i tècnica musical 1899) i exercí com a instrumentista, compositor, professor i director d'orquestra. El 1905[3] s'anunciava com a professor de solfeig, piano, violí i teoria musical a Barcelona. Amb Miquel Torres dirigia el 1910 una companyia de sarsuela, opereta i òpera espanyola que actuava al Teatre Principal. Formà part com a "mestre concertador"[4] de la companyia de sarsuela de Josep Bergés, que el 1914 portà la Maruxa d'Amadeu Vives al barceloní teatre Novetats i la representava encara el 1916 (La Vanguardia 7.8.1916[5]). El 1915 debutà[6] al teatre Tívoli de Barcelona com a director d'orquestra.

Com a compositor es distingí per un parell de revistes musicals, l'èxit[7] ¡Hip! ¡Hip! Barcelona, amb més de cent representacions el 1909, i Ohé! Ohé! Miss Flory ó el Rey de la Gutapercha, el 1910, ambdues amb lletra d'Alejandro Soler i de Josep Maria Jordá, i música de Molgosa i Lluís Bonell. També va ser autor de peces de ball, cançons i una sardana.

El seu germà, Ramon Molgosa i Planas (ca 1875 - després[8] de gener del 1925) va ser músic compositor. Fou autor de Adorador, tango criollo, per a veu i piano, amb lletra i música seva; La deliciosa, mazurka (1893)[9] per a piano; Flor o mujer, vals-serenata, per a veu i piano; La pandereta, jota (1894), per a banda; Paquita, mazurka (1895), per a banda; Las subsistencias, cuplet (1921). Se li podrien atribuir, amb dubtes, peces que s'interpretaren pel 1925-1926: A Pernambuco, pericón, España, pasodoble militar, Gran Goal, fox-trot, Meneítos, fox-trot i Y suena el clarín, marcha.

Obres[modifica]

[10]

  • ¡¡A solas!!, lamentación (1901), per a veu i piano
  • Amorosa (1903), per a veu i piano[11]
  • La Cenicienta, o el zapatito de cristal, pantomima infantil (1917)[12]
  • Confidencia, walz (1901), per a piano
  • La corretjola (1902), cançó coral amb lletra de Leopold Negre[13]
  • Enyorança (1906), sardana[14]
  • ¡Hip! ¡hip! Barcelona, o, Atracción de forasteros, pasatiempo en un prólogo y siete cuadros (1909)[15][16]
  • Lamentació (1902), per a veu i piano[17]
  • ¡Morta!... (1902), cançó amb lletra de Josep Maria Navarro Porcel[18]
  • Ohé! Ohé! Miss Flory ó el Rey de la Gutapercha, viaje revista en dos actos y diez cuadros[19]
  • Orfa (1903), cançó per a veu i piano amb lletra i música d'en Molgosa
  • Recuerdo, mazurka, per a piano
  • Rêverie de Cenicienta, per a veu i piano, lletra de Salvador Vilaregut
  • Rhytmique, fox-trot[20]

Notes i referències[modifica]

  1. «Necrològica». La Vanguardia, 26-08-1917, pàg. 2.
    "Ha mort en aquesta ciutat el conegut director d'orquestra don Conrat Molgosa" «Necrològica». La Veu de Catalunya, núm. 6574, 26-08-1917, pàg. 5.
  2. "...el jove Conrat Molgosa (fill del Oriol Molgosa del Tívoli)..." ( «Festival de Sardanas». La Veu de Catalunya, 2668, 19-09-1906, pàg. 3.)
  3. «[anuncio]». La Vanguardia, 26-09-1905, pàg. 2.
  4. «Els teatres barcelonins: obertura de la temporada». El Teatre Català, 134, 19-09-1914, pàg. 617-618.
  5. «Fiesta benéfica, "Maruxa" en el parque Güell». La Vanguardia, 07-08-1916, pàg. 7.
  6. «D'espectacles». La Veu de Catalunya, 5886, 22-09-1915, pàg. 2.
  7. «Teatro del Tívoli». Almanaque del Diario de Barcelona para el año 1910, pàg. 197.
  8. «Necrològica de la seva mare, del 3.2.1925». [Consulta: 1 desembre del 2013].
  9. "La deliciosa, original del ja reputat compositor D. Ramon Molgosa, fill del nostre amich lo laboriós representant del Teatro Tívolí, D. Joseph Oriol" ( «Bibliografia». La Tomasa, 06-10-1893.)
  10. «Obres de Conrad Molgosa al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes». [Consulta: 1 novembre del 2013].
  11. Va ser presentada al «Certamen literari musical de "La Violeta" de Vilafranca». La Veu de Catalunya, núm.1648, 25-08-1903, pàg. 4.
  12. «Inventario Archivo Musical Central, Banda La Primitiva d'Alcoi» (en castellà). [Consulta: 1 desembre del 2013].
  13. «Noticias de Barcelona». La Veu de Catalunya, núm. 1322, 19-09-1902, pàg. 4.
  14. «Sardanes de Conrad Molgosa al web Boig per la sardana». [Consulta: 1 desembre del 2013].
  15. Soler, (lletra); Jordá, (lletra); Molgosa, (música); Oliva, (música). ¡Hip! ¡hip! Barcelona, o, Atracción de forasteros, pasatiempo en un prólogo y siete cuadros. Barcelona: Imprenta Inglesa, 1909. 
  16. L'obra va ser reposada al 1935 ( «Escenaris». La Publicitat, 30-07-1935, pàg. 6.)
  17. «Notas d'Art». Catalunya artística, núm. 85, 23-01-1902, pàg. 65.
  18. En publicar el text de la poesia, s'indicà que en Conrad Molgosa li havia posat música ( «¡Morta!...». Catalunya artística, núm 129, 04-12-1902, pàg. 783.)
  19. Jordá, (lletra); Soler, (lletra); Molgosa, (música); Oliva, (música); Barberá, (música). Ohé! Ohé! Miss Flory ó el Rey de la Gutapercha, viaje revista en dos actos y diez cuadros. Barcelona: Imprenta Inglesa de José Palou Benet, 1910. 
  20. Rhytmique va ser publicada al número 18 de El Cine, revista popular ilustrada de 1917 («Catàleg de la biblioteca de la Fundación Joaquín Díaz» (en castellà). [Consulta: 1 desembre del 2013].)