Vés al contingut

Constança d'Hongria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaConstança d'Hongria

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hu) Magyarországi Konstancia Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 febrer 1180 Modifica el valor a Wikidata
Esztergom (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 desembre 1240 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Předklášteří (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPorta coeli Convent (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióReina consort
Altres
TítolReina
Reina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Árpád Modifica el valor a Wikidata
CònjugeOttokar I (1198 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsVratislav of Bohemia, Judith de Bohèmia, Anna de Bohèmia, Venceslau I de Bohèmia, Vladislaus, Margrave of Moravia, Přemyslid, Margrave of Moravia, Agnès de Bohèmia, Guglielma de Bohême (discutit) Modifica el valor a Wikidata
ParesBéla III d'Hongria Modifica el valor a Wikidata  i Agnès d'Antioquia Modifica el valor a Wikidata
GermansMargarida d'Hongria
Andreu II d'Hongria
Emeric I d'Hongria Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 130995819 Modifica el valor a Wikidata

Constança d'Hongria (ca. 1180 - 6 de desembre del 1240) va ser la segona reina consort d'Ottokar I de Bohèmia.[1]

Família

[modifica]

Constança era filla de Béla III d'Hongria[2] i de la seva primera esposa Agnès d'Antioquia. Entre els seus germans grans hi havia Emeric I d'Hongria, Margarida d'Hongria i Andreu II d'Hongria.

Matrimoni i fills

[modifica]

El 1199, Ottokar I es va divorciar de la seva primera esposa, Adelaida de Meissen, per motius de consanguinitat. Es va casar amb Constança més tard el mateix any.[2] Juntament amb Ottokar, va tenir nou fills.[2]

La reina Constança es nota regularment com a condonadora amb el seu marit en diversos documents del seu regnat. També es registren les seves peticions al seu marit per a diferents donacions. Es considera que va vendre la ciutat de Boleráz al seu nebot Béla IV d'Hongria. L'any 1247, Béla va conferir aquesta ciutat a les monges de Trnava. Es considera un document fals una epístola per la qual Constança suposadament atorga la llibertat a les ciutats de Břeclav i Olomouc. La mateixa epístola concedeix terres a Ostrovany al monestir de Sant Esteve de Hradište. Una altra epístola té la reina instal·lant "honorables homes teutons" (viros honestos Theutunicos) a la ciutat d'Hodonín i també es considera una falsificació.[3] El 1230, Ottokar I va morir i el seu fill Venceslau I el va succeir. Constança va sobreviure al seu marit una dècada.

El 1231, el papa Gregori IX va posar la reina Constança i les seves possessions de dot sota la protecció de la Santa Seu. La seva carta a Constança aclareix que aquestes possessions inclouen les províncies de Břeclav (Brecyzlaviensem), Pribyslavice (Pribizlavensem), Dolni Kunice (Conowizensem), Godens (Godeninensem), Bzenec (Bisenzensem) i Budějovice (Budegewizensem).[4] El 1232, Constança va fundar el claustre Porta Coeli prop de Tišnov i s'hi va retirar com a monja. Va morir dins del Claustre.

Fills

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Sara Ritchey, Holy Matter: Changing Perceptions of the Material World in Late Medieval Christianity, (Cornell University Press, 2014), 101.
  2. 2,0 2,1 2,2 Earenfight 2013, p. 175.
  3. Women's Biography: Constance of Hungary". Archived from the original on 21 December 2016. Retrieved 21 August 2008.
  4. 1231 Letter from Gregory IX to Constance of Hungary". Archived from the original on 3 September 2014. Retrieved 21 August 2008.

Bibliografia

[modifica]
Constança d'Hongria
Nascut: 1180? Mort: 6 Desembre 1240

Plantilla:S-roy

Vacant
Últim títol en mans de
Adelaide of Meissen
Reina consort de Bohèmia
1199–1230
Succeït per:
Kunigunde of Hohenstaufen