Vés al contingut

Cromatita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb la cromitita, una roca ígnia..
Infotaula de mineralCromatita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCa[CrO₄]
EpònimCromat Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMa'ale Adumim, formació d'Hatrurim, Cisjordània, Palestina
Classificació
Categoriasulfats > cromats
Nickel-Strunz 10a ed.7.FA.10
Nickel-Strunz 9a ed.7.FA.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/E.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana35.3.2.1
Heys27.2.3
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 7,242Å; c = 6,290Å;
Grup puntual4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Colorgroc
Exfoliacióno observada
Fracturaconcoidal
Lluïssormat, terrosa
Color de la ratllagroc
Diafanitattranslúcida
Densitat3,142 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,810 a 1,850 nε = 1,840 a 1,880
Birefringènciaδ = 0,030
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1967 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1963
SímbolCrm Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La cromatita és un mineral de la classe dels sulfats. Va rebre el seu nom l'any 1963 per F. J. Eckhardt i W. Heimbach per la seva composició química.

Característiques

[modifica]

La cromatita és un cromat de fórmula química Ca[CrO₄]. Cristal·litza en el sistema tetragonal. En rares ocasions es troba en forma de cristalls bipiramidals tetragonals, curts i prismàtics; típicament en forma de grans, de fins a 0,1 mil·límetres, terrosa, en taques, crostes, nòduls i en petits filons.[2] Es troba en forma de revestiments grocs terrosos. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cromatita pertany a «07.FA - Cromats sense cations addicionals» juntament amb els següents minerals: tarapacaïta, hashemita i crocoïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Es troba a les roques sedimentàries, on sol trobar-se associada a altres minerals com el guix i la calcita. Va ser descoberta l'any 1963 a Ma'ale Adumim, a la formació d'Hatrurim, Cisjordània (Palestina). També ha estat descrita a la mina Stefanie, a Bad Bleiberg (Caríntia, Àustria), al desert del Nègueb (Israel), a Buer (Telemark, Noruega) i al dipòsit de Waterberg (Limpopo, Sud-àfrica).

Referències

[modifica]
  1. «Chromatite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 juliol 2016].
  2. «Chromatite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 27 juliol 2016].