Crònica universal del Principat de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llibreCrònica universal del Principat de Catalunya
CrònicaUniversal.jpg
Tipus llibre
Fitxa tècnica
Autor Jeroni Pujades
Llengua català i castellà
Detalls de l'obra
Gènere crònica
Modifica dades a Wikidata

Crònica universal del Principat de Catalunya: obra historiogràfica sobre la història general de Catalunya des de l'antiguitat fins a la mort del comte Ramon Berenguer IV (1162) escrita per Jeroni Pujades. La primera part de l'obra, fins a la invasió sarraïna, fou escrita en català i, acabada el 1606, fou publicada el 1609; la segona fou escrita en castellà i restà inèdita i sense revisar.[1]

Pujades destinà bona part dels seus esforços intel·lectuals a donar al Principat d'una història general i completa d'aquest. La seva Crònica esdevé molt ambiciosa pel que respecta a temàtica i fonts utilitzades. El primer volum, escrit en català, veié la llum l'any 1609 gràcies al suport econòmic del Consell de Barcelona. L'obra fou escrita entre els anys 1601 i 1604, segons refereix el propi Pujades, i l’edició no arribà al carrer fins a l’any 1610.[2]

L'obra destaca per la utilització exhaustiva de les fonts que disposava Pujades, al final de l'obra Pujades detalla una «Taula dels escriptors i autors, dels quals es estada treta la present obra», on s'hi citen, entre altres: Ambrosio de Morales, Diego de Valera, Florián de Ocampo, Jerónimo de Blancas, Jerónimo de Zurita, Vaseo, Sículo, Lluís Pons d’Icart, Beuter, Pedro de Medina, Mariana, Garibay, Rodrigo Ximénez de Rada i Damián de Goes.[2]

Així mateix Pujades empra l'epigrafia i la numismàtica per a l'elaboració de l'obra.

El primer volum de la crònica comprèn des de la creació del món fins a l’any 714. Cal atribuir a Pujades la noció del pacte entre els catalans i els carolingis.[2]

La segona i tercera parts tingueren una sort ben diferent. Pujades les escriví en castellà i restaren inèdites. Al llarg de la Guerra dels Segadors se les apropià Pierre de Marca. En feu ús per a l'elaboració de la seva Marca Hispanica, tot i no citar-ne mai la procedència.[2]

Va ser consultada per il·lustrats catalans com Pau Ignasi de Dalmases (que les va localitzar el 1698, a la biblioteca de l’arquebisbe de Rouen[1]) i Josep de Taverner (que la va copiar entre el 1715 i el 1720 a la Biblioteca Reial de París, on havia estat traslladada el 1702.[1])

Per a l’elaboració d’aquestes dues parts Pujades va aplegar una gran quantitat de documents d’arxiu del Principat, del Rosselló i del Llenguadoc. Aquests documents, copiats en tres volums, són coneguts amb el nom de Flosculi i actualment es troben a la Biblioteca Nacional de França (fons Étienne Baluze números 234, 238 i 239).[2]

Una traducció castellana fragmentària i força defectuosa de la primera part fou publicada el 1777 per Pedro Angel de Tarazona en el seu Semanario curioso, historico, erudito, comercial, publico y economico el blason de Cataluña publicat cap al 1780. Finalment, entre el 1829 i el 1832, Torres i Amat, Albert Pujol i Pròsper de Bofarull publicaren la totalitat de l’obra en castellà, després d’haver revisat i completat la traducció de Tarazona.[1]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]