Constança d'Hongria
Nom original | (hu) Magyarországi Konstancia |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 17 febrer 1180 Esztergom (Hongria) |
Mort | 6 desembre 1240 (60 anys) Předklášteří (Txèquia) |
Sepultura | Porta coeli Convent (en) |
Activitat | |
Ocupació | Reina consort |
Altres | |
Títol | Reina Reina consort |
Família | Dinastia Árpád |
Cònjuge | Ottokar I (1198 (Gregorià)–) |
Fills | Vratislav of Bohemia, Judith de Bohèmia, Anna de Bohèmia, Venceslau I de Bohèmia, Vladislaus, Margrave of Moravia, Přemyslid, Margrave of Moravia, Agnès de Bohèmia, Guglielma de Bohême (discutit) |
Pares | Béla III d'Hongria i Agnès d'Antioquia |
Germans | Margarida d'Hongria Andreu II d'Hongria Emeric I d'Hongria |
Constança d'Hongria (ca. 1180 - 6 de desembre del 1240) va ser la segona reina consort d'Ottokar I de Bohèmia.[1]
Família
[modifica]Constança era filla de Béla III d'Hongria[2] i de la seva primera esposa Agnès d'Antioquia. Entre els seus germans grans hi havia Emeric I d'Hongria, Margarida d'Hongria i Andreu II d'Hongria.
Matrimoni i fills
[modifica]El 1199, Ottokar I es va divorciar de la seva primera esposa, Adelaida de Meissen, per motius de consanguinitat. Es va casar amb Constança més tard el mateix any.[2] Juntament amb Ottokar, va tenir nou fills.[2]
La reina Constança es nota regularment com a condonadora amb el seu marit en diversos documents del seu regnat. També es registren les seves peticions al seu marit per a diferents donacions. Es considera que va vendre la ciutat de Boleráz al seu nebot Béla IV d'Hongria. L'any 1247, Béla va conferir aquesta ciutat a les monges de Trnava. Es considera un document fals una epístola per la qual Constança suposadament atorga la llibertat a les ciutats de Břeclav i Olomouc. La mateixa epístola concedeix terres a Ostrovany al monestir de Sant Esteve de Hradište. Una altra epístola té la reina instal·lant "honorables homes teutons" (viros honestos Theutunicos) a la ciutat d'Hodonín i també es considera una falsificació.[3] El 1230, Ottokar I va morir i el seu fill Venceslau I el va succeir. Constança va sobreviure al seu marit una dècada.
El 1231, el papa Gregori IX va posar la reina Constança i les seves possessions de dot sota la protecció de la Santa Seu. La seva carta a Constança aclareix que aquestes possessions inclouen les províncies de Břeclav (Brecyzlaviensem), Pribyslavice (Pribizlavensem), Dolni Kunice (Conowizensem), Godens (Godeninensem), Bzenec (Bisenzensem) i Budějovice (Budegewizensem).[4] El 1232, Constança va fundar el claustre Porta Coeli prop de Tišnov i s'hi va retirar com a monja. Va morir dins del Claustre.
Fills
[modifica]- Vratislav (c. 1200 - abans de 1209)
- Judith (c. 1202 - 2 de juny de 1230), que es va casar amb Bernat de Caríntia
- Anna (c. 1204 - 23 de juny de 1265), que es va casar amb Enric II el Pietós, duc de Breslau
- Agnès, es pensa que va morir jove
- Venceslau I de Bohèmia (c. 1205 - 23 de setembre de 1253)
- Vladislau, marcgravi de Moràvia (1207 - 10 de febrer de 1228)
- Přemysl, marcgravi de Moràvia (1209 - 16 d'octubre de 1239), que es va casar amb Margarida, filla Otó II, duc de Merania, i Beatriu II, comtessa de Borgonya.
- Božena (Wilhelmina) (1210 – 24 d'octubre de 1281)
- Agnès (20 de gener de 1211 - 6 de març de 1282), mare superiora de les monges franciscanes clarisses de Praga.
Referències
[modifica]- ↑ Sara Ritchey, Holy Matter: Changing Perceptions of the Material World in Late Medieval Christianity, (Cornell University Press, 2014), 101.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Earenfight 2013, p. 175.
- ↑ Women's Biography: Constance of Hungary". Archived from the original on 21 December 2016. Retrieved 21 August 2008.
- ↑ 1231 Letter from Gregory IX to Constance of Hungary". Archived from the original on 3 September 2014. Retrieved 21 August 2008.
Bibliografia
[modifica]- Earenfight, Theresa (2013)/https://books.google.cat/books?id=GD4dBQAAQBAJ&redir_esc=y/Palgrave Macmillan. ISBN 978-1137303929.
Constança d'Hongria Nascut: 1180? Mort: 6 Desembre 1240
| ||
Vacant Últim títol en mans de Adelaide of Meissen
|
Reina consort de Bohèmia 1199–1230 |
Succeït per: Kunigunde of Hohenstaufen |